Serrat de Sant Isidre
L'ermita i el serrat de Sant Isidre vist des del GR4

Encara que l’estiu no és la millor època per visitar el Berguedà, en aquesta ocasió a tocat anar-hi. No disposava de temps per fer un llarg desplaçament a terres pirinenques així que en vaig decidir per esborrar de la meva llista de cims pendents el Serrat de Sant Isidre. Arribar-hi als seus peus és molt fàcil, de fet, en un curtet puja i baixa des del coll dels Graus (ICGC) es pot fer cim, fins i tot en un recorregut circular que dubto molt arribi al parell de quilòmetres.
El serrat de Sant Isidre és el segon cim en alçària de la serra de les Tombes, només superat pel cim de la roca del Capellà, quatre metres més alt, tot dos cims separats pel dit coll dels Graus. El cim que visito és coronat per un roc on hi ha el vèrtex geodèsic. Uns metres abans d’arribar-hi, ens rep un planell amb l’ermita, sembla més una cabana, de Sant Isidre i una extensa balconada amb excel·lents vistes, vestida amb un pal que aguanta una esgarrapada senyera. Uns metres més enllà del vèrtex hi ha també l’acabament de la roca, on es pot gaudir també de grans vistes, de fet més paisatgístiques. És aquest lloc un increible “restaurant amb vistes” on gaudir de l’entrepà. No hi ha molt lloc, però un parell de persones o tres ja hi caben.
El trajecte que vaig triar va ser en base al mapa del Lluçanès de l’Editorial Alpina, però en un parell de llocs em va venir a la memòria una frase que moltes vegades escriu a les seves ressenyes el meu mentor muntanyenc y que diu: “per seguir aquest itinerari cal saber reconèixer vells camins” el que en definitiva vol dir que de camí, poc o gens. El primer contratemps ho vaig tenir abans d’arribar al final de la capçalera del rec de Sant Maurici i el segon, quan cal deixar la pista per pujar al camí de carena abans d’arribar al coll dels Graus (lloc sense topònim al mapa d’Alpina). Tots dos trams són evitables. Ja ho explicaré a l’apartat corresponent.
En definitiva, si et decideixes per fer aquest recorregut, t’aconsello que ho facis en època seca perquè si no acabarás amb la roba ben xopa. També t’aconsello que aquesta hi sigui de pantaló llarg i camiseta de màniga llarga perquè les rascades estan garantides. Caminarás per trams feréstecs, per pistes, pel GR4, per senders senyalitzats i per altres que no i també podrás trepitjar un curt tram d’asfalt. Com veus hi ha de tot així que segur que no tindrás temps d’avorrir-te.
Al lloc proposat per aparcar s’arriba per asfalt, estret a partir de les Cases, tram que s’agafa al Km 3,2 de la carretera BV-4346. Hi ha un cartell que mana a Les Cases. On proposo aparcar hi caben tres o quatre vehicles, en espais diferents però propers els uns dels altres. Jo no vaig trobar cap font, així que millor si portes.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitud ELatitud NTemps parcialTemps acumulatAltura metresDistància parcialDistància acum.
Aparcament1.964284142.070117600:00:0000:00:0077200
Rec de St. Maurici1.966948542.074197100:12:0900:12:09765858858
Es perd el camí1.965032142.079306100:12:2800:24:378016941.552
GR41.962496942.082628800:16:1600:40:538475802.132
Colltinyós1.965717242.088923500:21:2501:02:189389023.034
Desviament (opcional)1.967529442.093186700:17:5101:20:099946843.718
Collet de Sarriola1.963120342.097665300:14:4001:34:499459524.670
pujar marge a camí perdut1.958106042.091653400:25:4602:00:359991.3306.000
V. geodèsic 1.962029442.090498900:37:4002:38:151.1166546.654
Coll dels Graus1.956389042.090424300:11:2102:49:361.0245467.200
Roca Llarga1.958081342.078998800:37:2203:26:588871.8519.051
Deixar GR41.962000742.076165700:09:3003:36:288346159.666
Aparcament1.964284142.070117600:11:0003:47:2877280410.470

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Terra i els pendents amb el web IBPindex.

  • Toponímia: la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:  El Raurell
  • Itinerari senyalitzat: parcial
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua: no
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima:  1.116 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  9,89%
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes i senders
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 52 minuts
  • Dificultat d’orientació: moderada
  • Altura mínima: 765 metres
  • Pendent mitjà de descens:   12,15%
  • Mapa: Lluçanès
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit: antihorari
  • Temps caminant: 2 hores 56 minuts
  • Obstacles: camins perduts
  • Ascens positiu:  468 metres
  • ibpindex:  57  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 11 d’agost de 2023, data de realització del recorregut.

