Xàquera o creu de Santos

Primer de tot he de dir que si es vol fer aquesta proposta sortint del lloc que proposo, s’ha de disposar d’un vehicle amb una alçada respecte al terra superior a la normal. No vull dir que no es pugui arribar fins al punt d’aparcament amb un cotxe normal, però si es vol fer amb un turisme s’haurà d’anar molt a poc a poc en determinats llocs. La pista es troba en un estat prou acceptable, però hi ha trams amb pedra solta que poden colpejar els baixos. També s’ha de dir que amb prou feines hi ha lloc per deixar dos cotxes, tres, comptant un altre lloc que hi ha a un centenar de metres més amunt.

Inicio el recorregut i continuo per la pista que fa pujada, en sentit nord-est. Un llarg desplaçament em porta a trobar a l’esquerra del camí un corriol que em deixaria fer drecera. Jo decideixo anar per la pista. Així arribo al coll de Murtero.
A la dreta surt un sender, senyalitzat amb una aspa groga a una pedra i també amb un petit pal metàl·lic amb una banderola. A partir d’aquest punt es tracta d’anar seguint la carena. La senda es troba senyalitzada amb fites que ensenyen el camí a seguir fins al cim.
Pel camí fins a arribar-hi m’incorporo al que puja de Cardó i finalment acabo al cim. Vèrtex geodèsic i excel·lents vistes. He tingut sort amb el dia i tinc a l’abast tot l’horitzó, amb el delta de l’Ebre espectacular. Quan ja n’he gaudit i recuperat forces, continuo camí.
Com que segons el mapa de l’ICGC, més a l’orient del lloc al qual es troba el vèrtex hi ha una altra cota uns centímetres més elevada, hi vaig, ja que segons l’itinerari que tinc pensat fer passa per allà. Quan hi sóc, com que les vistes són les mateixes, volto cercant la manera com sortir d’allà. Un senyal de pintura groga indica un sender que permet el pas per un indret una mica complicat. És molt important, des d’aquest moment, no perdre els senyals de pintura. Ens anirem acostant de mica en mica al caire de la muntanya fins que els senyals ens porten a fer un descens per carena, en sentit sud-est.
Així vaig perdent altura mentre el sender va encarant-se, de mica en mica, cap al sud i finalment davalla en sentit oest, fins que trobo les restes del corral o casa del Moreno. Més endavant, en la mateixa direcció, hi ha un aljub o cocon, com acostumen a dir per aquestes terres. Uns metres més endavant giro a la dreta, en sentit nord-oest, per anar a la recerca d’una construcció enrunada que es veu en aquella direcció. Continuo caminant, amb les restes de l’edifici a la meva dreta, seguint una filera d’arbres que hi ha al costat de la casa.
Quan arribo a l’altura de l’últim arbre de la filera veig unes feixes a l’esquerra. Continuo en sentit sud-oest per anar a trobar un sender que veig a l’altre costat d’una d’elles. El sender té uns senyals de pintura vermella que s’han d’anar seguint fins a l’acabament del sender. A partir d’aquí m’espera un llarg recorregut que m’ha de portar al Mas de Manolo, a tocar del coll de serra Mala.
Vaig seguint els senyals vermells, que em porten al fons del barranc de Carlos.
A partir d’aquest punt començo a guanyar metres de nou per camí tapat per la vegetació. Aquest tram del recorregut s’ha d’agafar amb calma i vigilant de no perdre els senyals de pintura. La cosa s’aclareix molt segons vaig progressant. Ja més tranquil arribo a un punt en el qual trobo un cartell que em fa girar a la dreta, en sentit nord-oest, per anar en cerca del Mas de Seto.
Uns metres més endavant deixo les runes d’un altre mas, que diria que són les del Mas de Manolo però que no coincideixen amb les que assenyala el mapa de l’ICGC A partir d’aquest punt ja no trobaré cap més senyal que marqui el camí, però aquest és molt fressat i evident, així que no hi haurà problema per arribar a destí.
El camí em fa recórrer tota la serra Mala així que passo pel coll del mateix nom. Més endavant, la mateixa traça em fa aterrar al Mas de Seto, tal com m’havia informat el cartell anterior. Des d’aquest punt ja albiro el lloc on he aparcat, del qual encara em separen uns 1.750 metres. Amb el mas a la meva dreta, veig un xiprer i una fita a l’esquerra. La fita marca l’inici d’un sender que fa baixada. Deixo el sender pel qual venia i agafo aquest nou camí, que baixa en sentit nord-oest a la recerca de la carena que baixa decidida al fons del barranc de Barrinada, que més avall passa a dir-se de Palanques.
Durant poca estona camino a la vora de la llera i passo a tocar de la Casa de Pep i llavors inicio la pujada final que em porta a la pista per la qual he començat a caminar.
Reculo un centenar i mig de metres i arribo finalment al lloc al qual tinc aparcat el cotxe.