Tossal Gros (pelat de Talltendre)
El cim del tossal Gros, o pelat de Talltendre, vist des de vèrtex geodèsic del tossal de l'Amorriador

Sembla, pel que es pot trobar a Internet, que el més comú per fer l’ascens al cim que ens ocupa, és desplaçar-se fins a Talltendre i pujar, en un recorregut lineal, fins al tossal Gros, o pelat de Talltendre, com també es coneix aquest cim, cota que tanca pel sud la serra del Reller abans de caure a la plana de la Cerdanya. També hi ha qui explica com ho ha fet per completar un recorregut circular, amb sortida i arribada de la mateixa població de Talltendre, i buscant i buscant, fins i tot vaig trobar una ressenya que feia també un recorregut circular, però sortint del veïnat de Cobarriu de la Llosa, i va ser aquesta darrera proposta la que em va captivar, en ser diferent de totes les exposades fins aquell moment.
El recorregut es pot dividir en dues parts, perfectament diferenciades. Vam caminar en sentit horari per tal de fer la part més dura de pujada i al començament, per aprofitar la frescor del matí. Aquesta pujada, fins a sortir de la zona de bosc, es fa de forma feréstega, sense camí definit, aprofitant els rastres que el bestiar ha deixat al terreny. Bàsicament es tracta d’anar remuntant pel marge esquerra el torrent de Cobarriu fins a arribar al prat i ruïnes de la cabana de la Quera.
Es continua pel clot de Baix, on un vessant amb un caos d’arbres trencats i fortíssim desnivell ens ho posaran difícil fins que sortim fora del bosc. Aquest tram, llarg, posarà a prova la nostra paciència. Ja fora del bosc, s’han acabat les dificultats, i la resta del camí serà com un agradable passeig fins al cim i a l’acabament del recorregut.
L’usuari que em va servir de referència per plantejar aquest recorregut estira la caminada fins al cim de la Carabassa, o la Carbassa, que no queda gaire lluny, però que allarga molt la caminada. Nosaltres, una vegada vam ser fora del bosc, just passar un filferro, vam anar en flanqueig directament a la recerca del cim.
Es pot evitar el tall de recorregut fins a la cabana de la Quera pel bosc, sense camí, si de Cobarriu es continua pel GR (no vaig veure senyalització) fins que es trobi una pista per l’esquerra. Aquesta pista puja fins al començament del prat de la Quera, pista que es veu clarament dibuixada a la vista del mapa topogràfic de l’ICGC.
Fins al lloc d’inici del recorregut, Cobarriu de la Llosa, s’hi arriba per carretera asfaltada, estreta a partir d’Ardòvol, però que permet, potser molt just, però ho permet, l’encreuament de dos cotxes alhora.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçària metresDistància parcial metresDistància acum. metres
Cobarriu de la Llosa1.709351042.413060000:00:0000:00:001.51300
Deixar pista1.710730042.413232000:12:5800:12:581.551522522
Enllaç pista1.711213042.419915900:23:0900:36:071.6791.0431.565
Barracade la Quera1.713694042.423750000:13:1400:49:211.7745322.097
Entrada al bosc1.716651042.426702100:15:3201:04:531.8745802.677
Flanqueig1.723500042.433547901:11:0702:16:002.2431.7614.438
Traça1.727420142.433659100:23:1102:39:112.3094714.909
Roc de Puigcerdà1.733448042.430125900:29:2803:08:392.3281.0355.944
Vèrtex Geodèsic1.738557942.425488000:25:1403:33:532.2967376.681
Tossal Gros1.734644942.420349900:30:0504:03:582.2558827.563
Tossal Gros1.734938042.420719900:04:5304:08:512.255847.647
Amorriador1.725830042.412064900:31:2104:40:121.9702.0469.693
Enllaç GR1.719595042.404448000:24:4705:04:591.7321.62711.320
Cobarriu de la Llosa1.709351042.413060000:34:3005:39:291.5132.24013.560

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici: Cobarriu de la Llosa
  • Itinerari senyalitzat: sí
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física: alta
  • Altura màxima:  2.536 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 18,57%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i fora camí
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora 8 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima:   1.508 metres
  • Pendent mitjà de descens:  13,38%
  • Mapa: fulls 70-19/70-20 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 4 hores 31 minuts
  • Obstacles: trams sense camí
  • Ascens positiu:  892 metres
  • ibpindex: 112 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 10 de juliol de 2023, data de realització del recorregut.

