Tossa del Braibal

Tossa del Braibal
Tossa del Braibal

Andorra sempre és una destinació especial, sobretot quan es parla de fer muntanya. L’esveltesa dels seus cims són un reclam per tot muntanyenc que es preï. Aquesta vegada no parlem d’un cim amb molta anomenada, ja que queda empetitit per tots els cims que l’envolten però això no  li resta entitat perquè des de dalt rebrem tota una lliçó geogràfica. És el punt central d’un cercle format per tot un remolí de muntanyes, totes elles espectaculars..I moltes incloses en la llista del repte de la FEEC. Això fa que els plans de futur s’amuntonin en el cervell.
Aquesta vegada no ens hem trencat molt el cap: Amb el mapa a la mà i desconeixent el terreny, el seny aconsella seguir camins existents i en aquesta ocasió no són gaires.
La zona en la qual es troba aquest cim, tot i estar a prop de la capital d’Andorra, és força inaccessible i solitària. La cosa canvia a la vall de Madriu. Aquesta vall, patrimoni de la humanitat des de l’any 2004, sí que suporta molts visitants a l’estiu, ja que el GR7/GR11 dóna molt de joc i els paratges pels quals transita són encisadors.
El recorregut triat està senyalitzat gairebé en la seva totalitat. Tan sols el tram comprès entre el cap de les Agols i l’estany Forcat manca de senyalització i de vegades el camí és inexistent, però el trànsit és evident. La cosa es complica una mica més entre aquest estany i el de l’Illa. Aquí sí que s’ha de fer servir l’orientació i el mapa, o el GPS, com en el nostre cas. Tampoc ha de suposar cap entrebanc arribar a l’estany d’Illa, ja que el terreny és obert i sense obstacles.
Pel que fa a la distància i desnivells hi ha disparitat de criteris entre les dades obtingudes pels diferents components del grup. Pel que fa a la distància ens mourem entre els 22 i 25 quilòmetres, sent més realista aquesta última quantitat. Si parlem de desnivell positiu, direm que aquest es troba entre els més optimistes 1.438 metres i els 1.680 metres màxim, tot i que penso que el més realista pot ser una quantitat entorn dels 1.560 metres.

Referències aproximades dels punts de pas

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acum.Alçària mDistància acum. m
Font de la Closa1.563568942.508800000:00:0000:00:001.5210
Coll Jovell1.563815042.501813000:31:2400:31:241.776988
Font de Coniol1.586646042.505316001:24:3201:55:562.4193.619
Tossa del Braibal1.598419942.502820001:06:2503:02:212.6574.783
Cap de les Agols1.613028042.498193000:53:0403:55:252.6456.306
Estany Forcat1.639482042.492979000:57:4104:53:062.5389.361
Estany de l’Illa1.657388942.495807000:42:3705:35:432.51511.373
Estany de la Bova1.649069042.490735000:28:2506:04:082.42412.672
Pla de l’Ingla1.629027942.482667900:37:5806:42:062.17215.109
Refugi de Fontverd1.594329042.492099000:52:5507:35:011.88918.409
Solà dels Ramió1.574697942.499624000:28:5308:03:541.80320.408
Coll Jovell1.563761942.501782000:18:0508:21:591.77521.416
Font de la Closa1.563568942.508800000:20:5908:42:581.52122.400

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: Font de la Closa-Engolasters
  • Itinerari senyalitzat:  parcial
  • Tipus d’activitat:  muntanyisme
  • Fonts d’aigua: als refugis de la zona
  • Dificultat física:  moderada
  • Altura màxima: 2.717 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 17,70%    
  • Cartografia:  Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: alta muntanya
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 59 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 1.518 metres
  • Pendent mitjà de descens: 12,04%
  • Mapa:  Andorra
  • Accesibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant:  7 hores 44 minuts 
  • Dificultat de progressió:  moderada 
  • Ascens positiu:  1.526 metres 
  • ibpindex:  171 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 9 de juliol de 2014, data de realització del recorregut.

