Tuc Dormidor

Ens trobem de nou, per no variar, davant d’una altra proposta recaragolada que farà que aquells que es decideixin a fer-la pensin que m’he tornat boig i vulgui complicar la vida al personal.
Per fer aquest cim del tuc Dormidor, o pic Dourmidou pels locals, hi ha una ruta lògica i natural que parteix del coll de Jau, a 1500 metres d’altitud. És el que tothom fa. I per això mateix sorgeix aquesta proposta. Oferir quelcom diferent.
Reialment, fer aquesta proposta, tal qual es reflecteix aquí, serà un acte de masoquisme. Per una banda, entre anar i tornar haurem de conduir 19 km més, amb el que això suposa de temps i diners. Per altra, en comptes dels 300 metres i escaig de desnivell a superar per la banda del coll, ens haurem d’empassar 1150. També la distància recorreguda jugarà en contra, ja que des del coll es caminen poc més de 6 km i per la banda proposada ens esperen uns 16. Bé, com veieu poca cosa tenim a favor.
El tuc Dormidor és una muntanya de suau perfil pel costat sud-oest però canvia radicalment pels altres costats. Els seus vessants manquen totalment de vegetació així que es pot assolir pel cantó que es vulgui tot i que allò que coneixem com a camí llueix per la seva absència. Tan sols destaca una pista que connecta el coll de Jau amb el de l’Homenet, clarament visible des del primer. Aquest cim, en dies nets, disposa d’unes amplíssimes vistes arreu, tan sols amagades pel més alt cim del roc de Madres, també accessible des del coll. En compensació podem arribar a veure la mediterrània i a l’altra banda el Pirineu, amb el Carlit com a màxim expenent.
L’itinerari que proposo també es pot plantejar amb dos cotxes i així escorçar en gran mesura el recorregut.
També, i fent cas omís de tot lo escrit fins ara, es pot plantejar una altra possibilitat i fer dos cims del repte a l’hora. El coll de Jau permet fer el roc de Madres i… Si encara resten forces, el tuc Dormidor. El que passa és que jo ja tenia enregistrat el primer així que vaig estirar al màxim aquesta proposta del Dormidor.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAltura metresDistància acum. metres
Counozouls2.229757742.732085200:00:0000:00:009840
Col de Feuille2.240255442.730385500:34:5200:34:521.0921.493
Pas del Roc2.250088242.731570500:33:0101:07:539482.743
Col de l’Hommenet2.263770242.732940900:53:2402:01:171.3675.384
Pech Pedré2.268414442.728065700:19:3102:20:481.4846.170
Prats des Taillats2.267492942.720558700:20:0602:40:541.5837.201
Tuc del Dormidor2.264516142.709361300:43:3203:24:261.8448.642
Sarrat dal Miech2.252546042.706279100:15:0803:39:341.5679.756
l’Estampe2.241730142.714658800:39:2304:18:571.34212.392
Fournas2.233806442.724712901:03:1105:22:081.05715.603
Counozouls2.229757742.732085200:12:4205:34:5098416.649

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia:  la de l’IGN France
  • Punt d’inici:   Counozouls-Conòsols      
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima: 1.844 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 12,51%
  • Cartografia: carte IGN TOP-25
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i fora camí
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 51 minuts
  • Dificultat d’orientació:  moderada
  • Altura mínima: 932 metres
  • Pendent mitjà de descens: 16,22%
  • Mapa: 2248ET Axat Querigut
  • Accessibilitat: S’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant: 4 hores 44 minuts
  • Dificultat de progressió: trams sense camí
  • Ascens positiu: 1.168 metres
  • ibpindex: 109  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 12 de març de 2014, data de realització del recorregut.

