Dades GPS | Valoració segons M.I.D.E. | |||||
Icona | Descripció | Valor | Icona | Descripció | Valor | |
![]() | Horari sense aturades | 1 hora 17 minuts | ![]() | Severitat del medi natural | 1 |
![]()
Severitat del medi natural
1. El medi no és exent de riscos 2. Hi ha més d'un factor de risc 3. Hi ha uns quants factors de risc 4. Hi ha bastants factors de risc 5. Hi ha molts factors de risc |
![]() | Desnivell positiu | 179 metres | ![]() | Orientació en l'itinerari | 1 |
![]()
Orientació en l’itinerari
1. Camins i encreuaments ben senyalitzats 2. Hi ha traça clara de camí i senyalització 3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals 4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça 5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar |
![]() | Desnivell negatiu | 180 metres | ![]() | Dificultat en el desplaçament | 3 |
![]()
Dificultat en el desplaçament
1. Marxa per superfície llisa 2. Marxa per camins de ferradura 3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars 4. És necessari l'us de les mans per mantenir l'equilibri 5. Hi ha passos d'escalada |
![]() | Distància | 5 km 780 metres | ![]() | Quantitat d'esforç necessari | 2 |
![]()
Quantitat d'esforç necessari
1. Fins a una hora de marxa efectiva 2. D'una a tres hores de marxa efectiva 3. De tres a sis hores de marxa efectiva 4. De sis a deu hores de marxa efectiva 5. Més de deu hores de marxa efectiva |
![]() | Tipus de recorregut | Circular | ![]() | Visualitzar document | 30 | |
Alçàries segons cartografia topogràfica de l'ICGC | ||||||
![]() | El punt més alt es troba a 1.069 metres | ![]() | El punt més baix es troba a 936 metres | |||
Cartografia | Mapa Moianès, de l'editorial Piolet |
Localització del lloc d'inici
Localització del lloc d'inici
Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar :
41.840206ºN, 2.138757ºE
L’última comarca creada a Catalunya, el Moianès, resulta que s’ha convertit en la més controvertida pel que respecta al tema dels sostres comarcals, ja que no n’hi ha un ni dos, sinó tres candidats a aquest distintiu, malgrat que tots sabem que això no pot ser; només pot haver-n’hi un que sigui el més alt.
Jo pensava fins fa ben poc que el cim més alt d’aquesta comarca era el grony de l’Oller, però he conegut un noi que desenvolupa un web molt especial, mirador.cat. Aquest noi s’ha marcat com a propòsit mantenir el més actualitzada i fidel possible la informació corresponent a aquesta llista i m’ha fet veure que molts cims que em pensava que eren sostres comarcals, avui no ho són, bé perquè mai ho han sigut, bé perquè les mesures han variat, fins i tot perquè el cim era a una població i una comarca i això ara ja no és així, per canvis que ha fet l’ICGC, que és l’instrument de referència per a molts de nosaltres.
Doncs bé, aquest web que he mencionat m’ha fet veure que, ara per ara, el sostre comarcal del Moianès és el serrat de Sant Joan, i ara hi haurà qui fiqui cullerada i faci veure que no és un cim amb topònim ni figura a cap mapa i que per això no es pot dir cim. Bé, com sempre passa, «tants caps, tants barrets». Cadascú és lliure de fer les llistes com millor li sembli. També hi ha qui considera solament un cim més alt d’una província o comarca un cim que es trobi íntegrament dins de la província o comarca, mai un que sigui compartit per dues a la vegada. Doncs això, cadascú que ho faci com més li agradi.
En el cas que ara ens ocupa, el de dir que hem pujat al sostre comarcal d’aquesta comarca, ho tenim fàcil. Tots tres cims són molt a prop els uns dels altres, tant que en un mateix recorregut lineal es poden fer tots tres, i més fàcil encara si es compta amb dos vehicles. D’aquests cims, poder el més desagradable de fer sigui el grony de l’Oller, ja que és al mig d’un camp que acostuma a ser treballat, així que segons la temporada triada per anar-hi podem tenir més o menys dificultats. Un altre aspecte negatiu, aquest afecta tots tres cims, és el de les vistes, ja que el que podem dir és que el punt més alt es troba voltat per vegetació. Poder el puig Rodó és el més obert. Al grony de l’Oller, a una cota inferior i sobre Collsuspina, hi ha una esplanada amb una senyera que també fa de mirador.
Acostar-se al puig Rodó o al serrat de Sant Joan és molt fàcil. Tots dos són sobre el GR177, també conegut com a ronda del Moianès. Aquest GR transita per una pista en perfecte estat que es pot fer perfectament amb un turisme normal. Tampoc cal esperar problemes per fer l’ascens, ja que tot són pistes i senders fressats i si pel que sigui perdem la traça, el sotabosc (novembre 2021) és net i amigable. Al grony de l’Oller ja he dit que hi ha més dificultats
Ressenya del recorregut
Una vegada aparcat i preparat, començo a baixar per la pista que m’ha de portar a les cases de Ferrerons. Cal despenjar i penjar un filferro i uns metres més avall salvar una cadena que barra el pas als vehicles. Més endavant trobo un trencall a la dreta marcat amb un llampant cercle rosat a una pedra. No en faig cas i continuo en baixada i trobo un nou filferro i una altra intersecció, just quan se suposa trobo la llera eixuta del torrent de les Cases.
Recte, la pista és bona, però està molt empastifada amb els excrements bovins així que deixo la pista i continuo per l’esquerra per un aperduat corriol, també amb el terra «melós» sota les fulles caigudes. Aquest corriol em porta a un altre clos ple de vaques i amb el terra totalment entapissat per allò que aquests animals expulsen, així que no sé si va ser bona decisió agafar aquest corriol en comptes de fer-ho per la pista.
