Tossal de les Roies de Cardet

Comencem a caminar per un clar camí que surt en sentit sud-oest, just al punt a on hem aparcat. Aquesta vella pista, molt neta i fàcil de caminar ens porta a enllaçar amb el camí de la Fauna que puja de la població de Senet. Ens hi incorporem i continuem en sentit sud-est i no triguem gaire a trobar els senyals del camí de la Fauna i Camins Vius, una estaca amb el capçal groc i als primers pals també una mena de petjades de cérvol o quelcom semblant, també trobarem, de tant en tant, cartells que expliquen detalls de la fauna regnant al territori. I poc més a explicar, aquests senyals, molts i molts, els seguim fins al port de Gelada, una espectacular plana amb unes extraordinàries vistes.
Les estaques continuen en direcció a Erill la Vall i Barruera i a nosaltres ens espera la forta pala herbada que, sense cap traça de camí ni senyal, ens farà suar de valent per assolir la zona que tant el mapa de l’editorial Alpina com el de l’ICGC anomenen l’Estarilló, a on ja veiem que el que hem patit fins ara no té res a veure amb el que ens espera encara.
Una altra pala, ara d’herba ara de pedra, ens espera per atacar el cim del cap de Gelada (ICGC) o pic de Gelada (ed. Alpina) i al darrere, el tossal de les Roies de Cardet (ICGC) o Roies (ed. Alpina).
I aquí faig un apunt important.
Si es puja, com nosaltres, directe al cim del cap de Gelada, per baixar d’allà dalt vam haver de fer una complicada desgrimpada per la nostra experiència en aquests terrenys. Penso que és millor fer el flanqueig per sota del cim que nosaltres vam fer de tornada i arribar al portell des Roies (ICGC) o collada de Barruera (ed. Alpina) i així pujar primer al tossal de les Roies de Cardet, i si una vegada fet el tossal, de nou al portell es decideix pujar al cap de la Gelada, us trobareu amb una grimpada molt més fàcil de fer. També és cert que hi ha un camí que evita aquesta grimpada. Aquest camí és difícil de veure de baixada, però és evident si s’agafa en pujada.
Nosaltres ja he dit que fem el cap de la Gelada, així que dret cap a dalt.
Al cim també gaudim d’unes vistes espectaculars, molt més àmplies que les obtingudes al port. Aquest cim és uns metres (quatre o cinc, depenent del mapa consultat) més alt que el tossal però no és el destí d’aquesta excursió, així que després de les fotos de rigor encarem el descens a la recerca del portell des Roies. Ja he comentat que hem de fer una desgrimpada més impressionant que difícil, tot i que s’ha d’encarar amb máxima cautela. Pel vessant de ponent, una metres per darrera de les pedres que assenyalen el cim es pot mirar de localitzar un sender precari que permet evitar la desgrimpada.
Ja al portell fer el cim del tossal de les Roies de Cardet és només qüestió de temps. Tenim el vèrtex geodèsic a tret de pedra i el pendent, a aquestes alçades del recorregut, ja no espanta. Hem fet cim. El dia és espectacular i l’horitzó convida a jugar a endevinar quins cims hem fet ja i quins ens falten. També, a saber quin és aquest o aquell. El temps passa sense adonar-nos-en, embadalits com estem mirant cap aquí i cap allà, però toca pensar en tornar i també com i per on fer-ho. Des del cim es veuen diferents possibilitats, però la proposta que portem al cap és de tornar pel mateix camí per on hem pujat. Com que no ho tenim clar i la nostra estada al cim s’ha allargat massa, decidim no córrer més aventures i desfer tot el camí per tornar al punt d’inici, amb una petita diferència: del portell des Roies fem un flanqueig pel vessant est, delicat però segur, que ens porta a mitja falda del cap de Gelada o fins i tot més avall, en funció de la traça de bestiar que s’hagi triat. I ara sí, de nou a l’Estarilló, més avall al port de Gelada i encara molt més avall al punt d’inici.