En moltes ressenyes i pàgines web he llegit que el cim de la Torre Alta o Castellferran, fins i tot Torre dels Moros segons Wikipedia, no queda gaire clar on s’ubica. No seré jo qui discrepi d’aquestes asseveracions, però el mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya no permet gaires discussions. Per alçada la cosa queda clara. El cim és el que està coronat per les restes de la torre del telègraf, a migdia del coll de les Torres. L’altra punta més alta correspon, sempre segons l’ICC, al cim de les Torres. Sigui com sigui, com sempre, per sortir de dubtes, el millor, donada la proximitat de tots dos, és fer-los, així no hi ha problema.
Aquesta muntanya no permet grans innovacions. Tot està ja trepitjat. Sempre hi haurà qui pugi com un porc senglar pel bosc o imitant a spiderman pels cingles, però els camins estan ja tots explicats a Internet. El que és més fàcil i més escrit parteix del coll de Can Maçana, ja que és un lloc perfecte per aparcar i és molt proper al cim. També podem trobar pàgines que expliquen com fer el cim sortint des de Sant Pau de la Guàrdia. I ja hem venut tot l’oli. Es fan més llargues o més curtes, però poques més llicències es permeten. De fet, el recorregut aquí informat no deixa de ser una variant de qualsevol de les propostes ja existents. La diferència rau en el fet de complicar una mica el lloc de sortida, desplaçant-lo al sud-oest del coll de la Maçana, a la carretera B-110, més que res per temes de pendents.
L’escassa dificultat d’aquest cim, així com el curt recorregut que es pot fer per assolir-ho, permeten que la sortida es pugui complementar amb l’ascensió a altres cims de la zona, també inclosos en la llista dels 100 cims. Possiblement, per a mi, el més adequat sigui el puig d’Aguilera però també tenim, molt més a prop però també més exigents, els de Montserrat; Sant Jeroni, el Montgrós, la Miranda dels Ecos, la Miranda de Santa Magdalena o la Roca de Sant Salvador.
També aquest cim és perfecte per plantejar-lo amb la família perquè després de fer el cim es pot aprofitar per fer visites turístiques per la zona, ja que estem molt i molt a prop d’un emplaçament de primer ordre, com és la muntanya de Montserrat o les coves del Salnitre, a Collbató, o si som amants dels caves, es pot planificar una visita a qualsevol de les moltes empreses del sector existents al territori.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
Punt de pas | Longitut E | Latitut N | Temps parcial | Temps acum. | Alçària m | Distància acum. m |
---|---|---|---|---|---|---|
Km 0,4 ctra. B-110 | 1.7585977 | 41.6028274 | 00:00:00 | 00:00:00 | 634 | 0 |
La Devesa | 1.7621835 | 41.6046793 | 00:20:49 | 00:20:49 | 678 | 937 |
Coll de Can Maçana | 1.7669287 | 41.6093975 | 00:16:01 | 00:36:50 | 713 | 1.809 |
Les Torres | 1.7634267 | 41.6112651 | 00:22:56 | 00:59:46 | 839 | 2.377 |
Coll de les Torres | 1.7641455 | 41.6090709 | 00:06:44 | 01:06:30 | 779 | 2.703 |
Castellferran | 1.7641036 | 41.6082560 | 00:04:39 | 01:11:09 | 789 | 2.802 |
Coll de les Torres | 1.7640947 | 41.6090302 | 00:01:18 | 01:12:27 | 778 | 2.858 |
Camí de Can Maçana | 1.7579330 | 41.6109883 | 00:07:15 | 01:19:42 | 731 | 3.497 |
Camí de Sant Pau de la Guàrdia al Bruc | 1.7565430 | 41.6059766 | 00:11:13 | 01:30:55 | 674 | 4.390 |
Km 0,4 ctra. B-110 | 1.7585977 | 41.6028274 | 00:09:04 | 01:39:59 | 634 | 4.837 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600
- Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
- Punt d’inici: km 0,500 ctra. B-110
- Itinerari senyalitzat: parcial
- Tipus d’activitat: muntanyisme
- Fonts d’aigua: no
- Dificultat física: baixa
- Altura màxima: 835 metres
- Pendent mitjà de pujada: 11,80%
- Cartografia: ICGC
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: senders i pistes
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 19 minuts
- Dificultat d’orientació: baixa
- Altura mínima: 625 metres
- Pendent mitjà de descens: 11,23%
- Mapa: fulls 279-115 i 279-116 e/1:5.000
- Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
- Itinerari fet en sentit: antihorari
- Temps caminant: 1 hora 21 minuts
- Dificultat de progressió: baixa
- Ascens positiu: 273 metres
- ibpindex: 36 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo el dia 23 d’octubre de 2014, data de realització del recorregut.
