Turó de Montsoriu

Comencem a caminar en sentit nord-oest seguint en tot moment la riera de Repiaix per la llera dreta, remuntant sempre per la pista més evident i en millor estat. No trobarem senyals ni marques de cap mena, però tampoc calen perquè el camí és clar en tot moment. Sempre per pista en bon estat i en clara tendència al nord-oest.
Així deixarem, en primer lloc, una mica per sobre de la nostra posició i a la nostra esquerra, Can Garola i molt més enllà, després de creuar una primera vegada la riera, a la dreta i quasi a tocar, Casa Nova del Bosc, en clar estat d’abandó. Més endavant deixarem recte una pista semiaperduada i continuarem per l’esquerra per creuar de nou la riera de Repiaix i fer un altre revolt a la dreta per anar pujant en paral·lel al sot de Comafosca, i flanquejar el turó de Can Tordera. Continuarem per la pista, ara allunyant-nos d’aquest turó, i creuarem el sot de Comafosca per anar a trobar un nou enllaç de camins, a l’alçada d’una edificació enrunada, Can Baldiri.
En l’encreuament tombem de nou cap al nord primer, cap al nord-est després i finalment al sud-est, sempre per la mateixa pista, sense desviar-nos, i enllacem amb la pista que, per la dreta, ens portaria al cim del turó de Can Tordera. Com que aquest no és el nostre destí, deixem aquesta pista per a una altra ocasió i girem a l’esquerra, en sentit nord-oest, per encaminar-nos en direcció al coll de Castellar, el qual ja s’intueix en albirar les cases que el poblen.
Anirem sempre planejant i sortirem a la carretera que porta a la urbanització Fogueres de Montsoriu. Ens hi incorporem i seguim per l’esquerra en direcció a aquesta urbanització. Uns metres més endavant trobem un trencall que, per pista de terra, porta a Arbúcies. Al peu de la pista hi ha una fita de pedra que indica que a Montsoriu s’hi va per la carretera, en direcció contrària a la que nosaltres hem triat. Així i tot anem en direcció a Arbúcies.
El mapa dibuixa una pista que puja al turó. Al cap de poc d’anar fent baixada la pista es bifurca i pel trencall de la dreta comença a pujar en la direcció que ens interessa. Deixem la pista que baixa en direcció a Arbúcies i trenquem a la dreta per anar fent ziga-zagues fins que acabem per sortir al camí que puja de la carretera. Hem fet, sembla, més volta però hem estalviat asfalt. El cas és que al nus de camins en trobem un, senyalitzat, i un altre, barrat per una cadena. El correcte: pujar pel camí senyalitzat. La meva opció: anar per la pista barrada amb cadena amb l’esperança de trobar una drecera que pugés directe a la torre de les Bruixes. No va poder ser. Finalment, després de voltar gairebé tota la muntanya, vaig trobar-me amb el PR C-202 que puja de Breda i pel qual es farà la baixada. Així que seguint el PR i deixant la pista, que també hi porta, s’arriba de cop a les parets del castell.
Una vegada a dalt s’ha d’anar a visitar la torre de les Bruixes. Estupendes vistes en direcció al Montseny i al Pirineu. Fotos i tornar endarrere per voltar el castell. Si és cap de setmana i s’ha reservat la visita, fer-la. En cas contrari, després de gaudir-ne (magnífiques vistes en direcció al mar) s’ha de tornar a trobar el PR que ens ha de portar, senyalitzat en tot moment amb els típics pals del parc natural del Montseny, al lloc al qual hem deixat el cotxe.
Arribarà un moment en el qual haurem d’abandonar el PR. Aquest punt no és difícil de localitzar. Es tracta d’anar amb compte i mirar de no arribar a creuar sota els fils d’una línia elèctrica. Segons el track, a uns 1.800 metres, aproximadament, del punt en el qual hem començat el descens, des del castell, arribem a un trencall, just a sota d’uns fills elèctrics que creuen la pista. No continuarem per la pista, ja que trenquem a la dreta, en sentit oest, per anar a baixar a la carretera que veiem a tocar a la nostra esquerra.
Arribarà un moment que veurem, a l’altra banda de la carretera, una pista de terra. Deixarem la pista per la qual caminem i anem decidits a baixar a la carretera. La creuarem i seguirem per la pista de terra. Ara de nou caminem sense cap mena de senyal ni indicació. No farem cas de cap altre camí, així que, primer en sentit sud-oest i després sud-est, anirem en descens suau fins a sortir a una gran bassa.
La superem per la seva banda nord-est i trobem una nova pista que ens porta a una edificació de la qual surt un cable elèctric. Podem arribar fins a l’edifici i per pista sortir a la carretera i tornar a l’aparcament, o també podem desviar-nos per un corriol que, travessant els camps, sense sortir a la carretera, ens porta a la riera de Repiaix. No hi ha camí però el pas és franc i ens estalviem el trànsit per la carretera.
Creuem la riera allà per on millor ens sembli i, després d’enfilar-nos pel marge, sortim a la pista en la qual tenim aparcat el vehicle.