Tossal de la Creu

La comarca de la Segarra s’ha vist regalada amb un altre cim amb l’ampliació del repte feta per la FEEC. Com gairebé tots els cims d’aquesta comarca, aquest també manca del caràcter muntanyenc que se suposa han de tenir els cims que figuren a la llista, però d’acord amb l’esperit de la proposta, hem d’estar oberts a altres conceptes.
Un dels atractius d’aquest sector és la població de Torà. El seu eslògan és «No passis de llarg», suposo que per alguna cosa serà. La web municipal en fa ressò. També molt a la vora està Biosca i Castellfollit de Riubregós i altres poblacions, potser la més important Calaf.
Pel que fa a l’interès paisatgístic pot aportar poc, ja que la boira va fer del tot impossible gaudir de la contrada. El que sí que em va quedar clar és que el conreu de secà ho domina tot. També vaig poder observar que els pagesos sembla que viuen prou bé. Així m’ho van fer pensar els grans masos existents, escampats per tot arreu. Hauran de treballar força per mantenir aquelles possessions.
Pel que fa a l’estricte vessant excursionista dir que aquest cim és perfecte per iniciar-se en aquest món, ja que podem dir que es troba dins el catàleg de cims extremadament fàcils, tot i que no trobarem un camí de pujada i baixada a l’ús, de fet podem dir que si no es té un mínim d’experiència en senderisme, pot resultar complicat arribar a bon port. Tot i això, l’escassa dificultat tècnica i física fan d’aquest cim un perfecte laboratori on comprovar fins a on som capaços de fer a muntanya.
Pels que ja ens creiem capaços de tot, podem fer aquest cim com a complement d’altres de la zona, ja que propers a aquest es troben els cims de serra de Pinós i castell de Boixadors. També es poden plantejar altres cims de la comarca del Bages, com poden ser Collbaix, puig d’Aguilera o el cogulló de Cal Torre, tot i que aquests tres són molt més a prop si es fan des de Manresa. Fer més d’un cim però requerirà desplaçar-se en cotxe entre un cim i l’altre. Al meu cas vaig fer el mateix dia el tossal de la Creu i el cogulló de Cal Torre, aquest últim tornant cap a casa.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAltura metresDistància acum. metres
Soler1.402137041.839420000:00:0000:00:005900
Carena1.400896041.842178000:16:5600:16:56606433
Tossal de la Creu1.402073041.846572000:22:5400:39:506541.055
Les Freixes1.405891941.845061000:57:4801:37:385711.672
El tros dels Cirerers1.404305141.841855000:04:4501:42:235782.085
Soler1.402137041.839420000:05:1201:47:355902.489

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia:  Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici:  Mas el Soler
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: a Torà
  • Dificultat física:  moderada    
  • Altura màxima:  650 metres  
  • Pendent mitjà de pujada:  5,78%             
  • Cartografia:  I.C.G.C.
  • Com arribar-hi: traça Wikiloc
  • Tipus de terreny: Sense camins
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima:  572 metres
  • Pendent mitjà de descens: 7,28%
  • Mapa:  full 271-104 e/1:5.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 47 minuts
  • Dificultat de progressió: moderada
  • Ascens positiu: 74 metres
  • ibpindex:  20 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 4 d’agost de 2.014, data de realització del recorregut.

Comencem a caminar seguint la pista en direcció al Mas Soler. Deixem un camp d’oliveres a l’esquerra i iniciem un suau ascens quan la pista gira a la dreta. Més endavant torna a girar en el mateix sentit per dirigir-se, francament, al mas. No arribarem, ja que per l’esquerra segueix una vella pista que hem de seguir així que girem en sentit nord i ens incorporem.
Ràpid la pista esdevé sender, que ens porta a trobar més endavant altres camins. Enllacem amb una pista, just a la corba que fa. Recte seguiríem per un corriol que mor a un camp de cultiu. L’opció que hem de triar és la de continuar per la pista girant a la dreta, en sentit est. Als pocs metres trobem una fita a terra. Aquí hem de deixar la pista i seguir les fites. El camí és molt precari i en alguns trams, fins i tot perdedor. Hi ha fites – jo vaig fer de noves i refer de velles, engrandint-les, si us plau, fer el mateix – que ajuden molt a la pujada. De fet no calen més accions que anar fent per la carena. Poder s’ha d’anar més amb compte a l’espai planer entre el cim i una cota anterior.
Si s’ha anat seguint les fites, o si amb una mica d’orientació hem fet prou, haurem arribat al cim. Senyera molt esparracada i vèrtex geodèsic. També una creu de ferro que se suposa anava col·locada uns metres abans, a sobre d’una columna de pedra. Al cim se’l suposen unes vistes espectaculars, ja que si no és així no sé què sentit té posar aquest cim al repte. El cas és que jo no vaig poder contemplar-les perquè vaig engaltar un dia de boira espessa, tot i que es va aclarir força però no tant com per permetre’m veure res clar, de la llunyania.
Per fer el descens vaig agafar una traça que neix senyalitzada molt pobrament amb un petit tros de plàstic cordat a una branca (vaig fer una fita). Aquest «viarany» surt del cim en sentit nord-oest primer i segons anem perdent alçada va girant cap al nord. Si ens fixem molt, es pot intuir una mica de senda. Ja no hi ha fites. Com que no tenia clar si serviria el camí, no vaig col·locar cap.
Quan acaba el descens i el terreny s’aplana hem de canviar d’orientació i caminar en sentit sud-est per terreny sense camí, passant a la vora i per sobre d’un camp de cultiu. Més endavant sembla que caminem per un corriol una mica més clar. Hem d’anar amb compte de localitzar una fita que vaig fer quasi al centre del camí. Aquesta fita ens ensenya un corriol que per l’esquerra baixa al camp que hem anat resseguint.
Hem de creuar aquest camp per enllaçar amb una pista que uneix diferents camps de cultiu. Aquesta pista baixa suaument a trobar un altre camp en el qual el pagès ha llaurat la pista així que girem a la dreta i continuem pel costat esquerre el camp per anar a trobar la seva sortida. De nou enllacem amb pista que seguim primer per l’esquerra i als pocs metres per la dreta i ja ens encaminem al Freixe, mas col·locat al mig dels camps com un far.
Ja seguint aquesta pista arribem a una altra per la qual hem passat amb el cotxe. Continuem doncs ja per camí conegut i anem a petar al punt de començament de la caminada.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.