Una altra vegada m’ha tocat anar sol a la muntanya, per terreny desconegut i fora de les rutes normals que gairebé tothom fa servir per pujar al turó de Montsoriu. Això va suposar que no volgués complicar-me la vida, així que vaig triar un recorregut per pista dibuixat al mapa de l’ICGC, confirmat amb el Google Earth i ratificat sobre el terreny. Existeixen alternatives als camins de Breda o Arbúcies, tot i que el de Breda el vaig fer servir per tornar a l’aparcament.
Quan vaig buscar informació a Internet em va sorprendre no trobar cap ressenya que mencionés l’opció que vaig triar, així que hi vaig anar una mica amoïnat pensant que, coneixent com són els camins de la comarca de la Selva, sobre el terreny podria tenir problemes, però res d’això, ans al contrari, la pista és perfecta, sobretot per fer en BTT, així que ara, a casa, encara estic més sorprès.
Sigui com sigui va acabar sortint una proposta molt còmoda, immillorable per fer en família, acompanyats pels més petits, ja que, després de l’esforç de la pujada, còmoda i sense pendents que calgui ressenyar, poden gaudir de la sorpresa de trobar-se amb un castell amb totes les de la llei. Diuen que és el castell gòtic més gran de Catalunya. Si es vol visitar, s’hi ha d’anar en cap de setmana perquè entre setmana està tancat perquè encara està en fase de restauració. Com que d’aquest castell ja hi ha molta informació a Internet no afegiré jo més literatura.
Fent a poc a poc aquesta proposta no portarà molt més de quatre hores a completar-se, així que la resta del dia es pot dedicar al turisme de proximitat i anar a fer un volt per Breda, població de reconeguda fama ceramista.
També a prop trobem la població d’Arbúcies i la seva famosa festa de les enramades i les catifes de flors.
De totes dues es pot ampliar informació a les respectives pàgines web municipals.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
Punt de pas | Longitud E | Latitud N | Temps parcial | Temps acum. | Alçària m | Distància acum. m |
---|---|---|---|---|---|---|
Plana de Breda | 2.5497050 | 41.7661499 | 00:00:00 | 00:00:00 | 226 | 0 |
Can Garola | 2.5483420 | 41.7672310 | 00:04:15 | 00:04:15 | 231 | 175 |
Casa Nova del Bosc | 2.5421590 | 41.7718220 | 00:11:49 | 00:16:04 | 254 | 953 |
Comafosca | 2.5387460 | 41.7738120 | 00:08:06 | 00:24:10 | 286 | 1.505 |
Can Baldiri | 2.5311760 | 41.7779699 | 00:24:17 | 00:48:27 | 419 | 2.565 |
Coll de Castellar | 2.5376770 | 41.7820580 | 00:37:21 | 01:25:48 | 506 | 4.926 |
Turó de Montsoriu | 2.5399970 | 41.7828120 | 00:42:17 | 02:08:05 | 613 | 6.575 |
Pla de Talavera | 2.5446900 | 41.7773059 | 00:25:15 | 02:33:20 | 415 | 7.842 |
Plana de Breda | 2.5497050 | 41.7661499 | 00:28:45 | 03:02:05 | 226 | 9.569 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Montana 600
- Toponímia: la del mapa d’Alpina
- Punt d’inici: Plana de Breda
- Itinerari senyalitzat: parcial
- Tipus d’activitat: senderisme
- Fonts d’aigua: no
- Dificultat física: moderada
- Altura màxima: 618 metres
- Pendent mitjà de pujada: 8,73%
- Cartografia: Editorial Alpina
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: senders i pistes
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 20 minuts
- Dificultat d’orientació: moderada
- Altura mínima: 206 metres
- Pendent mitjà de descens: 11,58%
- Mapa: Montseny
- Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
- Itinerari fet en sentit: horari
- Temps caminant: 2 hores 42 minuts
- Dificultat de progressió: moderada
- Ascens positiu: 474 metres
- ibpindex: 49 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo el dia 16 de desembre de 2013, data de realització del recorregut.
Comencem a caminar en sentit nord-oest seguint en tot moment la riera de Repiaix per la llera dreta, remuntant sempre per la pista més evident i en millor estat. No trobarem senyals ni marques de cap mena, però tampoc calen perquè el camí és clar en tot moment. Sempre per pista en bon estat i en clara tendència al nord-oest.
