Taga

Recorregut circular fet en el sentit de les busques del rellotge sortint de Sant Martí d’Ogassa.
Tot i que el més normal és aprofitar el dia i assolir a la vegada el Taga i Sant Amand, aquí proposem fer només el primer per així, amb més temps pel davant, poder gaudir, si el dia ho permet, de les grans vistes que el cim ens regalarà i jugar a identificar la munió de cims que tindrem a l’abast.
Actualment, per fer aquesta proposta, amb un dia normal, no fa falta ni mapa. Tot el recorregut es troba marcat amb diferents senyals. Per un costat, la totalitat del recorregut, ascens i descens, disposa de senyals d’Itinerànnia (una ratlla horitzontal de pintura groga) i els corresponents pals indicadors de direcció. No tan completa, però molt útil, és la marcació del camí de pujada fins al cim. Es tracta d’uns cercles de pintura blanca amb un cercle interior més petit de color verd. Una altra senyalització, més recent i més precària, és la del “Camí” amb un símbol estrany (com dues ferradures contraposades, de color groc). Podeu consultar la informació d’aquesta proposta en l’adreça web www.elcami.cat.
Però és que la fisonomia d’aquesta muntanya, tan amable, no necessita ni senyalització. Per un costat, les referències (sense boira), portella d’Ogassa primer i cim després, són sempre visibles, i per l’altre, és tanta la gent que hi puja al llarg de l’any que el camí és molt evident tant de pujada com de baixada fins al coll de Jou. Des del coll fins al punt de partença podeu decidir si tornar, com aquí es proposa, per camí, o fer-ho per la pista.
I un últim comentari, el Taga és, depenent del sentit triat per fer-lo, l’últim o primer cim que es puja en la ruta dels Bastions (www.elsbastions.com), un calc de Carros de Foc amb dues diferències: el forfet de la primera se segella mitjançant pinces d’orientació clavades als cims que és on es proposa pujar i l’última es fa als refugis. I una altra diferència, als Bastions es pugen cims.
Per acabar amb aquest apartat, cal dir que després de la caminada es pot aprofitar per fer un bon dinar a Ogassa i, si encara queden forces, visitar les mines.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAltura metresDistància acum. metres
Sant Martí d’Ogassa2.234297042.272083000:00:0000:00:001.3310
Font del Freixe2.230583042.276722000:24:1800:24:181.492811
Portella d’Ogassa2.226010042.280847100:34:1700:58:351.7762.056
Taga2.209930042.280849900:46:2001:44:552.0383.603
Pla de les Cabanes2.209677042.275372000:18:0502:03:001.8114.675
Coll de Jou2.208047942.269772102:41:1804:44:181.6275.374
Refugi de Sant Jordi2.210738042.270062100:24:4205:09:001.6045.719
Serrat de la Puella2.218874042.271334000:10:0705:19:071.5606.529
Rec de la font del Freixe2.231424142.274672000:17:5305:37:001.4357.781
Sant Martí d’Ogassa2.234297042.272083000:05:4905:42:491.3318.186

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici: Sant Martí d’Ogassa
  • Itinerari senyalitzat:
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua: sense garantia
  • Dificultat física: baixa       
  • Altura màxima: 2.039 metres  
  • Pendent mitjà de pujada:  18,70%
  • Cartografia: editorial Alpina
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny:  senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 3 hores 14 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima: 1.331 metres
  • Pendent mitjà de descens: 16,55%
  • Mapa:  Camprodon-Vall de Ribes
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per pista asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: horari
  • Temps caminant: 2 hores 29 minuts
  • Dificultat de progressió:  forts pendents
  • Ascens positiu: 709 metres
  • ibpindex: 82 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 6 d’octubre de 2011, data de realització del recorregut.

