Tuc de Marimanya

Tuc de Marimanya

No sé per on començar a explicar-la, aquesta crònica, encara impressionat per l’experiència viscuda. Feia una bona colla d’anys que el tenia al cap, aquest cim del tuc de Marimanya, però per unes coses o per unes altres l’oportunitat mai no apareixia. Potser aquesta circumstància era afavorida pel fet que no volia anar-hi sol i que pretenia fer, en el mateix recorregut, el cim del tuc de Vacivèr, que, tot i no ser actualment a la llista del repte, volia pujar per dir que també tinc completa aquesta llista de cims «esborrats».
I com són les coses. En aquesta ocasió es van donar una sèrie de circumstàncies que van fer possible pujar tots dos cims. Les males previsions meteorològiques ens van fer canviar els plans (la nostra idea era pujar el Gran Tuc de Colomers) i, en comptes d’anar a la vall de Boí, vam anat al pla de Beret.
D’informació no en teníem gaire. Tot i que a internet se’n troba a cabassos, el fet d’anar d’imprevist no ens va permetre consultar i va passar el que acostuma a passar quan no es fan les coses com cal: com aquell qui diu, anàvem amb una mà al davant i l’altre al darrere, i el que suposàvem que seria una tranquil·la caminada va esdevenir un veritable maldecap, tanmateix amb final sense contratemps.
Anem a pams.
Jo sí que havia llegit alguna ressenya que parlava d’una grimpada «entretinguda» i llarga, de dificultat baixa, fàcilment superable per caminants acostumats, però la realitat va ser tota una altra. Ja la baixada del cap de Baciver (sic) ens va fer encendre totes les alarmes i del coll que el mapa de l’editorial Alpina anomena pas de Ferradura no ens vam veure capaços de pujar-ne la carena-cresta, que s’enfila al cim. Del cim enllà el descens va ser una constant preocupació. Ja ho explicaré després amb més detall.
Vagi per davant que poder nosaltres no vam engaltar el camí bo. En descàrrec nostre hem de dir que no hi ha cap mena de senyalització, o que no la vam saber veure. Poder no calgui, però a la cresta la vam trobar a faltar. La nostra experiència en crestes no és tan ferma com per endevinar els millors passos, així que una ajuda de fites ens hauria anat molt bé. També a altres que vinguin després.
Espero que aquests comentaris no facin enrere el lector o lectora. Res més lluny de la meva intenció. Ans al contrari, animo tothom a fer aquest cim per la seva espectacularitat i pel magnífic paisatge que l’envolta, farcit de muntanyes i llacs i amb unes vistes que són tota una lliçó de geografia. Però alhora sí que vull deixar clar que no és cap passeig i que s’ha de fer amb tota la concentració que demana aquest tipus de terreny. També penso que serà de molta ajuda i donarà molta seguretat anar-hi amb algun company que conegui la muntanya i, sobretot, també, no fer com nosaltres, que vam anar gairebé a cegues, sense haver-nos informat d’on ens ficàvem.
Torno a dir que no vull desanimar ningú. El fet que estigui ara mateix fent aquesta ressenya demostra que el recorregut es fa i torno a fer palès el fet que és impressionant: us deixarà totalment satisfets.
Per fer referència als punts de pas o topònims faré servir el mapa de pistes de l’estació d’esquí Baqueira-Beret, el mapa Vall d’Aran de l’editorial Alpina i el mapa topogràfic de l’ICGC. Per cert, la ubicació dels cims varia entre el mapa d’Alpina i el de l’ICGC. Penso que en ser aquest últim l’oficial, serà el més correcte.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcial h:m:sTemps acum. h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Pla de l’Orri0.956399342.705899300:00:0000:00:001.8580
Tuc de Saumet0.980896142.708296501:32:5901:32:592.4612.902
Creu del tuc de Vacivèr0.991251142.712671800:53:0802:26:072.6434.048
Cim del tuc de Vacivèr0.991744842.712644000:20:4702:46:542.6454.125
Pas de la Ferradura1.006054542.712931701:35:0304:21:572.5845.853
Canvi de vessant1.007714842.711346300:18:3504:40:322.5736.162
Sortida de la canal1.010967242.709527600:28:5605:09:282.6286.614
Tuc de Marimanya1.012330642.709245100:17:2005:26:482.6776.793
Final de la cresta1.011191042.705364700:40:5506:07:432.5397.407
Camí de la collada dels Plans1.007234942.699556200:22:1806:30:012.4518.229
Estanys de Baciver0.996757542.700328100:15:0506:45:062.3149.160
Estany de Baix de Baciver0.982023142.698911600:32:0807:17:142.13610.600
Pla de l’Orri0.956399342.705899300:42:2407:59:381.85813.250

