Sobrepuny

Comencem a caminar en sentit nord-oest i seguim la pista que fa un suau descens en direcció a Sant Romà de la Clusa. Al cap de poc temps la pista inicia una lleu pujada i ens porta, en primera instància als Dos Revolts, més endavant al pas anomenat l’Escalell i finalment al Clot.
Si es vol, es pot fer el recorregut més curt si pugem en cotxe fins aquest punt. La pista així ho permet, ja que es troba en perfecte estat (desembre de 2015).
En el Clot es deixen de banda totes les possibles pistes que trobem i ens dirigim, en sentit sud-oest per creuar una barrera i seguir les indicacions que menen a la font de l’Avet. Aquest camí no està senyalitzat però és molt evident i la traça és fàcil de seguir. Un llarg trànsit per un magnífic bosc de faigs enteranyinat de tant en tant per escadussers pins ens puja a la collada de Baix, lloc al qual trobem una tanca de filferro i un cartell de fusta clavat a un arbre. Costa d’entendre el que diu, però finalment endevinem que marca el camí a seguir per pujar al Sobrepuny.
Passem a l’altra banda del filferro i trobem a la nostra dreta el naixement del sender que puja en sentit nord-oest. Al cap de poc trobem ja senyals de pintura de PR. Les anem seguint fins a arribar al collet del Faig. En aquest punt fem de nou cas a les indicacions del cartell que trobem i girem a l’esquerra, en sentit sud-oest. Podem anar per la pista però els senyals de pintura ens fan prendre un sender. Aquest sender comença clar i fàcil però al cap de poc, les branques provinents d’una estassada de bosc fan difícil la progressió. S’acaben evitant voltant per un costat i per l’altre i així acabem al cim.
Penso que si es puja per la pista, s’acaba igualment. Si no es volgués anar al Sobrepuny de Baix, del cim principal es pot baixar de nou al collet del Faig i fer més curt cap al coll de la Plana, però la visita al Sobrepuny de Baix és del tot recomanable, fins i tot obligada, així que ens encaminem.
Per fer això anem seguint els senyals de pintura de PR en, per moments, fort descens. Quan el camí senyalitzat fa un fort gir en sentit nord i en descens, el deixem per seguir el nostre sentit de la marxa per iniciar un fàcil i ràpid ascens al Sobrepuny de Baix. Les vistes des del Sobrepuny eren bones, però cap al nord no vèiem res, ja que l’arbrat ens barrava la visió. En canvi, al Sobrepuny de Baix les vistes en aquesta direcció, i en totes, eren superbes.
Gaudit el panorama desfem passes per reprendre el camí del PR. Així acabem per trobar una ampla pista de desembosc que seguim per l’esquerra, en descens i orientació oest per baixar a una nova bifurcació. Deixarem la pista que segueix el descens en la mateixa orientació i girarem a la dreta per prendre una pista en millors condicions que ens porta a la Jaça d’Espades, punt a on la pista inicia el descens.
Després d’un còmode descens per pista en perfectes condicions arribem a enllaçar amb una nova pista, ara pintada amb pintura de GR. Seguim en direcció a Sant Romà de la Clusa. Al cap de poc, en un revolt de la pista, se’ns ofereix la possibilitat de fer drecera, cosa que fem, i enllacem amb el GR-241, segons el mapa de l’editorial Alpina. Aquest GR ens porta, seguint els diferents cartells que trobem pel camí, fins a Sant Romà de la Clusa, que és el nostre destí, però hi ha una alternativa molt interessant.
Al cap de poc temps d’haver passat pels edificis de Rossinyol de Dalt i el de Baix es pot abandonar el GR i agafar un sender, sense senyalitzar al principi, que enllaça amb el GR-4 passant molt a prop del salt d’aigua de la Roca Encantada. Aquesta pista, que puja de la Pobla de Lillet, compta amb un mirador poc abans d’arribar a Sant Romà de la Clusa. El mirador és una passada. Disposa de zona de pícnic amb taules amb les tapes folrades amb jocs de taula. Si decidim arribar a Sant Romà de la Clusa tal qual reflecteix la traça, cap problema.
A la zona de l’ermita hi ha també un refugi rural, penso que és obert tot l’any.
Per seguir la ruta enllacem definitivament amb el GR-4, seguint sempre les indicacions que menen a Castell de l’Areny. Passem per un faig catalogat i pel cap dels Rocs, excel·lent mirador i en el que temps enrere va haver-hi un telefèric per baixar la fusta abans no hi hagués la carretera. Una placa explica la història. Seguint sempre els senyals de GR arribem al coll Jovell i a Castell de l’Areny.
Seguim momentàniament pel GR, ara en direcció a Vilada, fins que som a l’altura de la roca dels Coloms. En aquest punt deixem el camí marcat i girem en sentit oest per anar a la recerca de la carretera. La creuem i ens dirigim a Can Riu. Busquem una traça mig aperduada que ens porta, per antigues feixes, a creuar la riera del Castell. Una vegada creuada trobem un nou sender. El seguim per l’esquerra i sortim finalment a la pista que ens ha de portar, seguint-la en sentit de pujada, a la pista d’accés a Can Deixesa.
Un cartell i una cadena avisen que no es passi, ja que és terreny privat. Segons els vilatans, res d’això. Aquest era l’antic camí de Sant Romà, fins que es va construir la pista. El cas és que jo desconeixia aquest detall i vaig fer pista fins al segon revolt, punt en el qual un vell corriol permet fer drecera, la sortida de la qual està una mica perduda. El cas és que de nou s’acaba per sortir a pista. De nou cal remuntar metres de desnivell fins al següent revolt. En aquest neix un corriol. Aquest evita fer la pista que jo vaig fer al començament.
Ara explico amb detall.
La idea primera era fer servir aquest sender. Evita fer pista fins als Dos Revolts. Penso que el camí vell del qual parlen els residents en Castell de l’Areny enllaça amb aquest sender, ja que si bé el tros per mi recorregut al començament no té cap mena de senyal, en un moment determinat, quan la traça sembla desaparèixer, de sobte surt per la dreta, pujant des de la riera del Castell, un sender perfectament fitat i pintat amb pintura vermella, que és el que finalment es segueix per acabar als Dos Revolts.