Turó de l’Ermità
el cim del turó de l'Ermita vist des de la carena sobre el coll de la Moleta

Quan era a casa remenant informació d’aquest cim, de seguida em vaig adonar que tothom tria el sector de llevant per pujar-hi, i si estrenyo una mica més el cercle, parlem del cementiri de Monistrol de Montserrat. Segur que per allà hi deu haver els llocs més emblemàtics i anomenats, però com que vaig veure que aquesta part estava sobrada d’informació, em vaig adreçar al vessant de ponent, que era tot el contrari, d’allà no trobava res que em digués com pujar-hi.
Potser la suposada falta d’interès senderista per aquest indret es deu al fet de la manca de corriols, o si més no, a la cartografia no en surten i per això no he trobat a ningú que digui que ha pujat al cim per terreny del municipi de Marganell, i precisament per això, perquè no he trobat cap ressenya que digui que ha fet cim per ponent, vaig decidir provar sort.
Certament, amb la cartografia a la mà, l’empresa no sembla cridanera. Al mapa cartogràfic de l’ICGC, a una escala d’1:25.000 només es veuen urbanitzacions, carreteres i pistes, bé, també alguns corriols, però amb la cartografia catalana ja se sap, no sempre és veritat allò que surt dibuixat. Amb la cartografia d’Openstreetmap es comença a veure alguna cosa i amb la vista satèl·lit de Google Earth es confirmen aquestes primeres observacions.
Em vaig centrar en la urbanització Can Prat, de Sant Cristòfol, entitat de població pertanyent al municipi de Castellbell i el Vilar, concretament en el carrer de les Agulles, en el final d’aquest carrer. Allà començaria a caminar. Tot el recorregut l’entreveia fàcil i possible pel fet que fins al cim hi aniria per pistes i, si allà a on preveia possibles problemes, els trobava, sempre tindria l’opció de recular i tornar a l’inici pel GR 4. El lloc on podia trobar un cul-de-sac es trobava en terrenys de Can Martorell, concretament en qualsevol dels quatre rierols tributaris del torrent de Can Martorell. Al final, la cosa va anar justa, però ara com ara, s’hi pot passar, encara que un tram d’uns 10 o 15 metres pot causar una mica de neguit. També n’hi ha un altre, del tot evitable, que és una drecera que faig a la pista de la mateixa propietat.
Per últim, s’ha de dir que per pujar i baixar del cim cal fer servir les mans. La grimpada i desgrimpada són fàcils, per poca traça que es tingui, però si enfilar-se no es veu prou bé, potser és millor fer-ho pel costat del sud-oest, on la roca és menys pendent. Ah! També he de dir que qualsevol dels mapes que es facin servir reflecteixen perfectament la realitat del terreny, encara que potser és més fàcil d’interpretar el de l’Editorial Alpina.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcialDistància total
C. de les Agulles1.810957141.630306300:00:0000:00:0039700
C. de les Talalies1.815154141.633488100:11:1300:11:13386755755
Intersecció1.817940441.628478500:23:1500:34:284621.4732.228
Carena de la Calcina1.819168741.623761200:12:5700:47:255158003.028
Turó de l’Ermità1.815055741.620322300:23:5501:11:205915723.600
Pista1.812937941.613320200:34:4801:46:086289894.589
Corriol a dipòsit1.806436341.613776300:11:3901:57:475749205.509
Tram de torrentera1.803905641.612967600:12:2102:10:085627696.278
Intersecció1.803262941.618252100:15:1702:25:255279237.201
Deixar pista1.807169341.627982500:19:0502:44:304181.3638.564
GR 41.809625241.628418300:28:3803:13:084158399.403
C. de les Agulles1.810957141.630306300:05:1203:18:203972899.692

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima + i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia:  Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici:  C. de les Agulles
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  baixa    
  • Altura màxima:  628 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  9,55%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 56 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  372 metres
  • Pendent mitjà de descens:   7,23%
  • Mapa: fulls 70-29 i 71-29 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 2 hores 22 minuts
  • Obstacles: trams amb camí brut i grimpada
  • Ascens positiu:  365 metres
  • ibpindex:   43 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 2 de febrer de 2023, data de realització del recorregut.