Sortim de Counozouls per pista senyalitzada amb pintura groga que comença a pujar en sentit nord-est de forma suau, fent llaçades, fins al col du Feuille. En aquest punt la senyalització és una mica confusa. A la dreta surt un corriol clar que hem de descartar. Recte segueix, en baixada, un altre corriol que és bo, tot i el senyal de camí incorrecte. Ens portaria a trobar el camí bo, però va molt emboscat. Així doncs tan sols ens queda l’opció de l’esquerra. Cal buscar el senyal de pintura que marca la continuació del sender.
A partir d’aquest moment el camí comença un sostingut descens entre faigs i segons anem perdent altura els senyals de pintura van desapareixent. Arriba un moment que (març de 2014) unes feines de tala d’arbres han malmès de tal manera el camí que ens obliga a trobar el millor pas per enllaçar amb la pista que tenim a la vista. Són pocs metres però el terreny és força pendent.
Ja a la pista passem per sobre d’un petit torrent canalitzat i arribem a una bifurcació. Jo vaig prendre la pista que fa baixada i descartí la que continua recte, en suau pujada. Aquesta pista sembla, pel que observí des d’un altre punt del camí, que puja fent llaçades a la carena i després al cim, una vegada se surt del bosc, però no puc assegurar que això sigui cert. Des de la llunyania sembla que s’intueix la manera.
Com ja he escrit, vaig optar per seguir baixant i resseguir el camí senyalitzat al mapa. Més endavant els senyals grocs van tornar a aparèixer per confirmar que anava pel camí correcte. Sempre en baixada arribà un moment que apareix sobre el terreny una altra pista que no figura al mapa i que pot donar lloc a interpretacions i errors, ja que segueix el mateix recorregut que la que està dibuixada al mapa.
En aquest punt hem de deixar de banda la pista evident i continuar recte, en el mateix sentit de la marxa, per una altra pista, el començament de la qual està tapat per arbres caiguts. Més endavant la pista clareja i es fa molt més fàcil de seguir. Així arribem a un punt en el qual els senyals de pintura ens fan deixar el camí ample i prendre un corriol que baixa pel marge i ens fa baixar a la recerca d’un torrent (si seguíssim recte pel camí marcat com incorrecte, sembla que aniríem a enllaçar amb les pistes de desembosc abans descartades).
El seguim uns metres aigües avall i el creuem per anar a sortir a un sender. Jo el vaig agafar en sentit ascendent però el millor és fer-lo en sentit contrari. Per una banda o altra hem d’acabar sortint a una pista molt més ampla i apta per a tot tipus de vehicle. Ja a aquesta pista la seguim per la dreta, sense pintura, ja que el camí senyalitzat se’n va en sentit contrari, i després de diverses llaçades connectem amb una altra pista.
Aquí també tenim diverses opcions. Per la dreta, al cap de poc i per l’esquerra, trobem una pista que fa drecera pujant molt i molt fort. Recte veiem un corriol, que més sembla una traça de bestiar, que emboscat, també acaba enllaçant amb la drecera anterior. Finalment continuant per l’esquerra, al cap poc s’arriba al punt al qual neix la pista que hem de seguir i a la qual surt la drecera anterior. Al cap poc de caminar per aquesta nova pista descartem una altra que surt per l’esquerra i que encara agafa més pendent.
Més endavant descartem dos trencalls més a la dreta i comencem a trobar senyals de pintura blanca i un quadrat negre amb el número 40 a dins (també veurem altres amb el número 42). Aquesta pista, en sostinguda pujada, ens porta a tocar del col du l’Hommenet. No arribem ja que anem tombant a migdia en suau pujada fins a sortir a una nova pista, provinent també de l’anterior coll. En aquest punt deixem la pista en més bon estat i agafem la que puja per l’esquerra en sentit sud-est.
Flanquegem el Pech Pedré i ens acostem al filat que separa no sé quines comunes. Així, caminant ja lliures de vegetació, per on millor ens sembli i bufant de valent pel pendent i el cansament acumulat, arribem al cim. L’esforç, espero, haurà volgut la pena.
Les vistes, un dia adequat, són magnifiques. Ja descansats cal començar el descens. El plantejo pel dret, muntanya avall i a l’aventura.
Cap problema ja que el descens és franc gairebé fins a avall del tot. Uns 500 metres de desnivell trepitjant matolls i herba que no s’aixequen més enllà dels turmells. Tenim dues carenes per fer-lo. La que baixa al Dardiére sembla la millor i a més a més fa més curt el recorregut. Jo vaig optar per baixar directe al sostre de l’edifici que es veu més avall i que figura al mapa cop métairie du Becaud. Per això vaig triar la carena que passa entre el rau du Bac i el de Becaud. Aquesta és neta fins a uns 200 metres de trobar la pista que hem de prendre. Cap problema, però, ja que com tota fageda, el sotabosc és net.
I ja som a la pista. La seguim per la dreta, en sentit nord. Ara anem recuperant-nos del descens i transitem còmodament de manera quasi planera. Sempre caminant per la pista més evident anem descartant altres trencalls que anem trobant i arribem a un punt en el qual travessem el rau du Courtalet. A partir d’aquí cal parar atenció.
Primer la pista gira cap a l’oest, després al nord i uns metres més endavant al nord-oest. Aquí ens hem d’aturar i localitzar un vell corriol, el començament del qual actualment s’ha perdut per culpa de les obres d’arranjament de la pista. Aquest corriol, com diria un company, és un camí dels de tota la vida. Una vegada l’hem localitzat és fàcil de seguir, ja que el seu traçat s’intueix bé, tot i estar difuminat per l’arbrat que ha anat creixent.
De cop apareixen senyals de pintura vermella. Anem caminant entre faigs vells i salvatges. Cal una bona estesada. Quan aquests desapareixen el camí es comença a perdre entre la vegetació (ginestes?) però encara s’intueix un estret rastre. No sé quant trigarà a desaparèixer del tot. Finalment sortim a una pista. La seguim per l’esquerra en sentit sud-oest. Més endavant trobem un desviament, fort a la dreta.
Deixem la pista per la qual transitem i agafem la nova, anant ara en sentit nord-oest. Ja no la deixarem fins a sortir a la carretera D-417, que ens portarà, en pocs metres, a l’aparcament i punt final d’aquesta aventura.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.