Just al final de la zona de pícnic, vorejant l’espai dedicat a parc infantil (estiu 2014) neix el sender, senyalitzat amb cercles de pintura groga (que ens acompanyarà fins al cim), que s’enfila decididament a trobar el GR11. Quan enllacem, ho seguirem uns pocs metres en sentit ascendent per arribar al coll Jovell, important encreuament de senders.
En aquest punt seguim pel sender de més a l’esquerra i més pendent, deixant així en primer lloc el GR11, que ens baixaria als cortals de Ràmio, i també un altre sender amb el cercle groc que ens ha acompanyat fins ara. Aquest últim sender és el que farem servir per tornar. Així doncs anem pel sender que sembla mancat de senyalització. Al cap de poc trobem que tornen els cercles grocs i el sender torna a enfilar-se, alternant entre camí clar i blocs de pedres. En cap moment hem de tenir problemes en seguir els senyals, ja que són molt clars.
De tant en tant és interessant sortir al caire de la muntanya, ja que les vistes cap a la vall de Madriu i els cims de la frontera amb territori nacional són espectaculars. Així, després de sobrepassar un munt de punts grocs sortim del bosc i atenyem el punt en el qual ens podem acostar a la font de Coniol, ja amb el cim objectiu del dia a la vista, quasi a tocar, però encara restarà un últim esforç per conquerir-lo. Per fer-ho caldrà continuar tal com hem fet fins ara: seguir els punts grocs, per terreny herbat i de fàcil trànsit, fins a acabar als rocs cimers.
Per continuar amb la proposta cal fer més del mateix: Seguir els punts grocs. Aquesta vegada en el mateix sentit de la marxa, sud-oest, seguint la carena a la recerca del següent cim del dia, el cap de les Agols. Ara però els punts són més difícils de trobar i el camí es fa un xic perdedor però res que amb calma no es pugui superar. El camí i els punts hi són així que… A continuar per la carena.
Més endavant trobem un altre punt conflictiu: El Caser dels Pans. Jo hauria seguit per la carena, però els punts grocs i el camí indiquen que s’ha de perdre molt desnivell. Si fins ara els punts i el camí han estat difícils de trobar, ara la cosa es complica molt més: Al desconèixer la viabilitat o no de transitar per la carena, hem perdut uns 25 metres de desnivell per fer un flanqueig d’uns 200 metres per pujar de nou en vertical a la carena. Encara que no ho sembli, hem seguit el camí pintat, però els senyals ens han passat desapercebuts en molts llocs. De fet, en el punt en el qual hem sortir de nou a la carena hi ha un roc amb una fletxa indicant la davallada. En aquest punt ens hem adonat que pot ser que el camí estigui senyalitzat en el sentit contrari al que el hem fet nosaltres.
Ja de nou en la carena, els punts grocs es fan més evidents, quan ja no són necessaris, ja que la carena ens serveix de referència. Seguint-la fem el cim del Cap de les Agols i més enllà baixem a un coll, en el qual trobem un pal indicador. Seguim amb la nostra idea i seguim la carena en direcció a l’estany Blau. Poc temps després trobem un roc indicant dues direccions: A la dreta es baixa a l’estany Blau. Aquí podem optar per agafar aquest trencall i escurçar el recorregut en molts quilòmetres i reduir molt el desnivell.
Nosaltres però no estàvem per la labor i vam tirar dret enfilant una nova pujada entre rocs. El nostre destí ara era l’estany d’Illa, molt i molt lluny de la nostra posició, així que vam fer camí en direcció als estanys de Gargantillar i Forcat. Per fer això, no cal seguir el meu track, ja que vaig permetre’m el luxe de fer un parell més de turons, sense gens d’interès, que hi ha pel camí. Del que es tracta és d’anar sense perdre ni guanyar altura, veient a la nostra dreta i avall, l’estany Blau.
Aquí es connecta amb un sender que ens porta directe als estanys indicats. A la sortida d’aigües de l’estany Forcat perdem tot rastre de camí. El mapa indica un que baixa a trobar el GR11 més al sud de la cabana dels Estanys i que si el féssim servir, ens estalviaria camí, però ja he comentat que el nostre destí era arribar a l’estany d’Illa. Així, en un moment donat, i sense camí clar, cal girar en sentit nord i molt més enllà en sentit est. Sempre sense camí però de forma fàcil i per terreny sense complicacions arribem a l’estany Rodó i veiem el refugi de l’Illa.
Per simple sentit d’orientació arribem al refugi lliure (no hi ha servei de bar ni de res). A sobre del refugi hi ha l’estany, artificial, d’Illa. Molt gran. Per tornar s’acaben els problemes de senyalització. Tot GR11 fins al refugi, també lliure, de Fontverd. Pel camí anirem deixant tot un reguitzell de cabanes i refugis lliures. Recorrerem tota la vall de Madriu, espectacular però molt llarga.
Finalment arribem al refugi de Fontverd, bé passant per la seva porta i font o bé uns metres per davant (hi ha dos camins per arribar-hi). Seguim avall i uns centenars de metres més enllà del refugi trobem un pal indicador i una bifurcació del camí. El dos són bons. La diferència està en el desnivell.
El GR baixa als cortals de Ràmio i allà es desvia per pujar al coll Jovell. El sender que no és GR torna a recuperar els punts grocs i planeja, amb un parell de repetjons, al mateix coll. Quan hi arribem, tan sols ens resta desfer el camí per tornar al cotxe.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.