Turó del Ros

Comencem a caminar en sentit nord i anem a voltar l’edifici de l’estació depuradora d’aigües residuals (E.D.A.R) de Vacarisses, la qual anirem deixant a la dreta i creuem la riera de la Torre. Al cap de poc deixem a l’esquerra una altra pista i seguim per la pista principal, ara en sentit sud-est per creuar el torrent de Colldecardús. La pista, en lleugera pujada, gira cap a l’est i comença a seguir aigües amunt el torrent. Més endavant, quan la pista fa un revolt a la dreta, de cara continua una altra pista més estreta i en estat deficient. Aquesta és la ruta que pretenia fer servir per estalviar pista però que a mig camí em va fer recular ja que no vaig ser capaç de seguir-lo, ja que desapareix entre la vegetació. De nou a la pista principal després de desfer el camí la vaig seguir en direcció sud-oest, primer, i sud, més endavant. Ja no vam fer més provatures i vam seguir sempre la pista sense fer cas de cap dels trencalls que ens vam trobar. Sempre tindrem a la vista l’antena del cim del turó així que l’orientació és fàcil.
La pista comença a pujar fort i decididament en franca direcció al cim i després se suavitza quan gira en sentit nord-est per anar flanquejant el vessant nord-oest de la serra de Collcardús. Així arribem a un encreuament molt marcat en el camí. En aquest punt deixem la pista per la qual hem caminat fins ara i girem a la dreta per iniciar un ascens més fort en sentit sud. Així, fent llaçades arribem a un trencall en el qual trobem una altra pista, barrada amb un filferro o cadena. Després farem servir aquesta pista, ara toca continuar fent llaçades i pujant per la pista. Una última llaçada i trobem un sender, a l’esquerra, que també puja al cim, que no farem servir ja que continuarem per la pista. Aquesta va ser la nostra opció ja que anàvem reconeixent el terreny a la recerca de camins alternatius. El sender es pot fer servir perfectament. El cas és que ja som al cim.
El descens el fem pel mateix camí fins al trencall del filferro abans descrit. No ens deixem impressionar pel cartell de perill. La pedrera està parada així que no hi ha voladures ni explosions.
Sense possibilitat de pèrdua, aquesta pista ens fa baixar a la sortida de la pedrera. Quan passem la barrera d’aquesta instal·lació, pel que sembla, tenim dues opcions.
La primera l’explico, tot i que no sé si és real, ja que no la vam fer. Consisteix a seguir recte, sense passar el pont que lliura les vies del tren, i circular-hi paral·lels, i anar a trobar el tallafocs de la línia elèctrica que es dirigeix a Vacarisses. D’aquesta manera s’aconseguiria evitar l’asfalt de la carretera BV-1211, ja que enllaçaríem amb la pista de pujada just en un trencall que ens permetria agafar una altra pista que enllaça amb un túnel que permet passar per sota de les vies del tren i trobar una pista que ens portaria a la finca del Mimó. Aquest tallafocs, vist des d’aquesta llunyana finca, sembla obert i transitable. Repeteixo, no ho vam comprovar sobre el terreny.
La nostra opció va consistir a baixar directament a la carretera i seguir-la, en direcció a Vacarisses, uns quants centenars de metres, fins a enllaçar amb la pista asfaltada d’accés al Mimó. Just passar per sota de la carretera C-16 i sortir a l’altre costat del túnel que ens ho permet, cal prendre decisions. Primer de tot, val a dir que la pista en la qual ens trobem ens porta al següent cim del dia però tenim altres possibilitats més interessants. A la dreta , en direcció a la font de l’Hort del Mimó, tenim la possibilitat de fer servir la llera del torrent del mateix nom per dirigir-nos també al cim. Aquesta opció només és viable si el torrent no porta aigua, que pel que sembla és el normal ja que sembla molt transitat. El torrent, molt estret en tot el recorregut, sempre ofereix vies d’escapatòria per si trobéssim aigua en algun punt i a ambdues bandes tenim una pista que el segueix, a certa distància. De fet, fent servir el torrent hem de sortir a la pista que acaba passant per sobre, i ens talla el pas. En aquest punt veurem un corriol que s’enfila per la muntanya en sentit nord-oest i senyalitzat (gener de 2014), amb unes tires de plàstic. Hi ha diversos corriols, més que camins, reguerons d’aigua, però n’hi ha un amb més entitat que planeja en sentit sud-oest, que és el que ens interessa. Aquest corriol, estret i mig tapat per la baixa vegetació, ens portarà, principalment en sentit oest, a un punt entre el coll de Pedra de la Bossa i el pla del Fideuer. Quan sortim al sender que uneix aquests dos punts, el seguim en direcció sud per dirigir-nos a aquest últim. Així arribem al pla, amb unes bones vistes al cim del puig Cendrós, a Montserrat i a Sant Salvador de les Espases. En aquest pla trobarem un cartell que ens ensenya el camí a seguir per anar, si aquest fos el cas, a aquest cim. Nosaltres, però, anem directament al cim del puig Cendrós. Cinc minuts, segons un altre cartell. Molt optimista. No hi ha dubte, cal seguir el clar sender que s’enfila. Del cim, i pel vessant contrari al de pujada, el sender, ara esdevingut corriol, continua en direcció a la balma de l’Espluga. Desconec cap on segueix, si ho fa, baixant. És possible que ho faci fins a un coll que des del cim, es veu a sota, en direcció sud-oest.
Davant d’aquest desconeixement el millor és baixar per on hem vingut, de nou fins al pla del Fideuer, primer, i fins a l’enllaç del camí de pujada, després. En aquell punt cal abandonar el camí ja fet i dirigir-nos, en sentit nord, a la recerca del coll de Pedra de la Bossa i, més endavant, al pas del Camí Vell. Deixem a l’esquerra una pista que fa baixada, senyalitzada amb una aspa vermella amb un punt blanc al centre, i seguim per la pista que baixa en sentit nord-est. Més endavant deixem a la dreta un corriol que s’enfila en direcció a la carena de Torrella. Nosaltres farem servir sempre la pista principal, així que deixarem de banda tots els trencalls que anirem trobant i arribarem al punt en el qual passem de nou sota la carretera C-16, i uns metres més endavant sobre les vies del tren, per sortir a la carretera. Ja per terreny conegut tan sols ens resta desfer camí per anar a buscar el cotxe.