Una vegada hem passat el torrent de Cobarriu de la Llosa entrem al caseriu pel carrer de ciment que passa a tocar de Santa Llúcia. Aquest carrer passa a ser de terra i tallat per les aigües del barranc. A l’altra banda, la pista continua, sembla que com a GR (segons el mapa d’Openstreetmap), però sense pintar. Poc més amunt, per la dreta surt una pista, que serà per on tornarem al lloc de partença a la baixada.
No es camina gaire temps més quan, per l’esquerra, es veu un senderó, més rastre de bestiar que camí.
Nosaltres ens hi fiquem, però, si es prefereix, es pot continuar per la pista fins que s’arribi a un lloc a on, per l’esquerra, surt una nova pista. Aquesta opció, més llarga, pot ser que sigui més natural per anar fins a la cabana de la Quera. Com dic, nosaltres deixem la pista en aquest punt i comencem un recorregut, GPS en mà, a la recerca dels millors llocs que ens permetin arribar, torrent amunt, fins a una gran clariana, lloc de pastura de vaques i cavalls, al final de la qual enllacem amb la pista que puja de la que connecta Cobarriu de la Llosa amb la Bastida, i que, ho torno a dir, sembla que és un GR.
Aquesta pista, sempre amunt, ara de forma clara, ara dispersa, desapareix del tot en sortir al prat de la Quera.
Aquest camp s’ha de travessar, en clara direcció al barranc que es veu a l’esquerra, que és el clot de Baix, que continua regat per les aigües del barranc de Cobarriu. La pujada pel camp és costeruda, però no és res comparat amb el que ens espera. El camp acaba de cop en trobar de nou zona boscosa. Un corriol va en pujada, i s’acosta, a poc a poc, a les aigües del barranc, les quals, nosaltres, creuem. A partir d’aquest punt, pujar és un acte de fe.
En el nostre cas anem amb el barranc a l’esquerra, ara a prop, ara més allunyats, depenent de com veiem en terreny. No m’estendré, del que es tracta és d’anar sempre amunt, per on la consciència us dicti, això sí, pel costat que sigui, però sempre a prop del barranc, que acaba encaixonat entre els vessants. Així, sí o sí, un filferro tallarà el pas. A l’altra banda el bosc ja clareja i els pins s’espaien i s’empetiteixen. Es pot continuar pujant fins assolir la carena, però en aquesta proposta, farts ja de buscar-nos la vida, decidim iniciar un flanqueig a la recerca del cim.
El terreny ja és obert i franc, i sense problemes, amb bona orientació, fem una primera parada al roc de Puigcerdà. Havent gaudit de les vistes, continuem a la recerca del tossal de l’Amorridor i el seu vèrtex geodèsic, a on les vistes s’eixamplen, comprenen encara més cims que a la cota anterior. Ja tenim a tocar el cim objectiu de l’excursió. Cal baixar al collet de Coma de Fornos. Pel camí, tot un exèrcit de marmotes no semblen tenir problemes amb la nostra presència i es deixen fotografiar, encara que a una distància prudent. Embadalits amb aquesta situació arribem al cim. Com que són dues puntes, anem a totes dues, encara que pel que diu el mapa de l’ICGC, el cim és el que no té cap fita ni indicador, només una mena de cercle de pedres per bivaquejar.
Després de gaudir una estona del lloc, reprenem la marxa, i ho fem tornant de nou al collet, des d’on tombem a l’esquerra per anar a la recerca del corriol (compte, que n’hi ha més d’un) que, en descens primer i de pla pel mig d’una zona de replantació de pins després, ens porta a un prat, a on el sender desapareix, però encara s’aguanta un minso rastre d’herbes tombades pel pas de rodes, que ens porta a trobar una nova pista, que baixa a trobar un nou tossal de l’Amorriador, a on opcionalment es pot pujar.
Ja el sender és clar. Primer és herbat i, més avall, passa a ser una pista de terra, i molta pedra que ha acabat a la vista degut a la terra arrossegada pel pas de l’aigua. Un llarg descens per la serra de Santa Anna i enllacem amb la pista que va de Cobarriu a la Bastida, que és el famós GR sense senyalització per on hem començat a caminar. Així, ara en sentit nord-oest, sempre per aquesta pista, arribem a un desviament a l’esquerra, que podem fer servir per tornar al cotxe, o podem fer-ho pel mateix camí per on hem iniciat el recorregut.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.