Començo a caminar cap a nord-est, en sentit horari, pel carrer de les Agulles, reculant uns metres fins a arribar a l’encreuament entre els carrers de Baix i el del Prat. Continuo per aquest carrer fins que surto al carrer de les Talaies. Per aquest carrer, en baixada i sentit nord-est, arribo a un revolt a l’esquerra i quan torna a fer un altre revolt, el deixo per continuar a la dreta, per pista de terra, en sentit nord-est.
Uns metres més endavant trobo una intersecció, on continuo per la pista central. Aquesta pista, ampla i en moderat pendent, em porta, després d’un llarg trajecte, a una altra intersecció.
Qualsevol de les opcions és vàlida, però en aquesta ocasió agafo el vial de l’esquerra, que en sostinguda pujada em porta a trobar el sender que baixa del turó de Comellats, a la carena de la Calcina. Ara per camí més planer, amb les vistes un xic torbades per la baralla de sol i la calima, passo de llarg la urbanització de la Calcina, que veig força metres per sota de la meva posició a la carena, i començo a tenir una bona imatge del cim del turó de l’Ermità. La paret nord de Montserrat encara és tèrbola, però ja es comencen a veure les agulles més característiques, amb la miranda de Sant Jeroni destacant sobre la resta. Així, entretingut, arribo al lloc a on cal deixar la pista i agafar un corriol, a l’esquerra, que em porta als peus del cim.
Una petita traça surt per la dreta. Al començament se segueix bé, però quan torna a ficar-se a la vegetació, es fa més perdedora, però s’intueix bé. Sempre amunt, de sobte em trobo la canaleta que s’ha de grimpar, per a mi, de manera fàcil i ja soc al cim. Les vistes paguen el fet de venir fins aquí a fer un cim. Aquest turó és mereix una graderia per seure’s a contemplar l’espectacle de parets, canals i agulles que la muntanya de Montserrat ens regala. És tal l’atracció que aquestes parets exerceixen que costa girar l’esquena per contemplar altres horitzons, que n’hi han, ja que també es pot veure gran part del Pirineu. Impressionant. Des de dalt també es veu tota la resta del recorregut que haig de fer.
Baixo del cim desgrimpant la roca per la part sud-oest del cim. Per camí encara una mica aperduat al començament i força clar més endavant, sempre en sentit sud-oest, arribo al coll de la Molella i més al sud-oest encara, al serrat del Marro, a on enllaço amb el GR 4. Aquí continuo en direcció a l’ermita de Santa Cecília, encara que si es vol fer més curt i fins i tot més còmodament, es pot agafar aquest GR en direcció a Sant Cristòfol. El camí em puja als peus d’una torre elèctrica i, uns metres més endavant, a la pista d’accés a la finca Can Martorell.
Continuo per aquesta pista en direcció a la propietat. La pista és ampla i fa baixada, així que el caminar és àgil. Aquesta pista la deixo, quan fa una giragonsa, en agafar un sender, aperduat i mig tapat per la vegetació, que porta als dipòsits d’aigua que, suposo, alimenten els camps de Can Martorell. Aquest sender no és net, ja que s’ha d’anar apartant les branques, primes, d’alts arbustos, però es passa prou bé (febrer de 2023). A mig camí el sender es fa més esclarissat, arribo als dipòsits i continuo fins a trobar, de nou, la pista.
Continuo per l’esquerra, amb una tanca de filferro a la dreta, i el marge del camí a l’esquerra. Així arribo a un lloc on puc despenjar el filferro per continuar el meu camí, després de deixar el filferro com l’he trobat. La pista és molt precària, i començo a rumiar si arribaré a bon port. Quan a casa preparava la ruta ja veia que a partir d’aquest punt cap cartografia indicava l’existència de camí, però a la imatge aèria de Google Earth sí que n’hi havia, de pas.
Ficat en els meus pensaments, arribo a una bifurcació, a on continuo per la dreta, a la recerca del primer dels quatre torrents que m’esperen i ja començo a tremolar. El passo perfectament i m’animo. El camí encara és obert i net. De seguida, el segon, i aquí sí que la cosa es posa una mica més peluda. La traça es fica totalment a la llera, pedregosa i estreta, del torrent, totalment vorejat de vegetació, però bé, la llera és neta. Pujo pel llit uns quants metres i de cop haig de girar a la dreta, però no veig per on. Mirant a terra se’m fa la llum. L’herba, alta, amaga un minso rastre. Quatre o cinc passes i la cosa comença a arreglar-se. El camí es va obrint a poc a poc. Així passo el tercer i quart torrent sense ensurts i el camí, definitivament, es fa més amable.
El camí esdevé pista i aquesta, gairebé carretera, quan arribo a una altra pista. Aquesta sí que és carretera. Quina amplada! La segueixo en baixada i continuo per aquesta pista fins que la deixo quan en trobo una altra, a la dreta, que baixa al torrent de Can Martorell. Aquesta pista és bona en tot el seu recorregut, però en un lloc veig una pedra, grossa, amb un senyal de pintura vermella. Miro el mapa de l’ICGC de la zona i veig que surt dibuixat un altre sender, per dins del llit del torrent, que també em fa el pes i surt més a prop del lloc al qual em dirigeixo.
Deixo la pista i continuo per aquest viarany, pel qual em fico a la llera del torrent. S’hi camina prou bé i, fins i tot, hi ha alguna fita, però no en faig cas perquè s’hi camina bé, i es veu rastre de pas. El mateix traçat del riu em porta fins que en un revolt hi veig dues fites, just al lloc a on el mapa em diu que haig de deixar el llit. Busco, i trobo, el camí que cal agafar per tal de sortir d’allà. Aquest sender surt al GR 4.
M’incorporo a aquesta pista i continuo per l’esquerra i en quatre passes soc de nou al cotxe.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Altres informacions d'interès

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.