Torreta de l’Orri

Comencem a caminar continuant per la pista per la qual hem arribat. Fins ara hem anat seguint els senyals de circuit de BTT números 8 i 8b, en aquest punt els circuits se separen i nosaltres seguim el marcat amb el número 8, així que agafem orientació nord-est i ens allunyem del dipòsit d’aigua.
Uns centenars de metres més endavant deixarem a l’esquerra una pista planera i anirem pujant, suau, per la pista principal. Al cap de poc creuarem el barranc del Serrat Xic i sense cap alternativa visible possible continuarem per la pista caminant en sentit nord-est. Travessarem dos torrents més i poc després de creuar el tercer, en mig d’una corba a l’esquerra, haurem de deixar la pista per tal d’enfilar-nos per un sender que neix per la dreta. Aquest és fressat i visible, així que l’agafem i girem 180° per anar en orientació sud-est.
La placidesa d’aquest corriol ens durarà poc, ja que més endavant, o en qualsevol punt que el lector decideixi, ja que el bosc així sembla permetre-ho, l’abandonarem per pujar decididament en fort desnivell i orientació oest per anar directament al cim. També es pot mirar d’anar fent un flanqueig i dirigir-se al coll del pla de Caubet i enfilar-se carena amunt al cim. Sigui com sigui, el bosc és obert i permet pujar per on es vulgui. Cal tenir en compte que estem parlant d’un recorregut hivernal amb neu. És possible que sense aquest element, els corriols ens marquin altres trajectes.
Bé, aquí expliquem la pujada directa i feixuga al cim. Per fer això hem dit que travessem totalment el sector anomenat roca Negra i arribem a la carena, molt ampla i oberta, que ens porta al cim.
Aquest ens regala, com ja sabem, un parell d’enormes antenes de comunicacions que no entelen per res la satisfacció de la fita aconseguida. Tampoc les instal·lacions de la pista d’esquí. Entrarem al recinte de les antenes perquè a l’interior hi ha el punt més alt i el vèrtex geodèsic, però allò veritablement espectacular ho trobarem donant la volta ales antenes. Si el dia és clar, serà tot un espectacle per als ulls. Tindrem al nostre abast tota una cadena de muntanyes impressionant. Sort del parell de panells panoràmics.
Ja satisfets i havent comprovat tots els cims que ja hem fet i els que encara ens resten per fer s’ha de plantejar el retorn, que, com també la pujada, podem fer per on vulguem. Podem baixar per les comes de l’Orri i el barranc de Fontfreda. Podem fer-lo per les comes de Rubió i el refugi del mateix nom o podem fer-lo per la carena més visible, la de la roca de Coma-sarrera. Tot dependrà del temps i les ganes de caminar que es tinguin. En aquest cas optem per l’última opció i iniciem un suau descens per terreny esquistós en sentit sud-est. No cal arribar a la roca de Coma-sarrera, ja que si anem justos de forces, o de temps, o volem escurçar el recorregut perquè la prudència així ens ho aconsella, podem baixar directament pel barranc de Coma-sarrera i enllaçar amb el camí senyalitzat.
En aquest cas encara anàvem amb ganes i vam continuar carena avall passant pel fàcil cim de la roca de Coma-sarrera contemplant a la nostra esquerra la bonica coma de l’Orri. Així arribem a una bifurcació de la carena. Es pot baixar per qualsevol lloc, tant a l’hivern com a l’estiu. Sembla més fàcil fer-ho seguint la carena que baixa en sentit sud-oest, però repeteixo que es pot fer com es vulgui. En el nostre cas vam baixar pel mig de totes dues perquè vam trobar una estupenda congesta que ens baixava directament a la pista senyalitzada.
Ja a la pista retroben el circuit de BTT número 8. Cal incorporar-s’hi, deixar de baixar i seguir-la per la dreta, en sentit sud-oest, en el cas de fer el mateix recorregut. Sigui com sigui i s’hagi fet com s’hagi fet, una vegada a la pista s’ha de continuar per la dreta. Anem caminant plàcidament seguint la pista fins que aquesta esdevé corriol. És clar i fressat, així que ens porta sense problemes flanquejant la muntanya. Anirem obtenint bones vistes del cim i així, tranquil·lament, arribem a l’altura de Coma-sarrera.
Aquí, no vaig ser l’únic, vaig perdre el camí senyalitzat, sembla. Seguint allò que semblava el camí més evident i fressat vaig ficar-me al bosc del Forcat per una cota superior a la que en teoria transita el camí apte per a BTT, ja que el que vaig seguir jo no ho era, cosa que em va estranyar sent un circuit per a BTT. Com que era un camí clar no vaig donar-hi importància i de fet anava seguint senyals grocs, així que endavant. I arribem als planells de les Collades i a un pal indicador. A l’esquerra, a la cabana de les Collades. A la dreta, a Sort. Continuem en aquesta última direcció i caminem per pista clara, en lleuger descens, orientats al nord fins que trobem a l’esquerra una nova pista que s’hi incorpora.
En aquest punt abandonem la pista que va recte i que és el circuit de BTT i girem a l’esquerra per seguir la pista que es dirigeix a Sort. Continuem ara en sentit sud-oest en còmode descens fins que en un moment donat, quan veiem que la pista s’inunda amb l’aigua del barranc del Serrat Xic, la deixem per baixar per la dreta per un sender que neix mig amagat però que ràpid es fa molt més visible. Aquest corriol, preciós, ens va portant clarament encarats al punt en el qual tenim el vehicle aparcat. És sempre molt clar, així que no cal emboscar-se en cap moment.
Hi ha un punt on això pot arribar a passar perquè hi ha un moment en el qual el corriol sembla seguir recte, de fet continua recte, però amb el temps s’ha perdut entre la vegetació i sembla que s’ha acabat per fer-ne un de nou, a la dreta, que baixa sense problemes fins a l’aparcament.