Xàquera o creu de Santos

La Creu de Santos
Excursió circular feta en el sentit horari recorrent el vessant meridional de la serra de Cardó, evitant els clàssics i naturals recorreguts que solquen la muntanya per l’altre costat i que tenen el seu punt de sortida, majoritàriament, al balneari de Cardó. Això de natural ho dic ja que aquesta muntanya es troba gairebé al final del territori pel sud, així que la majoria de muntanyencs s’acostaran aaquest cim pel vessant septentrional. Així es demostra en la informació a què es pot tenir accés, tant a internet, com a bibliografia i cartografia. Solament vaig ser capaç de trobar una pàgina web que fa una proposta una mica diferent, però també té la major part del recorregut per la banda del balneari. És la pàgina de la cursa del Pastisset, organitzada pel grup excursionista Fent Sendera, de Benifallet. Atès que ja es coneix el meu propòsit d’oferir alternatives diferents de les existents, per facilitar així altres opcions i augmentar la informació disponible vaig deixar al marge la molt documentada banda de Cardó i vaig centrar els meus esforços a fer el cim sortint de la població de Tivenys, ja que consultant el mapa de l’ICGC vaig veure que hi havia la possibilitat de completar una volta circular. Com que arran d’altres experiències sé que una cosa són els mapes i una altra és la realitat, vaig contactar amb l’Ajuntament de Tivenys i allà em van posar en contacte amb en Jordi, caçador de la zona, que em va confirmar l’existència i bon estat dels camins pels quals pensava transitar. Ja sobre el mapa, a simple vista, s’aprecien grans diferències entre les dues cares de la muntanya. Pel nord, la muntanya és molt ombrívola i carregada de vegetació i amb forts pendents per accedir al cim. En canvi, el vessant sud té una manca gairebé total de vegetació arbòria, tret de la fondalada dels barrancs i de quatre llocs comptats; és molt solejat i acostuma a patir forts vents. En canvi l’accés i descens del cim sembla més còmode ja que es pot carenejar. Una cosa és clara. Aquesta proposta no és per fer-la a l’estiu ni en dies de pluja. Els dies de sol, picarà fort i amb pluja el terreny es tornarà relliscós. Tampoc es troba aigua enlloc. Aquesta proposta té també en contra la manca de llocs per visitar ja que no té indrets d’interès, com passa amb les ermites de la cara nord. Aquí en canvi es té l’avantatge de les vistes ja que, al contrari de l’altre vessant, aquest, com que és més obert ens les ofereix durant tot el recorregut. Per últim, un parell de coses. Primera: Cal comentar que el recorregut no és gaire complicat. Si es fa en el mateix sentit que el track, es camina per pista però des del coll de Murtero fins a tornar de nou a la pista, ja al final del recorregut, en pocs moments veurem camí clar, donada la fisonomia del terreny. Del coll al cim trobarem fites de pedra i algun senyal de pintura. Del cim al Corral del Moreno se segueixen senyals de pintura groga, algunes, difícils de veure. Al Corral del Moreno s’ha de localitzar el sender, amb senyals vermells, que enllaça amb el Mas de Manolo. Aquí hi ha un sender molt evident mancat de senyalització, però que no comportarà cap problema ja que és molt fressat i evident. Per aquest corriol es camina fins a arribar al Mas de Seto, que és la següent construcció enrunada que es troba en el camí. Des d’aquest mas surt l’últim corriol que resta fins a arribar al lloc d’aparcament, que ja es veu des d’aquest mas. Segona: Quan jo vaig fer el recorregut, tot el camí, llevat d’un tros del qual ja faré esment a continuació, es trobava en un estat més que acceptable i no vaig tenir cap problema per seguir-lo. Això no vol dir que amb el temps, si la gent no fa aquest camí, acabi per tancar-se i es faci difícil recórrer-lo. Això passarà, segur, al tros que s’ha de superar per fer el trajecte que va del punt 5431 al 6113 del track. Jo ja vaig trobar-me amb alguna dificultat, de moment sense gaire importància, que amb el pas del temps pot arribar a posar en perill la realització d’aquest itinerari. Jo ja vaig posar en coneixement de determinades persones aquest fet, però si a força de caminar aconseguim treure’ls feina, segur que ens ho agrairan.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAltura metresDistància acum. metres
Carretera de Cardó0.563027040.935502000:00:0000:00:005230
Coll de Murtero0.565297040.944647000:33:5600:33:567152.224
Creu de Xàquera0.586057040.940653001:00:0901:34:059414.626
Creu de Santos0.587247040.940773000:06:2401:40:299424.724
Cisterna de Solsona0.594530140.925711900:49:5102:30:207377.161
Barranc de Carlos0.580968040.925845000:37:5803:08:184608.885
Coll de Serra Mala0.575473040.925955000:40:5203:49:1060010.341
Corral de Seto0.572462040.933100100:20:2404:09:3463011.356
Casa de Pep0.565553040.935346900:17:3004:27:0443512.393
Carretera de Cardó0.563027040.935502000:24:2504:51:2952313.084

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia:  Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici:  Tivenys
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física: moderada           
  • Altura màxima:  944 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  13,39%
  • Cartografia: I.C.G.C.
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat:42 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 433 metres
  • Pendent mitjà de descens: 14,22%
  • Mapa: full 63-37 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle tot terreny per pista de terra
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 4 hores 9 minuts
  • Dificultat de progressió: moderada
  • Ascens positiu: 914 metres
  • ibpindex: 87 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 11 d’abril de 2012, data de realització del recorregut.

