Comencem a caminar en sentit nord-est per la mateixa pista on hem aparcat. No triguem gaire a trobar una cadena i un senyal de prohibició de circulació de vehicles, excepte autoritzats. També hi ha un cartell que avisa del perill de bous braus. Comencem bé!
Seguim sempre per la pista, el camí de les Foies, tot i que en algun punt podem fer una curta drecera, i arribem a una esplèndida plana on trobem un segon cartell de perill de bous braus. També hi veiem les ruïnes del corral de Maraco i, una mica més a l’est, el corral de Catxapí.
Ens dirigim cap a les ruïnes del primer i arribem a una bassa. Continuem per la dreta, en sentit nord, voltant-la i deixant-la a la nostra esquerra. A partir d’aquí iniciem un descens sostingut pel clot de la Foia que ens porta fins a les ruïnes del Maset de Sanpero.
En aquest punt fem una primera desviació per anar a visitar el refugi de Terranyes. És un refugi lliure, obert i en perfecte estat, tot i que no disposa de lliteres. Hi ha una llar de foc i una taula a la planta baixa, i el dormitori ocupa la planta superior. També hi ha una aixeta, però el dia de la nostra visita no hi havia aigua.
Després d’un curt descans, reprenem el camí, acompanyats per un rastre de fites que ens porta a enllaçar amb el camí que havíem abandonat per anar al refugi.
Més endavant el camí es bifurca. En un primer moment prenem la direcció nord-oest, però més endavant veiem que el camí es va fent perdedor, tot i que al mapa de l’ICGC hi apareix clarament marcat. Decidim recular fins a l’encreuament anterior i anar en direcció al Mas de Buc.
Més endavant, travessant un esplèndid pinar, acabem trobant el final del camí que havíem considerat perdedor. De tornada el seguirem.
Continuem en sentit sud-oest, passem per la corralissa de Buc i, de sobte, descobrim el llom rocós de la Miranda de Terranyes.
I aquí la recompensa.
Les vistes són immenses en totes direccions. Especialment impactants cap al barranc de la Paridora, mentre que cap a la muntanya de Santa Bàrbara, les Roques de Benet i la resta de cims coneguts de la zona el paisatge es mostra més amable. També podem identificar diferents poblacions, tant catalanes com aragoneses.
Després d’assaborir una mica el panorama, iniciem la tornada. Anem fins a l’encreuament del camí que ens permet baixar a visitar la font de Buc, que trobem eixuta.
Remuntem un curt tram de pendent i girem a la dreta per un sender amagat que puja fins a l’altiplà on havíem reculat una estona abans. D’aquesta manera tornem a connectar amb el camí conegut, que ara seguirem sense passar de nou pel refugi, fins a l’encreuament del Maset de Sanpero.
Continuem pel mateix camí per on hem vingut fins al pla de Centelles. Aquí ens desviem en sentit nord-est per tornar a apropar-nos a la zona de la bassa i el corral de Maraco.
Però no hi arribem.
Ens desviem de nou, ara en sentit est, per anar cap a la canal d’Ulleres i, posteriorment, ascendir a la Tosseta Rasa, el segon cim de la jornada.
Un cop al cim, iniciem el descens en direcció a la canal de Catxapí, amb la intenció de baixar fins al coll de Carabasses. Però, al final, reculem uns metres i optem per baixar sense camí i a la babalà, buscant el GR 7.
La baixada es fa prou bé, però aquí faig una recomanació clara: no paga gaire la pena, tret que no tinguis res millor a fer.
Superat el fort descens fins al GR, toca pagar la factura: ara cal afrontar una forta remuntada. Els senyals de pintura ens van conduint de nou fins al camí de les Foies i, finalment, fins al lloc on tenim aparcat el cotxe.
Si volem evitar aquest últim tram pel GR, tenim una alternativa molt més senzilla: des del cim de la Tosseta Rasa només cal desfer el camí fins al corral de Catxapí i retornar per l’itinerari conegut.
En resum: una ruta molt completa, amb dos cims del repte, un d’ells sostre comarcal, un refugi, trams de bosc, alguna marrada, orientació, una mica de «babalà» i, sobretot, unes vistes espectaculars des de la Miranda de Terranyes. Una bona jornada de muntanya, sempre que tinguem clar que algunes de les nostres ocurrències són perfectament prescindibles.