Sortim de l’aparcament del restaurant Les Alzines. Aquest lloc es troba al carrer del Molí d’Avencó. Tot just al davant de l’aparcament es poden visitar dos antics pous de glaç.
Comencem a caminar per la pista-carretera que ens portarà a la masia del Bellit. Caminem entre la casa del molí d’Avencó i un antic pou de glaç, que queda una mica per sobre nostre. Un xic més endavant passem davant el càmping d’Avencó.
Fa poc temps que caminem i arribem a les fonts de la Mina. Podem omplir la cantimplora perquè no trobarem aigua fins a força amunt. Uns 200 metres més endavant deixarem a mà dreta la pista, que fa una lleugera pujada, que mena fins a una pedrera. Aquest trencant està senyalitzat amb un cartell informatiu del camí que seguirem de pujada.
Més endavant agafem el camí a Fondrats. Després d’un doble revolt ens enfilem per una antiga pista de desembosc que puja per l’esquerra de la pista principal. Ens hem de fixar una mica perquè, tot i que la bifurcació és prou clara, els senyals (punts grocs de pintura), són bastant precaris (en tot el recorregut).
Uns 100 metres més amunt hem de deixar aquesta pista per seguir les marques grogues que segueixen un corriol que s’enfila a la nostra dreta fins a la carena. Aquí caminem pel bosc de pi i alzina. Podem observar també bruc, estepa negra i ginebró.
Portem més o menys 1 hora caminant i arribem al collet de la Nit, a una altura d’uns 950 metres. Vigilant de no perdre les marques grogues, poc visibles en aquest indret, arribarem al collet seguint per dalt de la cresta del serrat de Fondrats. Tampoc és que el sender sigui difícil de seguir, ja que és molt evident.
Més amunt i deixant el serrat trobarem una pista que seguirem fins al primer trencant que trobem a la dreta. Enfilarem per aquest uns quants metres, fins que en sortir d’un nou revolt a l’esquerra, veiem un sender, marcat amb fites de pedres, que surt a la nostra dreta. Trencarem per aquest camí abandonat la pista.
Després d’una bona caminada arribem al coll de Saiol i a un replà d’alzines molt desemboscat i net de sotabosc. Aquí tots els camins es dilueixen en diferents pistes de desembosc recentment obertes. Continuem amunt fins a trobar les primeres feixes abandonades. En aquest punt el camí es perd però remuntant les feixes, arribem a Fondrats, masia abandonada del s. XVII. Un cop a la casa ens situem darrere i prenem el camí que surt davant nostre i que torna a anar superant feixes. Ens anirem decantant de mica en mica cap a la nostra dreta, fent servir de nou l’orientació, fins a trobar una pista que ens portarà al Bellit.
Important casa pairal molt antiga i encara habitada. Sota la casa podem admirar una monumental i vella alzina. Continuem de nou el nostre camí agafant la pista que, des de la porta de la tanca de la casa continua baixant davant nostre. Després d’uns 200 metres podem deixar aquesta pista i prendre un corriol que fa de drecera a la nostra esquerra. Si no es vol agafar aquesta drecera, continuarem per la pista, fent un revolt a l’esquerra a l’alçada d’una bassa. Després d’aquesta hem d’anar amb compte, ja que deixarem la pista per agafar el camí de la Bruguera a la nostra dreta (aquí hem d’anar amb compte perquè l’inici d’aquest camí és poc visible a causa del recent arranjament de la pista). Està marcat amb una petita fita de pedres, no gaire visible. S’agrairia que anéssim posant pedres quan passem. Ara caminem entre boix i alzina fins al Pla del Parany on enllaçarem amb el GR. 5 (actualment segueix la pista que ve del pla de la Calma).
Així arribem a l’Agustí, masia recentment reformada per la Diputació de Barcelona que acull una exposició de moble català. Més endavant, i seguint el GR arribem al Bellver.
Aquesta antiga masia actualment també és de la Diputació de Barcelona, on poden refer les forces, ja que és convertida en restaurant. Des de la casa podem veure a l’oest el collet de Sant Martí i el Tagamanent molt a prop.
En un tres i no res, seguint un camí molt ben senyalitzat, arribem al collet d’on surt el camí que en pocs minuts, fent una costeruda pujada, ens duu al cim del Tagamanent, impressionant mirador del Vallès Oriental i la vall del Congost.
Per baixar del cim és recomanable desfer el camí fins al coll. De nou allà agafem novament les marques del GR.5, entre boscos de pi, bruc i alzina, direcció cap a Aiguafreda.
Si volem més aventura podem fer el descens del cim per la carena oest de la muntanya, la que dóna vistes als cingles de Bertí. Situats sobre una plataforma de pedres que fa un petit cingle, veurem a sota un corriol que baixa en sentit nord-oest. El seguirem fins a arribar a una altra paret de pedres que haurem de desgrimpar. No comporta gens de risc si es fa amb seny. Una vegada hem baixat, haurem de continuar baixant en sentit nord-oest entre alzines fins que trobem el GR5. Ja no deixarem aquest GR fins a arribar de nou al lloc d’inici de la caminada
Passem a tocar del Mas Puig-agut, notable masia en ruïnes, entre pradells al llom de la muntanya. Uns 50 metres més avall ens desviem a la dreta i pel serrat de Planelles anirem a sortir a una pista blanca que ens deixarà al camí d’Avencó.
Un cop al camí principal, per la dreta arribarem de nou al molí d’Avencó.