Tossal Bovinar
el cim del tossal Bovinar vist des de la bassota de Setup

Fent frontera amb Andorra hi ha una sèrie de muntanyes de marcat perfil pirinenc, on la FEEC ha decidit triar un bon nombre d’elles per al seu repte. En destaca la tossa Plana de Lles, cim més alt de la Cerdanya sud, però hi ha també uns quants més entre el Monturull i el pic de Calm Colomer. En aquesta ocasió he decidit anar al tossal Bovinar, cim que més o menys s’ubica al mig de tota aquesta carena.
Jo pujo només a aquest cim però el més normal és que si tu no tens validat el cim de la tossa Plana vagis a tots dos, encara que la carena del pic de Setut sembla que s’ha de fer amb carinyo. Fer només el tossal Bovinar també és molt bona opció, perquè la caminada tampoc deixa indiferent.
Jo, crec que a l’igual que tothom, prenc l’aparcament del refugi de cap del Rec per plantejar l’ascens. És un lloc on s’arriba fàcilment amb cotxe per carretera asfaltada i fora de la temporada d’esquí o dels caps de setmana penso que no hi ha problema per aparcar. Més enllà d’aquest aparcament no es pot anar amb cotxe particular.
També la gran majoria realitza, si fa o no fa, el mateix recorregut però la muntanya permet un munt de possibilitats, perquè el seu vessant sud està format bàsicament per praderies i si hi ha arbres, aquests són lo suficientment escampats per permetre caminar sense gaires problemes.
Camins hi ha al començament i acabament, però si es fan servir quan l’estació d’esquí és oberta, pel que he llegit a altres usuaris, s’ha de pagar el forfait. Hi ha el GR 11-10 per on es pot pujar i baixar pel refugi del Pradell així que penso que aquest serà lliure de pagament, però això ho desconec.
Del refugi del Pradell al cim i d’aquest a l’estany de l’Orri vam anar a la babalà, però de la bassota de Setut es pot anar a la recerca del sender que passa per la font del Mosquit, per agafar el Sender de la Cerdanya SC-19 que baixa directament al refugi del Pradell. Nosaltres vam connectar amb aquest sender molt més avall de la font, però el van deixar per baixar pel pla de les Someres a l’estany de l’Orri i baixar de forma més directa a l’estació d’esquí.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAlçàriaDistància parcialDistància total
Cap del Rec1.668259742.431276800:00:0000:00:001.95800
Ref. del Pradell1.647537242.441298300:41:4800:41:482.1032.5052.505
Deixar SC-171.638560542.444254300:15:1100:56:592.1369603.465
A carena1.630894242.452291400:30:4601:27:452.3721.2264.691
Tossal Bovinar1.631962842.462664801:14:4302:42:282.8411.6906.381
Bassota de Setut1.644210642.459699501:15:2503:57:532.4651.6157.996
Deixar sender1.648431842.452393600:25:3804:23:312.3731.1189.114
Estany de l’Orri1.662914842.443906600:34:5804:58:292.1601.79610.910
Cap del Rec1.668259742.431276800:34:0205:32:311.9581.75012.660

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:  Cap del Rec
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física:  alta
  • Altura màxima:   2.841 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  17,75%
  • Cartografia: Editorial alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: alta muntanya
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 43 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima:  1.952 metres
  • Pendent mitjà de descens:  14,68%
  • Mapa: Cerdanya
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 4 hores 50 minuts
  • Obstacles: forts pendents
  • Ascens positiu:  904 metres
  • ibpindex:  112  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 18 d’abril de 2024, data de realització del recorregut.

Sortim de l’aparcament i anem a agafar el començament del Sender de la Cerdanya SC-18, les marques del qual ens porten al refugi del Pradell. Uns metres més amunt enllacem amb el GR 11-10. Deixem de cares el camí que puja a la tossa Plana i continuem pel GR uns quants metres però el deixem una mica més endavant per agafar un sender que ens adreça al serrat dels Cugots.
A partir d’aquest moment es pot anar en pujada per on cadascú ho vegi millor. Ja hi ha una imatge clara de on hem d’anar, tenim el cim al davant, així que encara que no hi ha camí, l’orientació mana. Nosaltres vam triar l’opció d’anar el més directe possible a la base de la muntanya, però el mapa d’Alpina dibuixa un camí que puja una mica més escorat a la carena del serrat.
Una vegada som a prop de la base, vam girar a l’esquerra, en sentit sud-oest, per pujar a una mena de coll, ja sobrepassada la serra dels Cugots. Un vegada a la carena del que es tracta és d’anar per on es vegi més clar. Una vegada se surt del bosc, sempre sense un camí clar ni definit, es van trobant i perdent rastres, i apareixen escadusseres fites, de tant en tant, que també es van perdent, però així fent s’arriba a un primer grup de roques.
Ja veiem cap a on ens hem d’adreçar. Tenim al davant una mena de coll cap a on ens encaminem. Com sempre acostuma a passar, el lloc on pensem que hi ha el cim no hi és. Cal caminar una mica més, no gaire, però encara no hi som. Uns quants metres més i ja veiem el munt de pedres que marquen el punt que se suposa és el més alt.
No cal que expliqui les vistes. Millor no espatllo la sorpresa. El moment és inenarrable. Ara toca baixar.
La nostra idea era anar també al pic de Coma Extremera, però vam canviar d’idea i vam baixar per terreny una mica delicat, pel pendent i pels rocs, directament a la carena que baixa cap a la bassota de Setut. Amb calma, paciència i bon fer es baixa prou bé, amb la qual cosa estalviem molt de camí i temps.
Encara i ser-hi a mitjans d’abril ens comença a nevar, flocs petits, però neu al cap i a la fi. Trobem l’estany glaçat així que fem un parell de fotos i continuem. No anem en cerca del camí de la font del Mosquit perquè volem baixar el més ràpid possible, però finalment tornem a canviar d’idea i redrecem les nostres passes, sense camí però sempre per traces de bestiar i terracetes, per passar molts metres per sota de la font i trobar finalment el sender bo, per on enllacem amb el Sender de la Cerdanya SC-19.
No volem baixar de nou al refugi del Pradell així que deixem el sender clar i girem en sentit sud-est per baixar el pla de les Someres. Aquí ja trobem fites que ens ajuden a baixar a l’estany de l’Orri. Preciós. Aquí de nou perdem el camí, encara que és senyalitzat, però per un vell rastre el trobem més avall.
Ja sense més distraccions, de nou amb senyals de diferents circuits de raquetes sortim al camí del Pradell. Ho creuem i així acabem finalment a l’aparcament.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Si vols, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.