Així deixarem, en primer lloc, una mica per sobre de la nostra posició i a la nostra esquerra, Can Garola i molt més enllà, després de creuar una primera vegada la riera, a la dreta i quasi a tocar, Casa Nova del Bosc, en clar estat d’abandó. Més endavant deixarem recte una pista semiaperduada i continuarem per l’esquerra per creuar de nou la riera de Repiaix i fer un altre revolt a la dreta per anar pujant en paral·lel al sot de Comafosca, i flanquejar el turó de Can Tordera. Continuarem per la pista, ara allunyant-nos d’aquest turó, i creuarem el sot de Comafosca per anar a trobar un nou enllaç de camins, a l’alçada d’una edificació enrunada, Can Baldiri.
En l’encreuament tombem de nou cap al nord primer, cap al nord-est després i finalment al sud-est, sempre per la mateixa pista, sense desviar-nos, i enllacem amb la pista que, per la dreta, ens portaria al cim del turó de Can Tordera. Com que aquest no és el nostre destí, deixem aquesta pista per a una altra ocasió i girem a l’esquerra, en sentit nord-oest, per encaminar-nos en direcció al coll de Castellar, el qual ja s’intueix en albirar les cases que el poblen.
Anirem sempre planejant i sortirem a la carretera que porta a la urbanització Fogueres de Montsoriu. Ens hi incorporem i seguim per l’esquerra en direcció a aquesta urbanització. Uns metres més endavant trobem un trencall que, per pista de terra, porta a Arbúcies. Al peu de la pista hi ha una fita de pedra que indica que a Montsoriu s’hi va per la carretera, en direcció contrària a la que nosaltres hem triat. Així i tot anem en direcció a Arbúcies.
El mapa dibuixa una pista que puja al turó. Al cap de poc d’anar fent baixada la pista es bifurca i pel trencall de la dreta comença a pujar en la direcció que ens interessa. Deixem la pista que baixa en direcció a Arbúcies i trenquem a la dreta per anar fent ziga-zagues fins que acabem per sortir al camí que puja de la carretera. Hem fet, sembla, més volta però hem estalviat asfalt. El cas és que al nus de camins en trobem un, senyalitzat, i un altre, barrat per una cadena. El correcte: pujar pel camí senyalitzat. La meva opció: anar per la pista barrada amb cadena amb l’esperança de trobar una drecera que pugés directe a la torre de les Bruixes. No va poder ser. Finalment, després de voltar gairebé tota la muntanya, vaig trobar-me amb el PR C-202 que puja de Breda i pel qual es farà la baixada. Així que seguint el PR i deixant la pista, que també hi porta, s’arriba de cop a les parets del castell.
Una vegada a dalt s’ha d’anar a visitar la torre de les Bruixes. Estupendes vistes en direcció al Montseny i al Pirineu. Fotos i tornar endarrere per voltar el castell. Si és cap de setmana i s’ha reservat la visita, fer-la. En cas contrari, després de gaudir-ne (magnífiques vistes en direcció al mar) s’ha de tornar a trobar el PR que ens ha de portar, senyalitzat en tot moment amb els típics pals del parc natural del Montseny, al lloc al qual hem deixat el cotxe.
Arribarà un moment en el qual haurem d’abandonar el PR. Aquest punt no és difícil de localitzar. Es tracta d’anar amb compte i mirar de no arribar a creuar sota els fils d’una línia elèctrica. Segons el track, a uns 1.800 metres, aproximadament, del punt en el qual hem començat el descens, des del castell, arribem a un trencall, just a sota d’uns fills elèctrics que creuen la pista. No continuarem per la pista, ja que trenquem a la dreta, en sentit oest, per anar a baixar a la carretera que veiem a tocar a la nostra esquerra.
Arribarà un moment que veurem, a l’altra banda de la carretera, una pista de terra. Deixarem la pista per la qual caminem i anem decidits a baixar a la carretera. La creuarem i seguirem per la pista de terra. Ara de nou caminem sense cap mena de senyal ni indicació. No farem cas de cap altre camí, així que, primer en sentit sud-oest i després sud-est, anirem en descens suau fins a sortir a una gran bassa.
La superem per la seva banda nord-est i trobem una nova pista que ens porta a una edificació de la qual surt un cable elèctric. Podem arribar fins a l’edifici i per pista sortir a la carretera i tornar a l’aparcament, o també podem desviar-nos per un corriol que, travessant els camps, sense sortir a la carretera, ens porta a la riera de Repiaix. No hi ha camí però el pas és franc i ens estalviem el trànsit per la carretera.
Creuem la riera allà per on millor ens sembli i, després d’enfilar-nos pel marge, sortim a la pista en la qual tenim aparcat el vehicle.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Visor d'imatges
Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.