Turó de l’Escletxa

Comencem a caminar per la pista que surt uns metres abans d’arribar al quilòmetre 18 de la carretera B-122 i a un cartell delimitador de la comarca que ens informa que si continuem per l’asfalt, entrarem al Vallès Occidental. Aquesta pista inicia un suau descens en sentit sud-est per girar al poc i anar paral·lels a l’asfalt, per sota d’aquest, a la recerca de la riera de Rellinars, la qual hem de creuar, per la mateixa pista si es pot, o bé saltant pedres si l’aigua envaeix el camí.
Per la pista cap problema. Per les pedres tampoc, ja que el corriol és evident i té antics senyals de pintura verda. La senda ens puja de nou a pista forestal. La seguim per la dreta, en ascens i en sentit sud-oest fent un gir de 180° i arribem a un desviament. La pista de l’esquerra, en ascens, és la que farem servir per tornar.
Ara seguim rectes, en suau baixada, seguint la llera de la riera. Per còmoda pista arribem a creuar el torrent sec de Cal Robert i la pista fa un gir a l’esquerra. Aquí cal deixar-la i endinsar-se en la vegetació per una senda prou evident. La seguim en sentit sud-oest i deixem la pista, que també ens portaria a destí així que si és del grat del lector… La senda es fa torrentera i comença a enfilar-se pendent amunt.
Aquest tram del recorregut pot resultar una mica perdedor però la senda és prou marcada per poder seguir-la. Així, buscant-la i seguint-la, arribem al mas enrunat de Les Comes. El voltem per la seva façana del nord-est i sortim a una pista molt més evident. En principi caminem uns pocs metres, no més de tres, per la pista, en sentit nord-oest però ràpid la deixem per prendre una senda estreta, que puja per l’esquerra.
La seguim i comencem a fer llaçades, sempre pujant, i ja veiem al davant de la nostra posició les ruïnes de la Mare de Déu de Montserrat. Seguim pel corriol i en un moment donat la senda es bifurca. Deixem el trencall de la dreta i girem lleument a l’esquerra. Ja estem veient la muntanya de Montserrat, encara no amb tota la seva façana. Així sortim de nou a pista, que seguirem por la nostra esquerra, en sentit sud. Ja a la pista tenim a la vista el nostre objectiu.
Podem continuar per aquesta superfície o desviar-nos per una estreta senda que transita entre la vegetació i que ens torna de nou a camí apte per a vehicles. Just quan sortim, un altre corriol, a l’altra banda de la pista, ens permet pujar al cim de forma directa. Arribem al vèrtex geodèsic. Ara sí que la muntanya de Montserrat llueix amb tota la seva esplendor.
Gaudit del cim, continuem pel corriol en baixada, en sentit sud-est primer i nord-est després i acabem de nou a la pista. Ara la seguim per la dreta per anar a buscar el collet dels Capellans. Abans, en un punt en el qual la pista s’eixampla i vol fer un gir a l’esquerra, deixem la pista, que també arriba al collet, i prenem un corriol a la dreta, que és GR, que ens porta a aquest collet. Quan ja hi som baixem per l’esquerra a buscar la pista que vam deixar abans.
Un corriol ens permet fer una diagonal per avançar. Ja a la pista la seguim de nou per la dreta, en sentit nord-est. Més endavant fa un gir a la dreta i agafa una mica de pendent. A mitja pujada trobem un corriol a l’esquerra. L’ agafem per fer drecera. La pista també ens serveix, però fem drecera i estalviem pujada. De nou connectem amb la pista però ara no la seguirem ni un metre. Just a l’esquerra neix una altra pista, ara sembla que en desús, que baixa en sentit oest. Aquesta pista ens baixarà, sense grans problemes, a seguir la carena de les Serres.
Passarem sota els fils d’una petita línia elèctrica i més endavant baixarem a un coll en el qual trobarem una torre elèctrica de més estructura. Continuem recte per anar a voltar un petit turó, ara per pista molt vella i abandonada i sortim a una petita clariana. Aquí girem fort a la dreta i seguim baixant fins que aterrem al punt en el qual trobem el camí ja fet per pujar al cim. Ara doncs ens cal desfer el camí per tornar al punt d’inici de la caminada.