Se surt de l’aparcament habilitat a tocar de l’ermita de Sant Martí d’Ogassa i cal anar en direcció a l’edifici religiós. Un pal de direcció d’Itinerannia informa del naixement de la pista que s’ha de prendre per tal de començar l’ascens a la recerca de la portella d’Ogassa, primer punt de referència de la jornada. La pista és senyalitzada. Hi ha senyals de pintura, tant d’Itinerannia com en forma de cercle blanc amb un puntet verd al centre. De vegades costen de veure, però hi són. Les primeres són molt més clares.
La pista neix amb el cartell R-34 i cal seguir la direcció de la bandera que indica Bruguera, Pardines, Ribes de Freser i Campelles. També hi ha un altre cartell que indica altres direccions, una de les quals és el Taga. Al cap de poc es deixa a la dreta el vial d’accés a una propietat privada i un cartell de fusta amb el text “Taga”. Més endavant, hi ha una tanca de filferro que s’ha de tornar a tancar perquè per la zona pasturen lliurement ramats de bestiar. El camí, molt evident, porta a una plana amb un abeurador i una mica més endavant a un nou pal indicador de senders. És el pal R-35. Assenyala la font del Freixe. Tant a l’abeurador com a aquesta font la potabilitat de l’aigua és més que dubtosa, a causa del bestiar que pastura per la zona.
El camí segueix en sentit nord, com sempre, en pujada. El següent punt de referència és clar. Molts metres per sobre, encara, hi ha la portella a la qual s’ha d’accedir. El camí és clar i fressat però s’ha d’anar a l’aguait amb els senyals per seguir les traces correctes i no desviar-se per altres camins. Amb una bona dosi de paciència, s’arriba a un nou pal d’Itinerannia. Aquest és el R-41 i serà l’últim que es veurà.
A la portella d’Ogassa, important nus de camins, s’abasta una àmplia vista del sector septentrional de la serra, amb una espectacular visió de les muntanyes del Pirineu. Ben bé val la pena recuperar forces amb aquest panorama. També es veu on es troba el cim del Taga, quasi a tocar de la nostra posició.
El sender que interessa és el que segueix per l’esquerra, gairebé de planer. De nou sense grans problemes es va fent, gaudint de bones panoràmiques arreu. Es va pujant de forma còmoda fins a arribar a un tram una mica més costerut i pedregós, que se supera amb una mica més d’esforç, i ja s’arriba al cim, primer a l’altar, uns metres més enllà a la creu i encara una mica més al nord-oest, al vèrtex geodèsic.
Si el dia és l’adequat, el cim es mereix que li fem companyia una llarga estona mentre fem un munt de fotografies.
Per fer la tornada s’han de desfer les passes per anar a trobar el sender que baixa al coll de Jou. Primer perd altura en un flanqueig en diagonal en sentit sud-est, a la recerca del filat de partió de termes. Cal seguir aquest filat, sempre en descens, que passa pel pla de les Cabanes i el pla de Quarta. Aquí hi ha dues possibilitats: la normal, que consisteix a seguir la baixada resseguint el filat fins al coll de Jou, i la complicada, però fàcil i comprovada, que és deixar el camí normal i flanquejar en sentit sud-est, sense camí, passar a tocar de la cabana de Miquelet i seguir fins a trobar de nou camí senyalitzat al pla de Mitjavila.
Com que s’ha triat el camí normal, s’ha baixat al coll de Jou. Es continua per asfalt en direcció al refugi de Sant Jordi. Per la façana contrària a la que s’ha arribat neix un camí que porta a una zona humida que cal superar vigilant on es paren els peus per evitar remullades. Salvat el fangar apareix de nou camí franc i pintat que baixa al pla de Mitjavila. S’ha d’anar a buscar la continuació del camí al costat nord del pla. Un estret corriol es fica a la vegetació i planeja per travessar un rierol eixut i després fa pujada per atènyer el serrat de la Puella.
En aquest punt hi ha la possibilitat d‘anar per dos senders. El pintat avui en dia per Itinerannia planeja en sentit sud-est. I n’hi ha un altre, més vell i aperduat, que era el que antigament es feia servir i que també té pintura groga, però molt i molt vella, per la manca de manteniment. Aquest darrer sender fa pendent de baixada i també serveix per a tornar a l’aparcament, ja que baixa a la pista a l’alçada de la casa de turisme rural de la Mitjavila.
En aquesta ocasió el retorn es fa pel camí actual, el que planeja, que és el que surt reflectit al mapa d’Itenerannia. Aquesta traça va fent més o menys en sentit nord-est, en baixada suau i còmoda fins que troba el rec de la font del Freixe, que cal passar a gual. Ja a l’altre costat, troba de nou sender conegut, així que desfent camí es torna de nou a l’aparcament.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.