Es puja també al cim del puig Cendrós
Aquesta proposta és una variació de la que plantegen els usuaris Adampitch i Luis1973 i que tenen penjades a Wikiloc amb els números de referència 3909463 i 5017651, respectivament. La meva idea original no plantejava l’ascens al turó del Ros fent tanta pista, però el sender que surt al mapa de l’ICC surt, al terreny no acaba bé. Sí que és clar i net al començament però a mig camí desapareix entre la vegetació. Si algú ho vol investigar… És el sender que va seguint el torrent de Colldecardús i va a buscar la pista que des del pont de Colldecardús puja al cim.
Tot i així va sortir una volta molt interessant, circular i apta per a tothom, que permet assolir còmodament dos cims inclosos en el la llistat dels 100 de la FEEC. Penso que fins i tot es se’n pot fer un tercer, Sant Salvador de les Espases, ja que des del pla del Fideuer ens separen 25 minuts (¿?) segons el cartell que hi mena. Certament es veu molt i molt a prop.
El descens del turó del Ros es fa aprofitant la pista de trànsit de la pedrera del Mimó, avui en dia inactiva degut a problemes econòmics i, segons la policia local de Vacarisses, amb el trànsit a peu permès. El guarda que cuida les instal·lacions no semblava estar gaire d’acord amb això, però la veritat és que tampoc es va queixar, acceptant el fet que, a peu, s’hi pot passar ja que actualment no hi ha perill. És a partir d’aquest punt, ja fora de la pedrera, quan podem dir que tenim un punt negre en el recorregut ja que hem de recórrer uns quants centenars de metres per la carretera BV-1211. Des de la finca el Mimó sembla que l’asfalt es pot evitar aprofitant el tallafocs de la línia elèctrica que hi ha entre la pedrera i el pont que permet sortejar la línia del ferrocarril Barcelona-Manresa-Lleida. També podem tenir problemes, si porta aigua, amb el torrent del Mimó. Podem evitar-los seguint per la pista en comptes de desviar-nos cap al torrent. Això val també per als ciclistes. Finalment, a aquells que els agrada anar a muntanya acompanyats dels més menuts potser aquesta proposta els semblarà llarga però el cert és que els camins són de molt bon fer. Pot ser que l’ascens al turó del Ros sigui el més exigent ja que té algunes rampes molt pendents.
A l’estiu les condicions meteorològiques enduriran molt el recorregut ja que no hi ha ombres en tot el recorregut. Tampoc vaig veure fonts.
Per acabar, cal fer esment a les vistes de tots els cims que es pugen. El puig Cendrós, espectacular, amb Montserrat a tocar, tant que sembla que seríem capaços de llançar una pedra i trencar els vidres dels edificis de l’abadia, perfectament visibles des de la nostra posició. També tenim, molt més a la vora, Sant Salvador de les Espases i Olesa de Montserrat. Quina sensació tenir aquestes poblacions als nostres peus. Sembla que dominem el món. També el turó del Ros en té, de vistes, tot i que aquestes, molt més “urbanes”. Jo no vaig engaltar un molt bon dia, ja que estava ennuvolat i plovisquejava, però tot i així s’albiraven els cims del Berguedà, enfarinats, una bona perspectiva de la serra dels Munts i l’Obac i, fins i tot, el Mediterrani.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
Punt de pas | Latitud N | Longitud E | Temps | Alçària m | Distància acum. m |
---|---|---|---|---|---|
Riera de la Torre | 41.584231 | 1.922198 | 00:00:00 | 311 | 0 |
Cim del Turó Ros | 41.576387 | 1.933852 | 01:34:05 | 630 | 3.543 |
Pedrera del Mimó | 41.573238 | 1.924259 | 02:05:11 | 364 | 5.754 |
Ctra. BV-1211 | 41.573087 | 1.920413 | 02:20:20 | 274 | 6.752 |
Deixar ctra. BV-1211 | 41.57672 | 1.919453 | 02:26:55 | 280 | 7.321 |
El Mimó | 41.577041 | 1.91438 | 02:37:55 | 305 | 7.896 |
