Tuc dera Pincèla

Es puja també als cims del tuc Nere i el tuc de Somont

El cim del tuc dera Pincèla vist des de la Muntanyeta

Els cims del tuc dera Pincèla i el tuc de Somont són de fàcil abast des de diversos punts, cosa que depèn principalment de diferents factors: els que fan referència al mitjà de locomoció disponible i a la capacitat física de la persona que es plantegi pujar-los.
Respecte al vehicle, per accedir als punts més propers als cims, cal un vehicle que sigui prou alt. No cal obligatòriament un tot terreny amb tracció total. Un vehicle tipus SUV o Citroen Berlingo o similar és suficient per pujar als punts més comuns: la colhada de Varradòs o la cabana de Salient. A la primera s’hi accedeix per la pista de muntanya que uneix les poblacions de Bagergue i Eth Pònt d’Arròs, i a la segona per la pista que neix al nucli de Vilac i flanqueja per mestral (NO) el mont dera Solana, el monte de Garòs i la sèrra de Cuenques (ICGC). Jo vaig fer el tram de pista de Bagergue fins a la colhada en un Nissan Juke i, amb compte, vaig poder pujar-hi perfectament. No conec el tram que ve d’Eth Pònt d’Arròs, però conductors que pujaven d’aquella banda em van informar que aquest tram sí que demana fer-lo en un 4×4 per la gran quantitat de pedra solta que hi ha. La meva intenció era fer la baixada en aquella direcció, però, amb aquesta informació al davant, vaig fer la baixada també en direcció a Bagergue, per la qual cosa no puc confirmar aquest detall.
Si qui vol fer l’ascens a aquest cim només disposa d’un turisme normal, hi entra en joc l’aspecte de la capacitat física, ja que haurà de plantejar la sortida des d’altres llocs. A internet hi ha ressenyes que expliquen recorreguts molt interessants iniciant la caminada des de diferents punts, però, és clar, ja no parlem de recorreguts curts d’un matí.
L’objectiu principal d’aquesta proposta era fer el tuc dera Pincèla i el tuc de Somont (ICGC; Samont per Alpina), i que mirant el mapa de la zona es veien molt propers l’un de l’altre. Certament la volta és possible en un recorregut d’uns 11 km, que es poden retallar o allargar tant com es vulgui, perquè el terreny ho permet. De camins no se’n troben gaires, però tots els vessants són oberts i sense vegetació que destorbi el pas: només s’hauran de tenir en compte, si el recorregut es fa per la part de tramuntana (N), els talls que creen els múltiples barrancs que solquen aquells vessants. Aquesta «preocupació» no hi és si es va pels prats del vessant de Salient: encara que no conec el terreny, des dels cims del tuc Nere i del tuc de Somont es veia molt clar i fàcil; però ja se sap que a muntanya sempre s’han d’esperar sorpreses. Per aquesta banda també hi ha ressenyes que expliquen els possibles recorreguts.
Unes línies més amunt ja he comentat l’assumpte dels camins. No n’hi ha gaires, però gosaria dir que no cal que n’hi hagi. Tot aquest sector està format per muntanyes que s’han acabat coneixent com «muntanyes de vaques», perquè els vessants són tot un terreny de pastura, tant de vaques com de cavalls. Es pot caminar per tot arreu sense trobar cap impediment i es poden fer infinitat de plantejaments per assolir els cims. Per tant, si busqueu a internet ressenyes del recorregut, en trobareu a cabassos, de tantes que n’hi ha. Difícil serà que en trobeu dues d’iguals.
El que sí que cal tenir en compte són els pendents, alguns de molt forts, tant de pujada com de baixada. Arribar a l’era Montanheta (ed. Alpina) pot ser tot un patiment, adobat també amb el fort pendent que s’ha de superar per fer el trajecte, amb dos bonys previs, entre aquest cim i el tuc dera Pincèla. Hi va darrere la baixada d’aquest cim al còth de Salient, descens que a l’hivern deu ser una delícia per als esquiadors. Certament, amb neu aquestes muntanyes, per a aquells esquiadors que dominin l’esquí fora pistes, segur que són un veritable gaudi. I parlant de l’element nivi, a l’estiu aquestes muntanyes no haurien d’oposar-se a la nostra presència, però a l’hivern, depenent de l’estat de la neu, piolet i grampons segur que hauran d’anar a les mans, els primers i al calçat, els segons. Ja sé que és un tema obvi i que qui faci muntanya a l’hivern ho té més que assumit, però és que darrerament se sent i es llegeix de tot…

