Tossal de la Creu

Comencem a caminar seguint la pista en direcció al Mas Soler. Deixem un camp d’oliveres a l’esquerra i iniciem un suau ascens quan la pista gira a la dreta. Més endavant torna a girar en el mateix sentit per dirigir-se, francament, al mas. No hi arribarem, ja que per l’esquerra hi ha una vella pista que hem de seguir, així que girem en sentit nord i ens hi incorporem.
Ràpidament la pista esdevé sender, que ens porta a trobar més endavant altres camins. Enllacem amb una pista, just a la corba que fa. Recte aniríem per un corriol que mor a un camp de cultiu. L’opció que hem de triar és la de continuar per la pista girant a la dreta, en sentit est. Al cap de pocs metres trobem una fita a terra. Aquí hem de deixar la pista i seguir les fites. El camí és molt precari i en alguns trams, fins i tot, perdedor. Hi ha fites —jo en vaig fer de noves i refer de velles, les vaig engrandir; si us plau, feu el mateix— que ajuden molt a la pujada. De fet no calen més accions que anar fent per la carena. Potser s’ha d’anar més amb compte a l’espai planer entre el cim i una cota anterior.
Si s’han anat seguint les fites, o si amb una mica d’orientació ja hem fet prou, haurem arribat al cim. Senyera molt esparracada i vèrtex geodèsic. També, una creu de ferro que se suposa que anava col·locada uns metres abans, a sobre d’una columna de pedra. Al cim se li suposen unes vistes espectaculars, ja que si no és així no sé quin sentit té posar aquest cim al repte. El cas és que jo no vaig poder contemplar-les perquè vaig engaltar un dia de boira espessa, tot i que es va aclarir força, però no tant com per permetre’m veure res clar, de la llunyania.
Per fer el descens vaig agafar una traça que neix senyalitzada molt pobrament amb un petit tros de plàstic cordat a una branca (vaig fer-hi una fita). Aquest «viarany» surt del cim en sentit nord-oest primer i a mesura que anem perdent alçada va girant cap al nord. Si ens hi fixem molt, es pot intuir una mica de senda. Ja no hi ha fites. Com que no tenia clar si el camí serviria, no en vaig col·locar cap.
Quan acaba el descens i el terreny s’aplana hem de canviar d’orientació i caminar en sentit sud-est per terreny sense camí, passant a la vora i per sobre d’un camp de cultiu. Més endavant sembla que caminem per un corriol una mica més clar. Hem d’anar amb compte de localitzar una fita que vaig fer quasi al centre del camí. Aquesta fita ens ensenya un corriol que per l’esquerra baixa al camp que hem anat resseguint.
Hem de creuar aquest camp per enllaçar amb una pista que uneix diferents camps de cultiu. Aquesta pista baixa suaument a trobar un altre camp en el qual el pagès ha llaurat la pista, així que girem a la dreta i continuem pel costat esquerre el camp per anar a trobar la sortida. De nou enllacem amb pista, que seguim primer per l’esquerra i al cap de pocs metres per la dreta i ja ens encaminem al Freixe, mas col·locat al mig dels camps com un far.
Ja anant per aquesta pista arribem a una altra per la qual hem passat amb el cotxe. Continuem, doncs, ja per camí conegut i anem a petar al punt de començament de la caminada.