Carregat amb tots els estris i endegats tots els aparells electrònics que puguis imaginar-te, començo a caminar a la recerca de la pista que surt del mig de la corba de la carretera, en sentit nord-est. Quatre pases més endavant arribo al lloc on l’itinerari que segueixo es bifurca. Continuo per la dreta, per l’altre costat serà per on tornaré. La pista va girant a poc a poc fins que agafa orientació nord-oest. De forma còmode avanço fins que trobo una nova bifurcació.
Deixo el tram que continua en la mateixa direcció de la marxa i giro a la dreta, per a creuar a gual el rec de Sant Maurici, i surto a una altra pista, als peus d’una torre d’alta tensió elèctrica, a sobre del marge de la pista. Continuo ara per l’esquerra, també en sentit nord-oest, amb la companyia del llit del rec a la meva esquerra. Així arribo a un altre desviament, i a un dels punts que ara, ja a casa, trobo important.
La pista que jo segueixo, aigües amunt del rec de Sant Maurici, acaba malament. Es pot passar, però amb dificultat. Total per acabar a l’asfalt, així que jo ara continuaria per la pista, amb el ferm de pedra, de la dreta, pista que segons el mapa acaba a la mateixa carretera. La diferencia, penso, és que se surt a l’asfalt de forma més còmode.
Ja a la carretera, en sentit nord-oest, es connecta amb el GR4, que segueixo en sentit nord-est. No deixo aquest GR fins que arribo, primer, a tocar del mas Colltinyós i després, al pas Estret, segons l’ICGC (el mapa d’Alpina situa aquest lloc més allunyat).
Aquest punt és un important nus de camins. Jo deixo aquí el GR i altre sender per l’esquerra i baixo a la pista que hi ha al davant. Al cap de poc, del tot opcional perquè per la pista també s’arriba a l’objectiu, agafo un corriol molt vell, ara com ara perdut pels esllavissaments causats pels arranjaments de la pista, que baixa, vertiginosament i amb el ferm molt atrotinat i descarnat, en sentit sud-est. Costa de trobar, així que poder cal investigar. Si no voleu problemes, millor continuar per la pista.
Jo baixo, amb compte, a la recerca de la pista que ve, o va, a la creu de Jovell. Una vegada la trobo, la segueixo fins al collet de Sarriola, on arriba la pista del monestir de la Portella. Continuo ara en sentit sud-est. Uns quants revolts més endavant trobo la pista deixada allà al pas Estret. En definitiva: aquest volt que he fet, amb total coneixement, es va fer amb la única finalitat de fer més llarg, i amb major desnivell, el recorregut.
Pista amunt arribo a un altre lloc opcional. Si vols continuar per la pista arribaras al coll dels Graus. Jo, amb el mapa d’Alpina a la mà, decideixo continuar, marge amunt, per un corriol que puja pel vessant i permet fer una pujada més directa al cim i em trobo amb el segon tram complicat. El començament no es veu enlloc. Mogut per la lògica i per la línea del mapa, aconsegueixo avançar. De cop, a terra, es comença a veure un aperduat rastre. Ara més clar, ara de nou perdut, mirant d’evitar els llocs on la vegetació, punxant, fa molest el caminar, acabo per enllaçar amb el sender que ve del que puja del coll dels Graus. Aquest tram se m’ha fet molt llarg, però aquí s’acaben els problemes. Pocs metres camino pel sender perquè al cap de poc el deixo per agafar un altre que es desvia a la dreta. Aquest sender em porta a l’esplanada de l’ermita.
Em recupero de la pujada voltant l’edifici i fent una ullada a l’interior, però no m’acosto al mirador. Hi vaig primer a la recerca del vèrtex geodèsic i continuo uns metres més endavant per baixar a una roca planera que hi veig. Un encert. Quin panorama. Tot un horitzó de cims, Santa Maria de la Quar, el monestir de la Portella… impagable. El lloc perfecte per fer un mos.
De pas a la baixada sí que aprofito per gaudir de les vistes que també ofereix el precipici de la plataforma cimera. Llàstima de tots aquells que diuen que han sigut aquí a dalt i la boira els ha xafat el dia. I la baixada. Em va costar una mica trobar el lloc bo. Un amagat corriol cau pel costat sud-oest. Una vegada localitzat cal anar amb calma només al començament. Uns pocs metres em separen d’un salt curt, mans a terra i res més, per baixar al camí que, amb fites, baixa al coll dels Graus.
Ja al coll, continuo per la pista, en sentit est, a la recerca de la Baumeta. La pista és de ciment, senyalitzada amb pintura groga, molt vella, encara que jo només n’hi veig un. Aquesta pista la deixo en arribar a les envistes d’una caseta prefabricada i vallada amb tanques, una de fusta. Continuo per la pista de terra que baixa en sentit oest. També camino pocs metres per aquí, perquè trobo al marge esquerre un cartell de fusta, petit, amb una forquilla clavada al pal, que té també el capçal pintat de groc. El marge es baixa gràcies a unes escales de fusta estratègicament col·locades. aquesta baixada acaba a un camp i a un tancat. Hi ha també un cartell que m’adreça pel costat del camp, fins a la pista d’accés a la Baumeta.
Allà hi ha un altre cartell de fusta que em fa sortir de la propietat per un sender que es fica de nou al camp que he voltat. Se suposa que es continua per sender senyalitzat amb pintura groga, però jo no n’hi veig. Ja fora del camp arribo a una bifurcació. Deixo per l’esquerra el camí senyalitzat, que baixa a Sant Maurici de la Quar, i continuo per la dreta. Més avall deixo la pista i continuo per un sender, marcat amb una fita, que em porta a la roca Llarga, topònim del tot encertat.
Aquí deixo el camí que baixa a la recerca del PR que ve de la Mare de Déu de Valldaura i continuo per l’esquerra, a la recerca de l’asfalt de la carretera BV-4346 i del GR4. No el segueixo per molt de temps perquè el deixo per anar a trobar els pals d’una línia elèctrica. Sota els seus fils es pot anar a la recerca de la pista per on arribo de nou al lloc d’inici d’aquesta “aventurera” proposta, espatllada en certa manera pels trams de camí ja perduts. Repeteixo, però, que hi ha manera d’evitar-los.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

 
Failed to get data. Error:
Quota exceeded for quota metric 'All requests' and limit 'All requests per day' of service 'photoslibrary.googleapis.com' for consumer 'project_number:347591405044'.

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.