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima +

  • Toponímia:  diverses fonts
  • Punt d’inici:   Pla de l’Orri (Pla de Beret)
  • Itinerari senyalitzat: només al final
  • Tipus d’activitat: alpinisme
  • Fonts d’aigua: no vam veure
  • Dificultat física:  alta
  • Altura màxima:  2.656  metres
  • Pendent mitjà de pujada: 18,62%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: crestes
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 2 hores 18 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  1.855 metres
  • Pendent mitjà de descens: 16,09%
  • Mapa:  Val d’Aran
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 5 hores 42 minuts
  • Obstacles: Una llarga cresta
  • Ascens positiu:   1.027 metres
  • ibpindex:  126 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 19 d’agost de 2021, data de realització del recorregut.

Comencem a caminar des de l’aparcament de l’Orri (pla de Beret), on s’arriba amb un turisme normal per carretera asfaltada.
Fem els primers passos en direcció al remuntador TDS Jesús Serra i pugem per la pista fins atènyer la caseta que hi ha al començament de les instal·lacions del remuntador TQ Saumet. Si fins ara la pujada ha sigut sostinguda, a partir d’aquest punt es fa molt més pendent, fins que ens trobem amb el traçat de la pista blava Ta Beret 4, on enllacen amb la pista vermella Saumet, la qual remuntem fins a l’acabament.
Després de recuperar l’alè, continuem l’ascens pel bell mig del llom de la muntanya, sense camí i per herba al començament i alternant aquest element amb roques, fins que arribem al tuc de Saumet, primera cota d’interès de la jornada i primer lloc on tenim temps de contemplar l’extensa panoràmica que se’ns ofereix i una bona quantitat de llacs i estanyols.
Ja fa estona que tenim clavat a l’horitzó més proper el cim del tuc de Vacivèr, al qual ens dirigim per un pendent no gaire complicat però farcit de bons rocs i pedres. Així arribem a la creu que corona el que sembla assenyalar el cim, però uns metres més cap a llevant hi ha una pedra a terra que indica una cota un metre superior. Encara millors vistes, i ja tenim ubicat el cim del tuc de Marimanya i les crestes que el protegeixen. Es veuen complicades, però he llegit que es tracta de passos I o I+, així que no serà res.
Havent gaudit del cim del tuc de Vacivèr (actualment esborrat de la llista del repte) iniciem la davallada al còth deth Clòt der Os, encara per terreny fàcil, i des d’aquí tornem a pujar, ara per assolir el cim de cap de Baciver (topònim no confirmat oficialment, però que així es pot llegir al mapa de pistes de Baqueira-Beret). En aquest punt comença una baixada força entretinguda i fins i tot divertida, però que pot crear incerteses als o a les no iniciats, per als quals arribar a la part baixa de la carena pot representar un veritable esforç mental esgotador.
Després d’una baixada sempre segueix una pujada, així que de nou, ara per un terreny molt més còmode, continuem en ascens a la recerca del cap de Marimanya, però de cop decidim fer un flanqueig directe al que el mapa d’Alpina anomena pas de la Ferradura, encara que per a l’ICGC aquest punt es troba molts metres més enllà de la cresta. Sigui com sigui, tot i haver-hi una fita a l’inici, no veiem com pujar-hi, ni per aquí ni per allà.
No vam ni intentar-ho. No ho vèiem gens clar. Sí que vam veure que uns metres més avall per la nostra dreta hi havia un petit corredor inclinat, herbat, que ens permetia anar cap a la cresta, així que cap allà vam anar. El corredor, certament, es dirigeix a la carena-cresta i és fàcil de fer, sense cap mena de sensació de perill en caminar per terreny amable. Així guanyem la cresta uns quants metres passat el pas de la Ferradura de l’ICGC.
En aquest punt encara no veiem clar com progressar. La manca de fites ens té bloquejats i una mica preocupats, cosa que no ens deixa pensar amb tranquil·litat (però si jo he llegit que era una cosa senzilla!). Un company segueix a fil de cresta fins que el perdem de vista, però nosaltres seguim sense veure-ho clar i decidim baixar per la nostra esquerra a buscar el que sembla un caminoi que passa per la base de la roca i que tot apunta que ens portarà a una estreta canal herbada que torna a pujar a la carena, ja molt pròxims al cim. De tant en tant va traient el cap el company que continua per la cresta (va alternant vessants), i amb la tranquil·litat de saber que va bé, nosaltres continuem, sense camí ni senyals, però sense cap perill, encarats directament a la petita canal, a la qual arribem sense cap contratemps. Pujar a dalt ens demana un plus d’esforç, ja que es força dreta, però es puja molt bé fent servir allò que sembla un caminet.
Ja som de nou a la cresta just quan veiem el company, que sembla no veure clar per on continuar, així que finalment es decideix a baixar al terreny que hem recorregut nosaltres i fer servir la mateixa canal. Ja reunits podríem haver continuat, ara sí, per la cresta, ja prou més oberta i gens aèria, però triem l’opció més llarga i fem un flanqueig horitzontal per anar a buscar una altra canal herbada que puja directament al cim.
I ja hi som, hem fet cim!
Encara amb l’ai al cor però totalment satisfets per haver aconseguit l’objectiu principal de l’excursió, què millor que romandre una llarga estona al cim per gaudir del moment. Fotos, fotos i més fotos. Explicar les sensacions viscudes. Parlar d’allò que hem fet bé i malament (el grup ha deixat que una companya se’n tornés tota sola, ja que no s’ha vist amb cor de seguir la caminada i ha baixat a la zona lacustre per esperar-nos), jugar a esbrinar quins són els cims que veiem… Tot un luxe.
Ja veiem que la tempesta en comença a fer de les seves per la vall de Boí, així que reprenem la marxa abans no ens toqui rebre. Seguim un petit rastre de sender que pren orientació sud-oest, molt fàcil de seguir al començament, però que de mica en mica torna a esdevenir cresta. En determinats llocs, el pendent, de cares, impressiona, i en altres punts es fa difícil progressar. Continuem sense trobar senyalització i això fa que els nervis tornin. El destí està clar i sempre a la vista, però hi ha llocs on un mal pas pot portar conseqüències desagradables, doncs calma, cura i seny. El pitjor de tot es troba, per a mi, ja gairebé al final de la baixada. Igual que ens ha passat pujant, pot ser que la baixada a pura cresta sigui diferent, però nosaltres no hem sabut com fer-ho, així que hem sortit com hem pogut. I ho hem fet, i finalment hem trepitjat el coll i, per fi, terreny obert i tranquil.
Ara es pot continuar pel llom de la carena per pujar un altre turó que hi ha més endavant, i més enllà d’aquest enllaçar amb el camí del tuc de Rosari, o bé fer com fem nosaltres: pel dret, travessar un mar de pedres, en un flanqueig descendent lliurant el turó i trobar el mateix camí més avall de la collada dels Plans. Ja al camí, se segueix en baixada fins a acabar a la plana dels estanys de Baciver, ja per camí senyalitzat amb pals de fusta amb el cap pintat de groc. Aquests senyals ens fan baixar a l’estany de Baix de Baciver i més avall a una de les pistes d’esquí del cap de Vaquèira. Comença a ploure i això fa que accelerem la marxa, sort que al cap de poc la puja cessa. Més endavant es deixa la pista i s’agafa un sender, a mà dreta, que ens acaba de portar, definitivament, a l’aparcament.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Perfil

