Tossal de les Viudes

Sortim de la casa de colònies Aiguaviva i anem a agafar la pista que es dirigeix a cal Saragossa. Passem de llarg el desviament a aquest edifici i continuem per la pista en direcció oest transitant paral·lels al riu de Valls. Arribem a Cal Samarrà, enrunat, i comencem un descens en sentit sud-oest per baixar a la rasa de Cal Teuleret. Girem a l’esquerra i anem seguint uns metres les aigües, que tindrem a l’esquerra, fins que les deixem uns metres abans d’arribar a la font del Vicençó, ja que en aquest punt girem en sentit oest per dirigir-nos drets a la collada de la Mata, a la qual accedirem sense camí clar, però transitant fàcilment entre la vegetació.
A la collada, a l’altra banda, distingim la traça d’un sender que hem d’agafar per començar a baixar, finalment sense camí evident, a la canal de la Vidarca. La creuem i sortim a un descampat a on el camí es fa una mica més evident i del que es tracta és d’anar en direcció nord-oest per acabar sortint a la rasa de Cal Ballarà. Continuem en aquesta mateixa direcció fins que abans d’arribar a Cal Ballarà hem de girar a l’esquerra per enfilar-nos dalt d’una mena de carena que tenim uns metres per sobre de la nostra posició.
Així desemboquem a un petit pla en el qual trobem un sender transversal i un senyal de pintura groga que senyalitza el camí. A partir d’aquest punt només ens cal seguir aquests senyals fins a arribar al Grauet dels Llengots. Lloc espectacular. Val la pena pujar el petit esperó rocós que hi ha a la dreta del camí per contemplar l’espectacle.
Quan ens hem omplert de paisatge, iniciem el descens fins que enllacem amb una pista, nus de camins. Aquí, si volem, podem escurçar molt el recorregut i consegüentment l’esforç, seguint per l’esquerra la pista, en direcció a la serra de Busa, però en comptes d’això ho fem pel llarg i deixem el camí senyalitzat per seguir la pista en sentit nord-oest recorrent per la base els Llengots. Així, per pista evident passem a tocar de la font dels Llengots i, sense deixar la pista, a la collada dels Llengots.
En aquest coll també tenim un excel·lent mirador, al llom conglomerat de la dreta s’obté una magnífica imatge de l’embassament, amb el Port del Compte al fons, Sant Llorenç de Morunys a sota i el santuari del Lord una mica a l’esquerra. Majestuós.
Al coll deixem la pista i ens enfilem a l’esquerra seguint les indicacions d’un, el dia d’avui, petit cartell de fusta que mena a Trasserra. Per roca conglomerada anem avançant, ajudats per una corda, fins a endinsar-nos de nou en la vegetació quan deixem la pedra. Més endavant tornem a trobar un altre punt una mica compromès, prou més que l’anterior. Podem optar per fer servir una altra corda que ajuda a pujar uns metres i buscar un pas assegurat amb corda, o podem continuar pel sender i fer servir un cable prim i unes petites grapes que ajuden a superar un tall d’uns tres o quatre metres de llarg una mica aeri.
Per un costat o per l’altre acabem pujant a dalt de la carena del Cinglat. La creuem pel grau de Can Trasserra i baixarem a trobar la casa. El camí es perd entre la vegetació però continua arran de la paret i per darrere del mas per anar a la pista forestal que tenim al davant després del petit prat. Ens incorporem a la pista i continuem per l’esquerra, en sentit sud-oest. Més endavant deixem a la dreta el trencall que ens pujaria a la creu de Capolat i ens permetria fer també el cim de la serra de Cogull (també als 100 cims) i anem per la pista, planejant còmodament en sentit sud-est. Més endavant tornem a trobar un altre desviament.
Recte tenim la pista que hauríem fet servir si haguéssim seguit pel camí senyalitzat, una vegada havíem baixat el Grauet dels Llengots, així que ara deixem aquesta pista i optem per continuar per la dreta, en pujada. Així, alternant pujades i terreny planer arribem a la font dels Espedreguers. Queda apartada del camí i no es veu. Aquí, després de la distància recorreguda fins al moment, comença un pendent feixuc que pot fer trontollar el més valent. Hi ha diversos desviaments que pretenen fer més humà l’ascens. Són uns 400 metres, però Déu-n’hi-do quina peça.
Quan som a l’alçada del serrat del Cogull el terreny s’aplana i el camí es fa molt més còmode. Passem de llarg la canal de Casa Vila, per la qual també és possible fer el cim del Cogull, i caminem per un sender molt agradable als peus del cingle de Busa, que no apreciem per culpa de la preciosa fageda que trepitgem, i acabem trobant una pista. La seguim en descens en sentit sud-est fins que connectem amb una nova pista. Ens hi incorporem i la seguim per l’esquerra, fent un gir en sentit nord-oest. Aquesta pista, fent o no la drecera que se’ns ofereix, ens acaba portant, deixant de banda altres alternatives, a Vilamala i d’aquí, per la pista que continua en sentit nord-oest, pel portell de Vilamala i ja amb el cim objectiu del dia a la vista, a Valielles de Busa.
Aquest indret consta de tres edificis restaurats i una ermita petitona també restaurada. Ens hi hem d’acostar, ja que per darrere d’aquesta ermita surt el camí que hem d’agafar. Trobem les restes d’un camí que seguirem (té una fita) tot pujant. Més amunt trobarem una nova cruïlla (té una fita). Deixarem el camí que anàvem seguint i continuarem pel petit rastre que puja en vertical al nord i que ens pujarà a trobar el Grauet de Valielles. El pas és estret però curt i es fa molt bé i ens diposita a dalt d’un petit coll.
Per la dreta surt el corriol que permet pujar al turó Gran però aquest, avui, no ens interessa. Sí que girem a l’esquerra per seguir un altre corriol fressat i fitat que, per lloms conglomerats i un parell de passos una mica estrets i aeris (cap dificultat), ens permet assolir el cim del tossal de les Viudes. Aquesta muntanya és bicèfala. Penso que el veritable cim és el primer que es trepitja. L’alçada que marca el GPS així ho confirma però més enllà hi ha un altre penyal amb una mena de creu. Com que tots dos estan molt a la vora, res, 20 metres?, doncs es fan tots dos.
Les vistes dalt de tot són superbes. La muntanya és baixeta i està voltada de cims molt més alts però res entela la visió que des d’ella s’obté. Cal gaudir-la.
I cal tornar sobre les nostres passes fins al coll del Grauet. Allà iniciarem el descens a la recerca del punt final del recorregut. Per això anem en sentit nord-est per dirigir-nos, per fort pendent, en direcció al Mal Pas. Superat aquest punt, que de mal pas només en té el nom, seguim baixant per camí clar i evident fins que trobem un dipòsit d’aigua i el naixement d’una pista. Seguint-la, al cap poc, trobem un edifici que no és un altre que la casa de colònies Aiguaviva, punt en el qual tenim el cotxe aparcat. Així doncs, deixem la pista i passant al costat de la façana de l’edifici, arribem al final del recorregut.
En resum, caminada que requereix un gran esforç però que quedarà compensat amb escreix per les magnífiques vistes que ens regala el cim del tossal de les Viudes i altres miradors que trobem al llarg del recorregut.