Santa Magdalena de Cambrils

Comencem a caminar des del Mas el Pinós però també ho podíem haver fet des de Vilallonga o des del coll de Canes. Qualsevol d’aquests punts és accessible en cotxe. La primera idea era sortir des de Vilallonga. Sigui com sigui, en el Pinós hi ha lloc per deixar un parell de cotxes, tres a molt estirar.
Havent aparcat es comença a caminar per la pista de ciment, marcada amb senyals de pintura de PR, en sentit sud-est. Arribats a una bifurcació de la pista, al Ferrans, continuarem per la de l’esquerra, en sentit nord-est per dirigir-nos en direcció a l’Hospital. La pista de ciment passa a ser de terra i circulem seguint la llera de la riera de Vallfogona. Passem una porta i ens fiquem en terreny obac per creuar aquesta riera i comencem a seguir el rec del Portús. Aquest rec és engorgat i molt maco.
Arriba un moment en què el senderó que portem es perd i sembla que hem de creuar el rec per continuar. Desconec si és aquest el cas. Nosaltres vam girar a l’esquerra i vam començar a ascendir, sense camí clar però per terreny sense complicacions i seguint la traça que ha deixat el bestiar per baixar a fer aigua, a la recerca de la pista que ve del coll de Canes.
Sortim a aquesta pista i continuem en sentit sud-est, trobant de tant en tant senyals de pintura, molt antiga, fins que retrobem el rec del Portús. Aquesta pista ens portarà a la seva capçalera, havent deixat abans totes les altres pistes que haurem anat trobant pel camí, quatre en total. Al cinquè encreuament continuarem per la dreta, en pujada, en sentit nord-oest, en direcció a la barraca de Panissars, passant sota una línia elèctrica i al costat d’altes torres. Així arribarem a tocar del collet del Bosc i a un pal d’Itinerannia que ens marca el camí a seguir en direcció a Santa Magdalena de Cambrils.
Un últim esforç i ens plantem a l’esplanada del cim. No hi ha gaires vistes però el lloc convida a l’estada.
Per continuar el trajecte caldrà seguir les indicacions d’un altre pal d’Itinerannia que hi ha uns metres més endavant, en direcció a Vallfogona de Ripollès. Aquest pal senyala dos itineraris diferents per anar a aquesta població. Recte, per ampla pista, més llarg, aniríem pel Castell de Milany, com ja hem comentat abans també és un cim de la llista dels 100 cims.
Aquesta proposta, però, segueix pel corriol de la dreta que baixa, fort al començament, en sentit nord-oest, molt bé senyalitzat, fins al pla del Jaçal i seguint sempre pel sender PR senyalitzat, per sortir a l’esplèndid pla de Puigvassall. Aquí enllacem amb pista que seguirem per l’esquerra, en sentit sud-oest per arribar al mas del mateix nom, actualment tancat però que encara fa servir el pastor de la zona.
Sense gaire possibilitat de pèrdua, per camí perfectament senyalitzat acabem sortint a pista de ciment a l’alçada del càmping-masia de la Bauma. Quan som a l’alçada de la font dels Burros cal deixar el PR que es dirigeix a Vallfogona i seguir per la pista de ciment fins que acabem traient el nas a Vilallonga.
Continuem en sentit nord-est per pista i creuem el torrent de Llaners. S’inicia una suau pujada i arribem a un encreuament. Si continuem per l’esquerra, anem a trobar, abans de sortir a la carretera N-260a, el camí Ral de Ripoll i per ell, al Mas el Pinós. Aquí però ho fem una mica més complicat i girem a la dreta, en sentit nord-est, per arribar al Mas la Guitarra.
Voltem el mas deixant-lo a l’esquerra i continuem per pista, en deficient estat, fins que se’ns ofereix la possibilitat de creuar la ribera de Vallfogona. No ho farem. Lliurarem el filferro que ens permet entrar a dins un camp. Seguirem el millor que puguem en direcció nord-est, travessant el camp fins que trobem traces de bestiar que ens porten a trobar una mena de pista en bon estat que ens deixa al camí Ral de Ripoll i a trobar de nou els senyals d’aquesta mena de camí, ja a tocar de l’aparcament.