Terril, Sevilla

L’inici del recorregut es fa des del km 8,250 de la carretera SE-9225, d’Algámitas a Pruna. Camino uns 250 metres aproximadament per l’asfalt d’aquesta carretera fins a trobar el cartell del km 8, lloc on hi ha a l’esquerra de la carretera el naixement d’un sender que inicia un fort ascens, flanquejat de matolls i vegetació baixa.
Alternant fortes pujades i trams més planers arribo a un primer coll que en algun web he llegit que anomenen port de la Ventana, a on hi ha un vell pluviòmetre. Des d’aquest lloc ja es veu el punt de pas següent, entre dos turons que es veuen més endavant, una mica escorats a l’esquerra de la posició que ocupo. Hi ha qui puja o baixa del cim directament per la carena que continua per l’esquerra, però en aquest cas decideixo fer pel flanc, més còmode, i ja veuré per on baixo. Tinc un ventall de possibilitats al cap per fer-ho.
A partir d’aquest punt el camí es fa difús. La traça principal es fa complicada de seguir, aperduada entre múltiples rastres d’allò que també semblen corriols. De tant en tant trobo senyals, molt vells, de pintura, i quelcom semblant a fites. A la meva esquena veig Olvera i molt més al fons, la serra del Pinar, amb el Torreón de Cadis, al qual he pujat ja fa unes hores. El sender, a mig vessant sud de la muntanya, va guanyant altura per sota dels turons que formen la carena.
El pendent es fa més suau i el sender s’obre quan passem per sota del turó de la Ventana. Ja tinc a la vista, lluny encara, el cim del Terril. El reconec pel vèrtex geodèsic que el corona. El sender perd tot el pendent i planeja fins a arribar a un nou coll, del qual desconec el nom. En aquesta zona encara resisteixen dretes velles alzines que em serveixen per fer un mos a l’ombra, de la qual no he gaudit en tota la pujada, i el sol ja cau a plom.
Havent recuperat forces, continuo el camí a la recerca del cim. La traça es dibuixa sobre terreny clarament afectat per l’incendi que ja he esmentat en l’apartat de comentaris. Després d’un puja i baixa soc a un nou coll, ja amb el cim a tocar. El terreny és obert i amable en aquest punt però a mesura que anem remuntant metres la progressió es complica una mica a causa de la gran quantitat de rocs que esquitxen el terreny. Vigilant a on, i com, poso els peus, arribo al vèrtex.
El dia em permet gaudir d’extraordinàries vistes arreu. En destaquen, o em criden l’atenció, cap al sud. També cap al proper Peñón d’Algámitas, només set metres més baix d’on soc. La vista, però, segueix atreta pel Torreón de Cadis i m’haig d’obligar a mirar altres indrets. És molt el país a contemplar. Així estant, i amb l’horari empaitant-me, em deixo de contemplacions i em poso a plantejar la tornada.
La calor ja és molt intensa i no tinc ganes d’intentar buscar com baixar vessant avall a la recerca del Cortijo del Moro, o del Chivo, així que em giro i rumio la possibilitat de tornar per la carena, pujant a tots els turons i fer així quelcom semblant a una circular. Començo la baixada pel mateix camí fins al coll que separa el Terril del turó de la Ventana. Quan hi soc, faig una aturada per valorar les possibilitats.
La manca de temps em fa anar més ràpid de l’aconsellable, així que el cansament és ja important. A això s’hi ha d’afegir que la calor ja és sufocant i la poca aigua que encara porto no es pot beure de calenta que és. Penso que no ha sigut bona idea fer el cim del Torreón i el del Terril el mateix dia, però ja està fet. Pel davant tinc un fort pendent a remuntar per passar pel turó de la Ventana i m’imagino el que serà el puja i baixa que se suposa que m’espera per tal de completar el recorregut de carena, així que decideixo tornar pel mateix camí fet de pujada.
D’aquesta manera, tornant per camí conegut, arribo de nou al cotxe i al final d’aquest recorregut, amb el regust amarg de no haver completat un itinerari circular, però amb la satisfacció de veure com he pogut fer dos cims provincials el mateix dia. No soc partidari d’aquesta forma de fer, però en descàrrec meu puc dir que emprendre aquest projecte m’obliga a desplaçaments llargs i cars, així que haig de mirar d’estalviar diners i benzina.