El cas és que travesso els caus de Sant Pere i una llera eixuta i em trobo amb un altre filferro. El salto i continuo de nou per terreny net i herbat fins que trobo un altre filferro que torno a saltar per acabar a la pista que vaig deixar allà al torrent de les Cases. M’hi incorporo i inicio una pujada que em deixa a la porta de Ferrerons.
Volto per la zona i em deixo portar per una clara traça que segueix pel sud-oest de la casa i em fico a un terreny que sembla un tancat per al bestiar. Seguint els fils que conformen les tanques acabo per tornar de nou a la casa. Segons el mapa de l’ICGC soc a sobre d’un sender. Neix una mica amagat per un matoll, però una vegada l’he localitzat és molt fressat i clar. Es tracta d’una vella pista que ha esdevingut en sender. Més endavant deixo aquesta traça i en prenc una altra que es dirigeix a la carena.
Una vegada l’he trobat, el sender va fent còmodament fins que arribo als peus del serrat del Puig. En aquest punt, el sender més evident gira al nord-oest, però en aquesta ocasió no interessa. Miro el mapa i veig que en sentit nord-est ha d’haver-hi un sender. Hi veig tantes traces que acabo per agafar la que no és, però el terreny em permet anar fent sense més problema que ajupir-me de tant en tant per evitar les branques més baixes. Si pel que sigui el lector o lectora troba incòmode caminar-hi, el millor que pot fer és voltar a la recerca del camí, que ha de ser-hi, perquè, al final, hi vaig sortir.
Bé, el cas és que camino per lleixes de reforestació de pi i en un moment indeterminat, quan veig el camp de Mas Güell, baixo de lleixa en lleixa a trobar la pista que penso agafar. El cas és que ja posat, en comptes de fer per la pista decideixo saltar el filferro que em barra el pas al camp de pastura i el volto fins que, després de salvar un parell de filferros més, surto a la pista que és el GR 177, molt a prop del collet de Mas Güell.
M’hi incorporo i continuo en sentit nord-est. Al cap de poc trobo per la dreta la pista que tenia pensat haver pres i uns metres més endavant, el trencall pel qual he de deixar el GR, recognoscible pel dipòsit al qual he de dirigir-me. El passo de llarg, més amunt deixo per l’esquerra un trencall que em portaria a trobar el camí pel qual penso baixar del cim i veig un cartell de fusta a un arbre; soc al camí de la carena.
Continuo per aquesta pista i gairebé sense adonar-me’n em trobo amb la pista a la qual m’he d’incorporar per anar a la recerca del cim. El pendent es posa una mica més seriós, però la pista facilita caminar. Així arribo a trobar un corriol que he de fer servir per passar pel punt més alt de la serra. No hi ha pèrdua per trobar-lo, el mateix sender el trepitja. Als arbres de l’esquerra un parell de fites, petitones, el marquen. També una pedra llisa, acostada a un tronc, té una inscripció de pintura amb el nom i altura del cim.
Aquesta pedra és una mica més difícil de veure perquè qui l’hagi posat ho ha fet perquè sigui vista pels que pugin pel sender que jo baixo. Jo la vaig veure de casualitat, voltant mirant de trobar vistes. El cas és que marco el waypoint i continuo amb la proposta pel clar sender que baixa en sentit sud-est, que em deixa a la pista per la qual baixo a un primer trencall que no faig servir ja que, tot i ser bo, em tornaria al camí de carena ja recorregut. La pista, ara en sentit sud-oest, em deixa en un altre trencall, per la dreta no sé si interessa (es diu camí del Pi Roig) així que agafo el viarany de l’esquerra, herbat, pel qual acabo per sortir al collet de Mas Güell.
Aquí em faig un petit embolic. No veig per on continuar. Sé que haig de travessar la pista i saltar el filferro per continuar, però de nou em trobo amb un clos ple de vaques i la desfeta que ha fet el bestiar sobre el terreny em fa mirar a on poso els peus i no a mirar per on pot continuar el camí. El cas és que agafo una direcció incorrecta, però el terreny em permet anar avançant, de vegades per terreny en fort pendent negatiu, fins a acabar per trobar el filferro que em barra el pas per sortir a la pista, que és el GR 3.
Em desvio lleugerament per veure el cartell que hi ha a l’encreuament del GR 3 i GR 177 i m’assabento que em trobo a la creu Vermella segons el pal de direccions, quan jo pensava que aquest topònim corresponia al lloc a on vaig aparcar. M’estic una bona estona mirant les banderes de les direccions informades i penso que estic molt desorientat, penso que no indiquen la direcció correcta, però ara a casa no ho puc comprovar perquè la foto que vaig fer està desenfocada.
El cas és que giro cua i pel GR 3, en un tres i no res, torno de nou al cotxe i acabo així amb aquesta fàcil i ràpida caminada.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
En aquest enllaç hi ha la traça d’aproximació a l’aparcament, per si te la vols descarregar.
FITXA TÈCNICA
Mapa utilitzat Editorial Piolet Moianès |
|
CONCEPTE | DADA |
Distància | 5.780 metres |
Desnivell | 179 metres |
Altitut | Màxima 1.062 metres Mínima 901 metres |
Temps (1) | 1 hora 17 minuts |
Senyalització | no |
Punt d'inici | La Creu Vermella |
(1) sense aturades
Valoració MIDE | |||
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
1 | 1 | 3 | 2 |
Altres informacions d'interès
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.