Primer de tot he de dir que si es vol fer aquesta proposta sortint del lloc que proposo, s’ha de disposar d’un vehicle amb una alçada respecte al terra superior a la normal. No vull dir que no es pugui arribar fins al punt d’aparcament amb un cotxe normal, però si es vol fer amb un turisme s’haurà d’anar molt a poc a poc en determinats llocs. La pista es troba en un estat prou acceptable, però hi ha trams amb pedra solta que poden colpejar els baixos. També s’ha de dir que amb prou feines hi ha lloc per deixar dos cotxes, tres, comptant un altre lloc que hi ha a un centenar de metres més amunt.

================================================================================================================================

Inicio el recorregut i continuo per la pista que fa pujada, en sentit nord-est. Un llarg desplaçament em porta a trobar a l’esquerra del camí un corriol que em deixaria fer drecera. Jo decideixo anar per la pista. Així arribo al coll de Murtero. A la dreta surt un sender, senyalitzat amb una aspa groga a una pedra i també amb un petit pal metàl·lic amb una banderola. A partir d’aquest punt es tracta d’anar seguint la carena. La senda es troba senyalitzada amb fites que ensenyen el camí a seguir fins al cim. Pel camí fins a arribar-hi m’incorporo al que puja de Cardó i finalment acabo al cim. Vèrtex geodèsic i excel·lents vistes. He tingut sort amb el dia i tinc a l’abast tot l’horitzó, amb el delta de l’Ebre espectacular. Quan ja n’he gaudit i recuperat forces, continuo camí. Com que segons el mapa de l’ICGC, més a l’orient del lloc al qual es troba el vèrtex hi ha una altra cota uns centímetres més elevada, hi vaig, ja que segons l’itinerari que tinc pensat fer passa per allà. Quan hi sóc, com que les vistes són les mateixes, volto cercant la manera com sortir d’allà. Un senyal de pintura groga indica un sender que permet el pas per un indret una mica complicat. És molt important, des d’aquest moment, no perdre els senyals de pintura. Ens anirem acostant de mica en mica al caire de la muntanya fins que els senyals ens porten a fer un descens per carena, en sentit sud-est. Així vaig perdent altura mentre el sender va encarant-se, de mica en mica, cap al sud i finalment davalla en sentit oest, fins que trobo les restes del corral o casa del Moreno. Més endavant, en la mateixa direcció, hi ha un aljub o cocon, com acostumen a dir per aquestes terres. Uns metres més endavant giro a la dreta, en sentit nord-oest, per anar a la recerca d’una construcció enrunada que es veu en aquella direcció. Continuo caminant, amb les restes de l’edifici a la meva dreta, seguint una filera d’arbres que hi ha al costat de la casa. Quan arribo a l’altura de l’últim arbre de la filera veig unes feixes a l’esquerra. Continuo en sentit sud-oest per anar a trobar un sender que veig a l’altre costat d’una d’elles. El sender té uns senyals de pintura vermella que s’han d’anar seguint fins a l’acabament del sender. A partir d’aquí m’espera un llarg recorregut que m’ha de portar al Mas de Manolo, a tocar del coll de serra Mala. Vaig seguint els senyals vermells, que em porten al fons del barranc de Carlos. A partir d’aquest punt començo a guanyar metres de nou per camí tapat per la vegetació. Aquest tram del recorregut s’ha d’agafar amb calma i vigilant de no perdre els senyals de pintura. La cosa s’aclareix molt segons vaig progressant. Ja més tranquil arribo a un punt en el qual trobo un cartell que em fa girar a la dreta, en sentit nord-oest, per anar en cerca del Mas de Seto. Uns metres més endavant deixo les runes d’un altre mas, que diria que són les del Mas de Manolo però que no coincideixen amb les que assenyala el mapa de l’ICGC. A partir d’aquest punt ja no trobaré cap més senyal que marqui el camí, però aquest és molt fressat i evident, així que no hi haurà problema per arribar a destí. El camí em fa recórrer tota la serra Mala així que passo pel coll del mateix nom. Més endavant, la mateixa traça em fa aterrar al Mas de Seto, tal com m’havia informat el cartell anterior. Des d’aquest punt ja albiro el lloc on he aparcat, del qual encara em separen uns 1.750 metres. Amb el mas a la meva dreta, veig un xiprer i una fita a l’esquerra. La fita marca l’inici d’un sender que fa baixada. Deixo el sender pel qual venia i agafo aquest nou camí, que baixa en sentit nord-oest a la recerca de la carena que baixa decidida al fons del barranc de Barrinada, que més avall passa a dir-se de Palanques. Durant poca estona camino a la vora de la llera i passo a tocar de la Casa de Pep i llavors inicio la pujada final que em porta a la pista per la qual he començat a caminar. Reculo un centenar i mig de metres i arribo finalment al lloc al qual tinc aparcat el cotxe.
Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.
També es pot descarregar aquí la traça d’aproximació a l’aparcament.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a làlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.