He aparcat a la confluència del carrer de Barberà amb el carrer de Terrassa. També es pot mirar d’aparcar al carrer de les Malves. En aquest punt hi ha el cementiri de Montcada així que sol haver lloc per aparcar. També a aquest lloc hi ha un pas de vianants sota la carretera C-33 i C-17 que surt directament a la parada d’autobús que ens caldrà prendre per tornar aquí, en el cas d’anar amb un sol vehicle.
Començo a caminar en pujada pel carrer de les Malves, amb el cementiri a la meva dreta. El carrer esdevé de terra, passo una cadena i m’enfilo per la pista. Al cap de poc giro a l’esquerra i deixo per la dreta un desviament que volta el cementiri. La pista em fa pujar a l’encontre d’una estaca amb senyals homologats de camins i, finalment, a un dipòsit. Aquí deixo la pista principal (GR 92 i PR-C 35) i continuo pel sender que, fregant la tanca del dipòsit, continua en sentit sud.
El sender se segueix bé perquè és molt evident. Sempre en pujada es va encarant a poc a poc cap a l’oest i de nou al sud-oest fins que surto a una pista ampla, just a sobre de la fondalada d’extracció de pedra calcària de la ex-pedrera de Montcada, avui en dia recuperada i renaturalitzada.
Ja a la pista continuo en sentit oest, contemplant la punta del cim del turó de Montcada. Més endavant la pista es divideix. Continuo per la branca principal perquè la de més a l’esquerra baixa a l’esplanada. Trobo una primera tanca que es passa bé, per la dreta segons el sentit de la marxa. Més endavant arribo a un desviament per la dreta. Deixo la pista principal i m’acosto a la tanca que talla el pas. També es passa bé, aquesta vegada per la meva esquerra, segons la trobo.
La pista fa un revolt de 180º i arribo a un lloc a on l’arbrat s’obre. Giro a l’esquerra per anar a la carena que baixa del cim del turó. Aquí miro per on pujar-hi. Jo ho faig pel vessant de mestral. A mitja pujada veig que també es pot fer per la banda de gregal. La grimpada per la carena no és complicada, el més difícil és precisament el començament, fins arribar a la primera terrassa, després no caldrà res més que seny i tranquil·litat. També, com sempre en aquest tipus de terreny, caldrà vigilar a on ens agafem i a on posem els peus. També anar amb compte i a certa distància, si portem algú al davant. Si no es treu el nas pel caient no hi ha sensació aèria ja que la carena és prou ampla, tret d’un curt tram a mitja pujada. Ja soc al cim. Les vistes són mot amples. Encara que es veuen molts, però molts, edificis i naus industrials, el paisatge és impressionat, poder per atípic i diferent al que estem acostumats.
El descens el faig pel sender pedregós que baixa en sentit majorment sud-oest. A mitja baixada deixo el camí principal, que gira en sentit sud-est, i agafo un viarany, més aperduat, que en sentit sud-est em porta a una mena de grau. Un pas estret entre dues roques i surto de nou a la pista, just al lloc a on hi ha un pal de direccions que em diu que em trobo al sender H02. Passo pel mirador d’Occident i més avall agafo el sender PR-C 35, en direcció al turó de Quatre Pins. No arribo perquè aquest sender no en va. Continuo pel sender PR i acabo a una pista més ampla. La agafo en sentit nord i acabo definitivament al cul de sac del carrer Cargol, del polígon ind. Coll de Montcada.
Aquest carrer em porta a la rotonda de la carretera N-150, de Montcada a Terrassa. Aquí ja torno a tenir els senyals de pintura de PR i també de GR. Creuo la carretera i continuo per la carretera al Cementiri de Collserola. Passo per sobre de la carretera C-58 i just a l’altra banda trobo un nou pal de direccions. Ara tombo a l’esquerra per iniciar un descens, en sentit sud-est, pel sender A26. Aquesta pista em porta a creuar la llera eixuta del torrent del Cargol i a remuntar pendent a la recerca d’un nou pal de direccions, al qual s’arriba bé per la pista, bé per un tram d’escales. Arribo al trencall, a on em desvio primerament al mirador de l’Estrella. Torno de nou a l’encreuament i continuo en pujada, pel sender A15, en direcció al barri de Torre Baró. A partir d’aquest punt camino sempre per la pista principal A15, fins que trobo una estaca amb el número de sender A30. L’A15 es pot seguir si es té la intenció de passar pel turó de la Questió. Jo continuo pel sender A30.
Ja sempre per la pista principal, passo a prop del cementiri de Collserola. En un revolt de la pista la deixo per agafar un corriol que fa drecera i evita fer la pista. Aquest sender, drecera rere drecera, em puja al coll de Peira. Aquí, amb el mapa a la ma i el cartell de direccions del coll, dubto si anar per un costat o per l’altre. Tots els camins són bons, però finalment em decideixo per anar per la carretera Alta de les Roquetes, en direcció a la carretera de Cerdanyola, pel sender A06.
Més endavant torno a deixar per l’esquerra una pista que em faria el pes i continuo per la pista, en sentit sud. Així arribo a un pont. No el faig servir, em desvio a la dreta per baixar a la carretera de Cerdanyola. Continuo ara per l’esquerra, en sentit sud-est, passo per sota del pont anterior i arribo a un altre pal de direccions. Continuo per l’esquerra, en sentit est, pel sender A03 i GR 173-3. En descens deixo un parell de desviaments, un a Torre Baró i el turó d’en Segarra i un altre a la font de Santa Eulàlia, que també em serviria, i arribo a un revolt de la pista. Per la dreta, molt més ample, es desvia el GR i el sender A03. Jo continuo recte, en sentit sud-oest, sense senyalització però evident i creuo el torrent de Can Sant Genís per enllaçar amb el Camí de Sant Llatzer i uns metres més endavant, arribo al camp de futbol de Canyelles.
I fi de l’historia, pel que es referix al recorregut per Collserola. A partir d’aquí ja serà tot recorregut urbà, així que penso que el més correcte és que cadascú decideixi per quins carrers anar a la recerca del turó del Carmel. Per si és del teu interès , puc enumerar els carrers que jo vaig fer servir. En cas contrari no cal que segueixis llegint i dediquis el temps a triar els carrers.
Jo vaig fer el següent recorregut:
Pas de la Ronda de Dalt, carrer De Scala Dei, passeig de Valldaura, avinguda de l’Estatut de Catalunya, plaça de l’Estatut, carrer Lisboa, carrer de Serrallonga, carrer de Dante Alighieri, carrer de Sacedón, carrer de Jadraque, carrer de Bernat Bransi, passatge de Calafell, carrer de Calderón de las Barca, jardins de Juan Ponce, santuari de la Mare de Déu del Mont Carmel i turó del Carmel.
I aquí s’ha acabat tot.