Vagarejo pels carrers de Collbató fins que trobo el carrer de les Postes i el carrer de la font del Còdol. Continuo per l’esplanada de Can Rafel i creuo la riera de Can Dalmases per entrar en una zona boscosa, on trobo marques de sender GR. Segueixo aquests senyals fins que arribo a trobar el carrer de Torrefarrera, de fort pendent ascendent.
Aquí deixo el GR i giro a l’esquerra, per una pista ampla i perfectament arranjada, que em fa pujar a les Oliveres, un important nus de camins, senyalitzat amb un pal de direccions, on giro a l’esquerra, per deixar a la dreta el Mas d’Oliveres i caminar per la serra de Can Dolcet, on ja començo a gaudir d’esplèndides vistes cap a Montserrat i les seves punxes més emblemàtiques.
Ja em trobo a una alçària similar a la cota que marca el cim cercat. Ara la pista comença a perdre alçària fins que arribo a un altre encreuament de camins. Aquí deixo una pista, per l’esquerra, amb una tanca, i una altra, per on vinc i agafo la pista del mig, en pujada, que em deixa al vèrtex geodèsic.
Les vistes no cansen, però tal com vaig preparar la caminada no em deixa gaire més temps per gaudir-les, així que començo a baixar. Ho faig a la recerca d’un dipòsit d’aigua per als bombers. Tal com arribo, a l’altre costat del tanc, per l’esquerra, baixa un sender, potser més traça de BTT o torrentera que camí, que, fort, baixa en sentit nord-est. Aquest corriol no passa per una altra construcció d’interès, que és la torre del telègraf. Jo faig drecera i m’estalvio d’anar-hi.
Així baixo a un pista, on agafo orientació sud-est. Aquesta pista, en contínua baixada, em porta a un tanca i a una pista, molt més carretera de terra, transversal, que és el camí de Can Dolcet. Aquesta pista, en sentit nord-oest, em porta al pont sobre la riera de Can Dalmases. Creuo per allí la riera i a l’altra banda em fico al llit, per on continuo fins que surto més enllà de la font del Còdol per incorporar-me al carrer de la Font del Còdol i de nou el carrer de les Postes, per on acabo novament a l’aparcament.