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

  • Inicio de la pista Saumet
  • Vista del pla de Beret
  • Subiendo por la pista Saumet
  • Serra de Bagergue
  • Pic de Bonaigua, Escornacabres  y tuc dera Llança
  • Tuc de Saumet y tuc de Vacivèr.
  • El Mont Valier a la izquierda de la foto y el tuc de Barlonguèra a la derecha.
  • Pla de Beret y el Maubèrme al fondo
  • Llegando al tuc de Saumet
  • Carena del tuc de Saumet
  • Tuc de Vacivèr 2644
  • Estanhon deth Clòt der Os
  • Tuc de Vacivèr
  • Cap de Marimanya i carena del tuc de Marimanya des del còth deth Clòt der Os
  • Estanh de naut deth Clòt der Os
  • Tuc de Vacivèr vist des del còth del Clòt der Os
  • Cabecera de pista en el còth der Os
  • Tuc de Marimanya y sus carenas
  • Tuc del Rosai i estanys de dalt de Baciver
  • Bajando de la cabecera de pista del Clòt der Os
  • Bajando por la carena del Clòt der Os
  • Tuc de Vacivèr y el clòt der Os vistos desde el Tuc de Marimanya
  • Tuc de Marimanya visto des del camino de bajada de tuc del Rosari
  • Bajando al pla de l'Orri
  • Val de l'arriu Malo, final del recorrido
  • Pista TSD Jesús Serra, por la que se inicia el recorrido

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.