Pla del Fideuer | 41.577104 | 1.898127 | 03:21:19 | 434 | 9.653 |
Cim del puig Cendrós | 41.575635 | 1.892986 | 03:31:50 | 497 | 10.150 |
Pas del camí Vell | 41.578758 | 1.90083 | 03:50:48 | 451 | 11.070 |
Pas sota autopista C-16 | 41.584194 | 1.918493 | 04:16:13 | 324 | 12.777 |
Túnel de la riera de la Torre | 41.584638 | 1.921049 | 04:19:43 | 321 | 13.006 |
Riera de la Torre | 41.584267 | 1.922171 | 04:23:13 | 311 | 13.224 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Sportiva
- Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
- Punt d’inici: E.D.A.R Vacarisses
- Itinerari senyalitzat: parcial
- Tipus d’activitat: senderisme
- Fonts d’aigua: sense garanties
- Dificultat física: baixa
- Altura màxima: 636 metres
- Pendent mitjà de pujada: 10,83%
- Cartografia: ICGC
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus terreny: pistes, senders i asfalt
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 57 minuts
- Dificultat d’orientació: baixa
- Altura mínima: 272 metres
- Pendent mitjà de descens: 11,20%
- Mapa: fulls 71-29 i 71-30 e/1:25.000
- Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
- Itinerari fet en sentit: horari
- Temps caminant: 3 hores 26 minuts
- Dificultat de progressió: baixa
- Ascens positiu: 685 metres
- ibpindex: 67 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo el dia 22 de gener de 2014, data de realització del recorregut.
Comencem a caminar en sentit nord i anem a voltar l’edifici de l’estació depuradora d’aigües residuals (E.D.A.R) de Vacarisses, la qual anirem deixant a la dreta i creuem la riera de la Torre. Al cap de poc deixem a l’esquerra una altra pista i seguim per la pista principal, ara en sentit sud-est per creuar el torrent de Colldecardús. La pista, en lleugera pujada, gira cap a l’est i comença a seguir aigües amunt el torrent. Més endavant, quan la pista fa un revolt a la dreta, de cara continua una altra pista més estreta i en estat deficient. Aquesta és la ruta que pretenia fer servir per estalviar pista però que a mig camí em va fer recular ja que no vaig ser capaç de seguir-lo, ja que desapareix entre la vegetació. De nou a la pista principal després de desfer el camí la vaig seguir en direcció sud-oest, primer, i sud, més endavant. Ja no vam fer més provatures i vam seguir sempre la pista sense fer cas de cap dels trencalls que ens vam trobar. Sempre tindrem a la vista l’antena del cim del turó així que l’orientació és fàcil.
La pista comença a pujar fort i decididament en franca direcció al cim i després se suavitza quan gira en sentit nord-est per anar flanquejant el vessant nord-oest de la serra de Collcardús. Així arribem a un encreuament molt marcat en el camí. En aquest punt deixem la pista per la qual hem caminat fins ara i girem a la dreta per iniciar un ascens més fort en sentit sud. Així, fent llaçades arribem a un trencall en el qual trobem una altra pista, barrada amb un filferro o cadena. Després farem servir aquesta pista, ara toca continuar fent llaçades i pujant per la pista. Una última llaçada i trobem un sender, a l’esquerra, que també puja al cim, que no farem servir ja que continuarem per la pista. Aquesta va ser la nostra opció ja que anàvem reconeixent el terreny a la recerca de camins alternatius. El sender es pot fer servir perfectament. El cas és que ja som al cim.
El descens el fem pel mateix camí fins al trencall del filferro abans descrit. No ens deixem impressionar pel cartell de perill. La pedrera està parada així que no hi ha voladures ni explosions.
Sense possibilitat de pèrdua, aquesta pista ens fa baixar a la sortida de la pedrera. Quan passem la barrera d’aquesta instal·lació, pel que sembla, tenim dues opcions.