En el nostre cas, a l’haver aparcat a la carretera B-110, desfem uns metres d’asfalt per anar a trobar el torrent de les Torres. Un cop creuat aquest, i al final del revolt de la carretera, trobem el naixement d’una pista de terra. Deixem l’asfalt i ens incorporem a aquesta per seguir-la sempre en sentit nord-est. Més endavant, la pista desapareix i caminem per la llera seca d’un altre torrent. Quan la cosa sembla que es complica degut a la vegetació, veiem un rastre de sender que ens fa sortir a una pista que abans, al començament, hem deixat a l’esquerra en una ampla esplanada.
Continuem ara per la pista en sentit nord-est, ja amb bones vistes del cim objectiu del dia. Més endavant, quan la pista fa un fort revolt per creuar el torrent eixut que hem fet servir abans trobem a l’esquerra un estret senderó marcat amb un punt de pintura verda. El vam seguir però de seguida vam perdre les marques i vam complicar-nos la vida, al cap i a la fi per tornar a sortir a la mateixa pista abandonada. Conclusió: Si no es vol fer d’explorador millor continuar per la pista.
Així creuarem el torrent caminant primer en sentit sud, per més endavant tornar a prendre orientació nord-est. Més endavant, superat un petit tros de camí herbat en el qual caminem en sentit est, hem de deixar el camí que segueix en sentit sud-est i prendre un altre sender que se’n va per l’esquerra, en sentit nord-est. Anem guanyant a poc a poc altura vorejant la muntanya de Castellferran. Més endavant, deixem a l’esquerra un trencall que sembla no porta enlloc i comencem a veure l’asfalt de la carretera BP-1101 que porta al coll de Can Maçana.
El camí que seguim sembla que mor a la carretera així que ens incorporem a l’asfalt i el seguim unes desenes de metres en direcció al coll de Can Maçana. Així, contemplant les Agulles, arribem a trobar el pal indicador que ens ensenya el camí a seguir per anar al cim objectiu del dia. Ens incorporem al GR i Camí de Sant Jaume (moltes marques de pintura) per seguir-lo fins a un marcat coll. Un cop allà, en el nostre cas, ens desviem cap al nord-est per fer primer el cim de les Torres, 50 metres més alt que el Castellferran. El camí per fer aquest cim està fitat i és fàcil de seguir però la composició del terreny obliga a parar molta atenció per no patir relliscades.
Fet el cim, des del qual les vistes de les Agulles i la Foradada són magnífiques, com que l’objectiu del dia resta a migdia cal que desfem camí per tornar de nou al coll. Quan som seguim els senyals de pintura de GR i Camí de Sant Jaume, i curiosament tornem a trobar el senyal de pintura verda a terra que ,de nou, es tornen a perdre més endavant. Així arribem al coll de les Torres.
En primer lloc ens desviem uns pocs metres per acostar-nos al cim del Castellferran, coronat, com ja hem vist des de molts punts, per les restes d’una antiga torre fortificada probablement de l’època carlina, que posteriorment es va fer servir com a torre de telegrafía òptica. Fotos i comentaris i desfem camí per tornar al coll de les Torres. A continuació, seguim de nou el camí de Sant Jaume en direcció nord-oest.
Desconec si hi ha possibilitat de fer drecera. Un antic rastre de pista, actualment molt bruta, sembla que ens permet retallar camí però desconeixent això vam optar per seguir el Camí de Sant Jaume. Abans d’arribar al camp de l’Angelino deixem el GR i Camí de Sant Jaume per acabar fent un revolt que ens fa tornar en direcció contraria a la que portàvem, anant de nou orientats cap al Castellferran. Al cap de poc però, la pista torna a fer un revolt per agafar orientació sud-oest.
Abans del revolt cal parar atenció: Just al començament del revolt, neix un antic i aperduat sender que continua orientat al Castellferran. Cal seguir-lo. La traça es complica quan arribem a una zona de ginesta, molt alta, que quan vam fer el recorregut (octubre 2014) encara permetia el pas però el dificultava una mica. Passat aquest espai, curt, el camí es torna a obrir i ja no presenta cap més complicació. Arribarem a enllaçar amb una altra pista, encreuament senyalitzat amb una gran pedra pintada de vermell.
Continuem per l’esquerra en sentit sud-est i ja només ens restarà anar seguint els senyals de pintura que anirem trobant, consistents en més grans pedres vermelles, ara amb un cor verd, que ens aniran marcant el camí a seguir. També trobarem unes grans ratlles de pintura de color vermell. Amb unes i altres retornarem fàcilment al lloc d’aparcament.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Visor d'imatges
Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.