Tuc Dormidor

Ens trobem de nou, per no variar, davant d’una altra proposta recaragolada que farà que aquells que es decideixin a fer-la pensin que m’he tornat boig i vull complicar la vida al personal.
Per fer aquest cim del tuc Dormidor, o pic Dourmidou per als locals, hi ha una ruta lògica i natural que parteix del coll de Jau, a 1.500 metres d’altitud. És el que tothom fa. I per això mateix sorgeix aquesta proposta. Oferir quelcom diferent.
Realment, fer-la, tal qual es reflecteix aquí, serà un acte de masoquisme. Per una banda, entre anar i tornar haurem de conduir 19 km més, amb el que això suposa de temps i diners. Per l’altra, en comptes dels 300 metres i escaig de desnivell a superar per la banda del coll, ens n’haurem d’empassar 1.150. També la distància recorreguda jugarà en contra, ja que des del coll es caminen poc més de 6 km i per la banda proposada ens n’esperen uns 16. Bé, com veieu, poca cosa tenim a favor.
El tuc Dormidor és una muntanya de perfil suau pel costat sud-oest, però canvia radicalment pels altres costats. Els seus vessants manquen totalment de vegetació així que es pot assolir pel cantó que es vulgui tot i que allò que coneixem com a camí brilla per la seva absència. Només destaca una pista que connecta el coll de Jau amb el de l’Homenet, clarament visible des del primer. Aquest cim, en dies nets, disposa d’unes amplíssimes vistes arreu, tan sols amagades pel cim més alt del roc de Madres, també accessible des del coll. En compensació podem arribar a veure la Mediterrània i a l’altra banda, el Pirineu, amb el Carlit com a màxim expenent.
L’itinerari que proposo també es pot plantejar amb dos cotxes i així escurçar en gran mesura el recorregut.
També, i fent cas omís de tot allò escrit fins ara, es pot plantejar una altra possibilitat i fer dos cims del repte alhora. El coll de Jau permet fer el roc de Madres i, si encara resten forces, el tuc Dormidor. El que passa és que jo ja tenia enregistrat el primer, així que vaig estirar al màxim aquesta proposta del Dormidor.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAltura metresDistància acum. metres
Counozouls2.229757742.732085200:00:0000:00:009840
Col de Feuille2.240255442.730385500:34:5200:34:521.0921.493
Pas del Roc2.250088242.731570500:33:0101:07:539482.743
Col de l’Hommenet2.263770242.732940900:53:2402:01:171.3675.384
Pech Pedré2.268414442.728065700:19:3102:20:481.4846.170
Prats des Taillats2.267492942.720558700:20:0602:40:541.5837.201
Tuc del Dormidor2.264516142.709361300:43:3203:24:261.8448.642
Sarrat dal Miech2.252546042.706279100:15:0803:39:341.5679.756
l’Estampe2.241730142.714658800:39:2304:18:571.34212.392
Fournas2.233806442.724712901:03:1105:22:081.05715.603
Counozouls2.229757742.732085200:12:4205:34:5098416.649

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia:  la de l’IGN France
  • Punt d’inici:   Counozouls-Conòsols      
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima: 1.844 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 12,51%
  • Cartografia: carte IGN TOP-25
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i fora camí
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 51 minuts
  • Dificultat d’orientació:  moderada
  • Altura mínima: 932 metres
  • Pendent mitjà de descens: 16,22%
  • Mapa: 2248ET Axat Querigut
  • Accessibilitat: S’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant: 4 hores 44 minuts
  • Dificultat de progressió: trams sense camí
  • Ascens positiu: 1.168 metres
  • ibpindex: 109  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 12 de març de 2014, data de realització del recorregut.