La primera l’explico, tot i que no sé si és real, ja que no la vam fer. Consisteix a seguir recte, sense passar el pont que lliura les vies del tren, i circular-hi paral·lels, i anar a trobar el tallafocs de la línia elèctrica que es dirigeix a Vacarisses. D’aquesta manera s’aconseguiria evitar l’asfalt de la carretera BV-1211, ja que enllaçaríem amb la pista de pujada just en un trencall que ens permetria agafar una altra pista que enllaça amb un túnel que permet passar per sota de les vies del tren i trobar una pista que ens portaria a la finca del Mimó. Aquest tallafocs, vist des d’aquesta llunyana finca, sembla obert i transitable. Repeteixo, no ho vam comprovar sobre el terreny.
La nostra opció va consistir a baixar directament a la carretera i seguir-la, en direcció a Vacarisses, uns quants centenars de metres, fins a enllaçar amb la pista asfaltada d’accés al Mimó. Just passar per sota de la carretera C-16 i sortir a l’altre costat del túnel que ens ho permet, cal prendre decisions. Primer de tot, val a dir que la pista en la qual ens trobem ens porta al següent cim del dia però tenim altres possibilitats més interessants. A la dreta , en direcció a la font de l’Hort del Mimó, tenim la possibilitat de fer servir la llera del torrent del mateix nom per dirigir-nos també al cim. Aquesta opció només és viable si el torrent no porta aigua, que pel que sembla és el normal ja que sembla molt transitat. El torrent, molt estret en tot el recorregut, sempre ofereix vies d’escapatòria per si trobéssim aigua en algun punt i a ambdues bandes tenim una pista que el segueix, a certa distància. De fet, fent servir el torrent hem de sortir a la pista que acaba passant per sobre, i ens talla el pas. En aquest punt veurem un corriol que s’enfila per la muntanya en sentit nord-oest i senyalitzat (gener de 2014), amb unes tires de plàstic. Hi ha diversos corriols, més que camins, reguerons d’aigua, però n’hi ha un amb més entitat que planeja en sentit sud-oest, que és el que ens interessa. Aquest corriol, estret i mig tapat per la baixa vegetació, ens portarà, principalment en sentit oest, a un punt entre el coll de Pedra de la Bossa i el pla del Fideuer. Quan sortim al sender que uneix aquests dos punts, el seguim en direcció sud per dirigir-nos a aquest últim. Així arribem al pla, amb unes bones vistes al cim del puig Cendrós, a Montserrat i a Sant Salvador de les Espases. En aquest pla trobarem un cartell que ens ensenya el camí a seguir per anar, si aquest fos el cas, a aquest cim. Nosaltres, però, anem directament al cim del puig Cendrós. Cinc minuts, segons un altre cartell. Molt optimista. No hi ha dubte, cal seguir el clar sender que s’enfila. Del cim, i pel vessant contrari al de pujada, el sender, ara esdevingut corriol, continua en direcció a la balma de l’Espluga. Desconec cap on segueix, si ho fa, baixant. És possible que ho faci fins a un coll que des del cim, es veu a sota, en direcció sud-oest.
Davant d’aquest desconeixement el millor és baixar per on hem vingut, de nou fins al pla del Fideuer, primer, i fins a l’enllaç del camí de pujada, després. En aquell punt cal abandonar el camí ja fet i dirigir-nos, en sentit nord, a la recerca del coll de Pedra de la Bossa i, més endavant, al pas del Camí Vell. Deixem a l’esquerra una pista que fa baixada, senyalitzada amb una aspa vermella amb un punt blanc al centre, i seguim per la pista que baixa en sentit nord-est. Més endavant deixem a la dreta un corriol que s’enfila en direcció a la carena de Torrella. Nosaltres farem servir sempre la pista principal, així que deixarem de banda tots els trencalls que anirem trobant i arribarem al punt en el qual passem de nou sota la carretera C-16, i uns metres més endavant sobre les vies del tren, per sortir a la carretera. Ja per terreny conegut tan sols ens resta desfer camí per anar a buscar el cotxe.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Visor d'imatges
Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.