Taga

Se surt de l’aparcament habilitat a tocar de l’ermita de Sant Martí d’Ogassa i cal anar en direcció a l’edifici religiós. Un pal de direcció d’Itinerannia informa del naixement de la pista que s’ha de prendre per tal de començar l’ascens a la recerca de la portella d’Ogassa, primer punt de referència de la jornada. La pista és senyalitzada. Hi ha senyals de pintura, tant d’Itinerannia com en forma de cercle blanc amb un puntet verd al centre. De vegades costen de veure, però hi són. Les primeres són molt més clares.
La pista neix amb el cartell R-34 i cal seguir la direcció de la bandera que indica Bruguera, Pardines, Ribes de Freser i Campelles. També hi ha un altre cartell que indica altres direccions, una de les quals és el Taga. Al cap de poc es deixa a la dreta el vial d’accés a una propietat privada i un cartell de fusta amb el text “Taga”. Més endavant, hi ha una tanca de filferro que s’ha de tornar a tancar perquè per la zona pasturen lliurement ramats de bestiar. El camí, molt evident, porta a una plana amb un abeurador i una mica més endavant a un nou pal indicador de senders. És el pal R-35. Assenyala la font del Freixe. Tant a l’abeurador com a aquesta font la potabilitat de l’aigua és més que dubtosa, a causa del bestiar que pastura per la zona.
El camí segueix en sentit nord, com sempre, en pujada. El següent punt de referència és clar. Molts metres per sobre, encara, hi ha la portella a la qual s’ha d’accedir. El camí és clar i fressat però s’ha d’anar a l’aguait amb els senyals per seguir les traces correctes i no desviar-se per altres camins. Amb una bona dosi de paciència, s’arriba a un nou pal d’Itinerannia. Aquest és el R-41 i serà l’últim que es veurà.
A la portella d’Ogassa, important nus de camins, s’abasta una àmplia vista del sector septentrional de la serra, amb una espectacular visió de les muntanyes del Pirineu. Ben bé val la pena recuperar forces amb aquest panorama. També es veu on es troba el cim del Taga, quasi a tocar de la nostra posició.
El sender que interessa és el que segueix per l’esquerra, gairebé de planer. De nou sense grans problemes es va fent, gaudint de bones panoràmiques arreu. Es va pujant de forma còmoda fins a arribar a un tram una mica més costerut i pedregós, que se supera amb una mica més d’esforç, i ja s’arriba al cim, primer a l’altar, uns metres més enllà a la creu i encara una mica més al nord-oest, al vèrtex geodèsic.
Si el dia és l’adequat, el cim es mereix que li fem companyia una llarga estona mentre fem un munt de fotografies.
Per fer la tornada s’han de desfer les passes per anar a trobar el sender que baixa al coll de Jou. Primer perd altura en un flanqueig en diagonal en sentit sud-est, a la recerca del filat de partió de termes. Cal seguir aquest filat, sempre en descens, que passa pel pla de les Cabanes i el pla de Quarta. Aquí hi ha dues possibilitats: la normal, que consisteix a seguir la baixada resseguint el filat fins al coll de Jou, i la complicada, però fàcil i comprovada, que és deixar el camí normal i flanquejar en sentit sud-est, sense camí, passar a tocar de la cabana de Miquelet i seguir fins a trobar de nou camí senyalitzat al pla de Mitjavila.
Com que s’ha triat el camí normal, s’ha baixat al coll de Jou. Es continua per asfalt en direcció al refugi de Sant Jordi. Per la façana contrària a la que s’ha arribat neix un camí que porta a una zona humida que cal superar vigilant on es paren els peus per evitar remullades. Salvat el fangar apareix de nou camí franc i pintat que baixa al pla de Mitjavila. S’ha d’anar a buscar la continuació del camí al costat nord del pla. Un estret corriol es fica a la vegetació i planeja per travessar un rierol eixut i després fa pujada per atènyer el serrat de la Puella.
En aquest punt hi ha la possibilitat d‘anar per dos senders. El pintat avui en dia per Itinerannia planeja en sentit sud-est. I n’hi ha un altre, més vell i aperduat, que era el que antigament es feia servir i que també té pintura groga, però molt i molt vella, per la manca de manteniment. Aquest darrer sender fa pendent de baixada i també serveix per a tornar a l’aparcament, ja que baixa a la pista a l’alçada de la casa de turisme rural de la Mitjavila.
En aquesta ocasió el retorn es fa pel camí actual, el que planeja, que és el que surt reflectit al mapa d’Itenerannia. Aquesta traça va fent més o menys en sentit nord-est, en baixada suau i còmoda fins que troba el rec de la font del Freixe, que cal passar a gual. Ja a l’altre costat, troba de nou sender conegut, així que desfent camí es torna de nou a l’aparcament.