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punts de pasLongitut ELatitut NTemps parcial Temps acum. Alçària mDistància acum. m
Colhada de Varradòs0.885090842.758844600:00:0000:00:002.0480
Apareix sender0.886349742.755858400:12:2600:12:262.125475
Deixar camí i pendent amunt0.883651142.756085700:05:5100:18:172.148701
Carena0.883083042.752933000:26:4100:44:582.3341.219
Era Montanheta0.880518842.750867800:14:5300:59:512.4001.606
Tuc dera Pincèla0.875744642.742881200:41:4201:41:332.5352.816
Còth de Salient0.866734942.743561000:20:3702:02:102.3303.785
Tuc Nere0.859862242.747805100:25:5602:28:062.5054.759
Tuc de Samont0.851826842.751812500:33:2803:01:342.5075.708
Coll0.848176542.752978900:10:4003:12:142.3946.116
Aubaga de Mont0.849258542.758457600:14:0803:26:222.2596.907
Camí0.858801242.758972500:17:1503:43:372.1427.874
Barranc deth tuc Nere0.863455242.755789000:08:2603:52:032.1618.451
Camí0.876470142.753820900:42:2104:34:242.1699.954
Fita i camí en baixada0.882596142.756958800:14:3904:49:032.12210.620
Colhada de Varradòs0.885090842.758844600:05:5104:54:542.04810.990

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima +

  • Toponímia:  la del mapa de Alpina
  • Punt d’inici:  colhada de Varradòs
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima: 2.535 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  20,10%
  • Cartografia:  editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: prats
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 45 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima: 2.046 metres
  • Pendent mitjà de descens:   17,28%
  • Mapa: Vall d’Aran
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle SUV per pista de terra 
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 4 hores 10 minuts
  • Obstacles: forts pendents
  • Ascens positiu: 917 metres
  • ibpindex:  120 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 25 d’agost de 2021, data de realització del recorregut.

