Tossal de la Baltasana

Surto de la plaça Major de Prades baixant en sentit nord pel carrer de Sant Antoni. Més endavant giro a la dreta per tal de creuar la carretera TV-700. A l’altra banda continuo per formigó, acompanyat per senyals de pintura de GR. Passo de llarg la zona esportiva de Prades i continuo per formigó en sentit nord-est. Més endavant giro en sentit nord-oest per seguir els senyals de GR i deixar el formigó. Del que es tracta és de seguir sempre aquests senyals.
Així, deixo primer un trencall a la dreta que se’n va a la recerca de la bassa de la font de la Salut, més endavant passo pel coll de la Foguina, deixo per l’esquerra el trencall que se’n va a la recerca del coll del Bosc i finalment, després d’una bona pujada, trepitjo el cim del tossal de la Baltasana.
Al cim hi ha una taula d’orientació i un vèrtex geodèsic. També, una caseta que se suposa que guarda equipament de telecomunicacions. Havent gaudit de la contrada, per darrere de la caseta passa el GR que haig de seguir per continuar el recorregut.
El primer punt de pas que trobo és la pista que ve del coll del Bosc. M’hi incorporo i continuo pel GR en sentit nord-est, en direcció a la font del Mas d’en Pagès. No trigo gaire a deixar el GR, ja que cal girar a la dreta, al pla de la Moleta. La pista, ara en sentit sud-est, em porta a un punt al qual trobo un sender, precari, que per la meva esquerra, en sentit nord-est, es dirigeix a les coves del Pere.
Quan soc al desviament que permet accedir a l’interior, trobo un pal indicador. No entro a les coves, així que segueixo camí en direcció a Prades. Torno a sortir de nou a la pista deixada per desviar-me a les coves. La pista va primer en sentit nord-est per girar més endavant en sentit sud-oest i passar a tocar del Mas de l’Espasa i més endavant em trobo una bifurcació de la pista, a l’alçada del Mas del Violinista.
Continuo pel trencall que va en orientació sud-oest per progressar còmodament entre els vessants del coster de la Gallinassa i del pla del Ganxo fins que em trobo amb el barranc dels Bassots. En creuo la llera i surto a una nova pista que em porta al coll del Serafí, a on hi ha un dipòsit contra incendis.
En aquest coll tinc la possibilitat de tornar al començament per tres camins diferents. Per una banda es pot anar per la pista que passa per la bassa de la font de la Salut i d’allà enllaçar amb el camí de Montblanc. Una altra possibilitat consisteix a seguir la pista que porta a la mateixa bassa, però quan gira en sentit nord-oest, deixar-la per agafar el trencall que agafa orientació sud-oest per anar als Pics, al racó dels Hortalets i la urbanització Punt de l’Est.
En aquesta ocasió jo vaig per la pista que volta el pla del Gendral, passa a tocar de la Casa Pocurull i el mirador del pla de les Freixes, passo per la balma de l’Abellera i finalment aterro a la Mare de Déu de l’Abellera. Aquest és un bon lloc per recuperar forces bevent agua a la font de l’Àngel.
Continuo el recorregut i surto a l’asfalt. Un sender lateral em permet estalviar-lo i arribo a Sant Roc i al coll homònim, ara sí, per asfalt. Continuo una estona per aquest material fins que el deixo per agafar un sender que fa baixada per la dreta en sentit oest. Aquest sender porta a enllaçar amb asfalt i a Sant Antoni, ja a Prades.
Ja pels carrers de Prades, bé pel de la Caballa, com va ser el meu cas, bé pel de Sant Roc, se surt a la carretera TV-700 i per aquesta, en sentit nord-est, a la plaça Major, final d’aquest recorregut.