Surto de Counozouls per pista senyalitzada amb pintura groga que comença a pujar en sentit nord-est de forma suau, fent llaçades, fins al col de Feuille. En aquest punt la senyalització és una mica confusa. A la dreta surt un corriol clar que descarto. Recte, segueix, en baixada, un altre corriol que és bo, tot i el senyal de camí incorrecte, però va molt emboscat i també el deixo. Així doncs, només queda l’opció de l’esquerra. Cal buscar el senyal de pintura que marca la continuació del sender.
A partir d’aquest moment el camí comença un sostingut descens entre faigs i segons vaig perdent altura els senyals de pintura van desapareixent. Arriba un moment que (març de 2014) unes feines de tala d’arbres han malmès de tal manera el camí que m’obliga a trobar el millor pas per enllaçar amb una pista que tinc a la vista. Són pocs metres però el terreny té força pendent.
Ja a la pista passo per sobre d’un petit torrent canalitzat i arribo a una bifurcació. Jo vaig anar per la pista que fa baixada i vaig descartar la que continua recte, en suau pujada. Aquesta pista sembla, pel que vaig veure des d’un altre punt del camí, que puja fent llaçades a la carena i després al cim, una vegada se surt del bosc, però no puc assegurar que això sigui cert. Des de la llunyania sembla que s’intueix la manera.
Com ja he escrit, vaig optar per seguir baixant i resseguir el camí dibuixat al mapa. Més endavant els senyals grocs van tornar a aparèixer per confirmar que anava pel camí correcte. Sempre en baixada arriba un moment que apareix sobre el terreny una altra pista que no figura al mapa i que pot donar lloc a interpretacions i errors, ja que segueix el mateix recorregut que la que figura al mapa.
En aquest punt deixo de banda la pista evident i continuo recte, en el mateix sentit de la marxa, per una altra pista, el començament de la qual està tapat per arbres caiguts. Més endavant la pista clareja i es fa molt més fàcil de seguir. Així, arribo a un punt en el qual els senyals de pintura fan deixar el camí ample i anar per un corriol que baixa pel marge a la recerca d’un torrent (si continués recte pel camí marcat com a incorrecte, sembla que aniria a enllaçar amb les pistes de desembosc abans descartades).
Continuo uns metres aigües avall i el travesso per anar a sortir a un sender. Jo el vaig agafar en sentit ascendent però el millor és fer-lo en sentit contrari. Per una banda o altra s’ha d’acabar sortint a una pista molt més ampla i apta per a tota mena de vehicle. Ja a aquesta pista continuo per la dreta, sense pintura, ja que el camí senyalitzat se’n va en sentit contrari, i després de diverses llaçades connecto amb una altra pista.
Aquí també se’m presenten diverses opcions. Per la dreta, al cap de poc i per l’esquerra, hi ha una pista que fa drecera que puja molt i molt fort. Recte veig un corriol, que més aviat sembla una traça de bestiar, que emboscat, també acaba enllaçant amb la drecera anterior. Finalment, poc després, continuant per l’esquerra, s’arriba al punt al qual neix la pista que he de seguir i a la qual surt la drecera anterior. Al cap poc de caminar per aquesta nova pista en deixo una altra que surt per l’esquerra i que encara agafa més pendent.
Més endavant no faig cas de dos trencalls més a la dreta i començo a trobar senyals de pintura blanca i un quadrat negre amb el número 40 a dins (també en veig altres amb el número 42). Aquesta pista, en pujada sostinguda, porta a tocar del col du l’Hommenet. No hi arribo ja que vaig tombant a migdia en suau pujada fins a sortir a una nova pista, provinent també del coll anterior. En aquest punt deixo la pista en més bon estat i agafo la que puja per l’esquerra en sentit sud-est.
Flanquejo el Pech Pedré i m’acosto al filat que separa no sé quines comunes. Així, caminant ja lliures de vegetació, per on millor sembli i bufant de valent pel pendent i el cansament acumulat, arribo al cim. L’esforç, espero, haurà volgut la pena.
Les vistes són magnífiques, un dia adequat. Ja descansats, cal començar el descens. El plantejo pel dret, muntanya avall i a l’aventura.
Cap problema ja que el descens és franc gairebé fins avall del tot. Uns 500 metres de desnivell trepitjant matolls i herba que no s’aixequen més enllà dels turmells. Tenim dues carenes per fer-lo. La que baixa al Dardiére sembla la millor i, a més a més, fa més curt el recorregut. Jo vaig optar per baixar directe al sostre de l’edifici que es veu més avall i que figura al mapa com a Métairie du Becaud. Per això vaig triar la carena que passa entre el rau du Bac i el de Becaud. Aquesta és neta fins a uns 200 metres de trobar la pista que haig d’agafar. Cap problema, però, ja que com tota fageda, el sotabosc és net.
I ja soc a la pista. La seguim per la dreta, en sentit nord. Ara vaig recuperant-me del descens i camino còmodament de manera quasi planera. Sempre per la pista més evident vaig descartant altres trencalls que trobo i arribo a un punt en el qual travesso el rau du Courtalet. A partir d’aquí cal parar atenció.
Primer la pista gira cap a l’oest, després al nord i uns metres més endavant al nord-oest. Aquí cal localitzar un vell corriol, el començament del qual actualment s’ha perdut per culpa de les obres d’arranjament de la pista. Aquest corriol, com diria un company, és un camí dels de tota la vida. Una vegada localitzat és fàcil de seguir, ja que el traçat s’intueix bé, tot i estar difuminat per l’arbrat que ha anat creixent.
De cop apareixen senyals de pintura vermella. Vaig caminant entre faigs vells i salvatges. Cal una bona estassada. Quan aquests desapareixen, el camí es comença a perdre entre la vegetació (ginestes?) però encara se n’intueix un estret rastre. No sé quant trigarà a desaparèixer del tot. Finalment surto a una pista. La segueixo per l’esquerra en sentit sud-oest. Més endavant trobo un desviament, fort, a la dreta.
Deixo la pista per la qual camino i n’agafo una altra, anant ara en sentit nord-oest. Ja no la deixaré fins a sortir a la carretera D-417, que em portarà, en pocs metres, a l’aparcament i punt final d’aquesta aventura.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.