Aparco just al punt on hi ha un agafador que permet despenjar el filferro i passar al prat. Davant meu hi tinc el sender que faré servir de tornada. Ara inicio la pujada en sentit sud-est, seguint el que sembla un rastre aperduat. Al cap de poc em trobo amb un sender que no agafo i continuo amb la pujada uns metres més, i miro de seguir amb el GPS la traça que dibuixa l’editorial alpina al mapa. Així acabo trobant un sender clar que agafa l’orientació nord-oest. Una mica més endavant em trobo una pedra amb pintura de PR.
No dura gaire l’alegria, ja que deixo aquest sender per mirar d’anar per sobre de la ratlla dibuixada al mapa, però no hi ha sender, o jo no el sé trobar. Així doncs, ara mirant el GPS, ara mirant el terreny, vaig pujant penosament i com millor em sembla fins a assolir la carena, que és quan em trobo un clar sender que puja a fil de carena i que gairebé segur (?) que també neix a la pista. Ja a la carena, caminar es fa més còmode i es comença a veure una traça clara. També es veu el repetjó per arribar a l’era Montanheta.
El cim serveix per fer una paradeta i contemplar el que tenim tant al davant com al darrere. Les vistes ja comencen a ser interessants, amb l’Aneto, al fons, ensenyorit de l’horitzó llunyà. Una llarga carena, esquitxada de trams de roca, amb un parell de bonys, ens separa del primer cim; tots dos turons són de més alçària que el cim anterior, però no tenen topònim. La cota més propera al cim del tuc dera Pincèla és més enrocada, de fàcil superació per un corriol clar i fressat, però també es pot fer un flanqueig, una mica impactant pel pendent lateral, però de bon fer. Tots dos camins porten al mateix llom, amb un fort pendent, que en superar-lo ens deixa a la creu que assenyala el cim. Les vistes són encara millors.
El recorregut continua ara en el mateix sentit de la marxa per seguir una traça minsa que em porta en sentit sud-oest en direcció al tuc d’Arenho, però de nou deixo el camí clar per intentar seguir un altre camí que retalla el recorregut. Amb el GPS a la mà, res més que seguir la línia del mapa, sense cap mena de rastre, perdo altura de forma vertiginosa per culpa del fort pendent del vessant, i en un moment donat giro en direcció a un punt que jo penso que és el còth de Salient.
Un curt descans per recuperar-me de la baixada i descansar els turmells i continuo, ara en sentit nord-oest, encarat directament al tuc Nere. Pel camí, en lleugera pujada, s’ha de salvar un turonet, per la dreta o per l’esquerra, abans de començar el flanqueig a un coll clar que hi ha abans del cim, que des d’avall es veu crestejat. El flanqueig no és complicat gràcies als múltiples rastres en terrassa que s’hi dirigeixen. A dalt, la cresta no és tal: al cim, s’hi arriba sense grans problemes. Ara s’obren vistes a la zona de Salient i m’animo al veure que el tuc de Somont és molt a prop.
La baixada en direcció al coll no és difícil, però demana una mica d’atenció; es fa bé però, a hores d’ara, les cames i els peus ja es comencen a notar, així que una entrebancada podria portar desagradables conseqüències. Del coll a mitja pujada es fa de manera molt còmoda i tranquil·la, però el terç final de pujada torna a ser de fort pendent, tot i que també s’hi arriba. Últim cim del dia, però encara s’han de fer un parell més de bonys que queden de pas i que fan dubtar de quin és el veritable cim.
Una altra vegada tinc al davant una forta baixada per arribar al coll següent. Com les anteriors, també aquesta s’ha de fer amb cura, però res de l’altre món. Quan hi som, tinc molt a prop la tuqueta de Mont, i segons el rellotge he arribat fins aquí en menys temps del que havia calculat. Penso que hi puc anar, però finalment me’n desdic. No sé el que tinc al davant, així que m’estimo més estalviar forces.
Des del coll, toca fer un gir de 180° per imaginar que recorro un camí que m’ha de portar al coret de Mont per, una vegada allà, agafar un camí que és un PR i que se suposa que està senyalitzat. Durant la baixada miro el mapa i hi veig que hi ha altres possibilitats, una de les quals m’acaba fent el pes. Així és com deixo el camí pensat i giro en sentit oest per seguir un rastre que coincideix amb el camí que es veu al mapa. Perdo aquesta traça o me’n separo o no existeix, però el terreny m’acaba portant a trobar una altra traça molt més evident. Aquest camí em porta a un parell d’estanys sense topònim a sota del tuc Nere i a l’oest de les pales der Estanh Cabrit (ICGC).
Aquí em faig un petit embolic.
Quan soc a la sortida d’aigües de l’estany, sé que si continuo en sentit sud-est retallo camí, però en canvi decideixo fer el més complicat: voltar el llom que tinc al davant fent un puja-i-baixa que en va fer més mal que bé. Aconsello a qui llegeixi això que faci la drecera, que és un camí més curt i de menys esforç. Vaig fer malament això i més endavant encara ho vaig fer pitjor! El cas és que ja de nou a sobre de la traça del mapa i fins i tot del camí que pinta el mapa topogràfic de l’ICGC, acabo abandonant-la mirant de no perdre la corba de nivell. Això em fa fer un flanqueig molt incòmode a causa de la qualitat del terreny, uns pocs metres per sobre del camí bo. De nou aconsello el lector o lectora que no faci cas del meu track i que vagi pel camí correcte, perquè el flanqueig no surt a compte.
Finalment arribo a l’estany alimentat per les aigües de l’arriu dera Pincèla. Per un costat o per altre de l’estany hi ha camí que em porta a enllaçar amb camí molt fressat i que resulta ser un PR, senyals de nou. Plena satisfacció pel recorregut completat. Me n’he sortit.
Tanta és la tranquil·litat, que acabo deixant el PR, sense adonar-me’n, però continuo per un sender fressat i amb el destí a la vista. Així doncs, continuo, pensant que d’una manera o altra ja baixaré. I ves per on que trobo una fita que marca un viarany que baixa directament a la colhada de Varradòs. Així, de forma decidida i amb un pendent relaxat, arribo al mateix lloc per on he creuat el filferro, passat el qual tinc el cotxe aparcat.
Tot un luxe d’excursió i de dia, totalment solitari fins a arribar al cotxe. En total, uns 11 km i 5 hores.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.