Comencem seguint la pista PRC-43 que, en sentit nord-est, ens ha de portar a Güells, coll d’Arnau, Boldrons, Can Regàs i Sant Cugat de Gavadons, tal com s’indica en el cartell que hi ha al començament de la pista. En principi no hem de tenir cap problema en arribar a aquests llocs, ja que es transita per una pista apta per a vehicles i que es troba en perfecte estat de conservació. Seguirem sempre la pista principal i més evident durant 1.200 metres.
En arribar a aquest punt veurem que la pista es bifurca. A la dreta es dirigeix a una edificació. A l’esquerra veiem que la pista continua pujant i hi ha un senyal de trànsit de sentit obligatori. Tot i anar caminant farem cas al senyal i seguirem les seves indicacions. D’aquesta manera, i després de passar per Can Regàs arribarem a Sant Cugat de Gavadons, no a l’església del mateix nom, sinó a una cruïlla de camins un xic delicada. Aquest encreuament es troba senyalitzat amb un pal indicador que ens mostra les diferents direccions que podem prendre.
Tot i que el sentit de l’orientació i el pal ens diuen el contrari, nosaltres seguirem en direcció a Tona, pel PRC-43, però ho farem només durant uns 5 o 6 metres. Just abans de començar a baixar per la pista, veurem a la nostra esquerra un espai obert. Hem de buscar un corriol mig amagat en la vegetació. El sender està, així que s’ha de trobar. Un cop trobat el seguirem, malgrat les estranyes senyals que el marquen. Així, en més o menys 500 metres arribarem al mirador i l’església de Sant Cugat de Gavadons. En dies clars ha d’haver-hi una vista excel·lent, tal com se suposa pel panell que existeix en el lloc.
Realitzada la visita, per continuar amb l’excursió ens situarem a la plaça que hi ha entre el mirador i l’església. Hem de seguir la pista asfaltada que surt de la mateixa i que, en sentit oest, deixa l’església a la dreta de la nostra posició. Recorreguts uns 125 metres, veiem a la dreta una pista que, tallada per un fil, entra en un camp. Possiblement des d’aquest lloc, en un dia clar (que no va ser el meu cas), s’arribi a veure ja l’antena que corona el turó de Bellver i l’abeurador de bestiar. Així doncs sortejarem el fil i començarem l’últim tram d’ascens fins al cim del turó de Bellver, caminant entre fang i muntanyes de fems de vaca.
La baixada la farem tornant a la pista asfaltada que vam abandonar anteriorment. Per això no cal que tornem sobre els nostres passos perquè podem baixar recte en sentit sud o sud-est fins a sortir de nou a la pista. Un cop en ella, la seguirem per la dreta en sentit sud-oest. Continuarem per ella, no fent cas de les diferents pistes que surten a dreta i esquerra. Passarem pel coll de Noalard, lloc on se separen el GR 171 i el GR 3. Aquest últim es dirigeix, per pista de terra, a l’Estany.
Nosaltres seguirem pel GR 171, asfaltat, durant 1.150 metres. Aquí, una mica abans d’arribar a l’Oller, deixarem la pista asfaltada i prendrem la pista de terra que surt a la nostra esquerra i que està senyalitzada amb un senyal de direcció prohibida i tallada amb una cadena o cable. Superada aquesta barrera, continuarem sempre en descens fins que en un fort revolt de 180° de la pista creuem un rierol. Al cap de pocs metres d’haver creuat, la pista es bifurca. Nosaltres seguirem la que segueix més a la dreta i que va més pròxima al rierol. Més endavant la pista es divideix de nou en tres branques.
Continuarem per la del mig. Després d’uns 150 metres haurem de continuar per la pista que fa pendent de pujada , cap a la nostra esquerra. Anirem pujant suaument fins a trobar-nos amb una altra bifurcació de pistes. Continuarem recte en descens per la pista més evident. Baixarem uns 650 metres fins a sortir a una nova cruïlla de pistes. Nosaltres continuarem per la dreta, fent un fort gir i deixant la que segueix recte. Continuarem, decantant en sentit sud-oest fins a trobar una nova cruïlla de pistes. Ara la pista que continua recte inicia una lleugera pujada. Nosaltres seguirem en descens per la nostra esquerra per anar a sortir a la carretera N141.
La seguirem, en sentit nord, durant una desena de metres. Recorreguda aquesta distància veiem a l’altre costat de la carretera una pista que baixa cap al bosc. Seguirem la pista durant uns 350 metres. En aquest lloc veiem a l’esquerra una pista que continua baixant. La prendrem per així arribar al restaurant Floriac.
No hem d’arribar al mateix. Des del pàrquing continuarem baixant per la pista que segueix a la nostra esquerra. Així arribarem de nou a la carretera N141. No hem d’arribar a trepitjar-la, ja que, en passar pel que se suposa és el pas d’accés al restaurant, veurem a la nostra dreta, semi tapat per la vegetació, un sender, barrat per un cable, que s’endinsa en l’arbrat i que s’allunya de la carretera. El prendrem, parant molta atenció al mateix donat el seu estat, fins que sortim a una pista. Aquesta pista l’hem de seguir per la nostra esquerra, en sentit nord o nord-oest, travessant una riera que al seu torn creua la pista.
Tornem a estar en un PR. El seguirem durant uns 200 metres, moment en el qual ens trobarem amb una altra pista. La creuarem i continuarem recte seguint els senyals de PR. D’aquesta manera, no abandonant aquesta pista principal, arribarem de nou a la cruïlla de carreteres des de la qual hem començat a caminar.