Muntanya de Santa Bàrbara

Es comença a caminar seguint el camí que neix just en acabar l’asfalt de la pista per la qual hem pujat fins a Sant Salvador. Aquest camí es bifurca al poc i hem de seguir pel sender que segueix planejant més a l’esquerra, segons el sentit de la marxa. Aquest sender planeja força estona salvant els contraforts i parets nord-occidentals de la muntanya.
De tant en tant, a l’alçada de les canals que anem passant, surten corriols que s’enfilen drets. Si fem cas al guia al qual vaig consultar són traces que fan servir els escaladors per fer les seves històries. Seguint pel nostre sender s’arriba a la cova de Sant Salvador, que queda una miqueta apartada (5 metres) del camí. Si no es va atent, és fàcil passar-la de llarg. Es troba sota l’agulla de Sant Salvador i al costat de la font del mateix nom. Com a referència, uns metres abans, s’haurà passat per un punt al qual hi ha un cartell informatiu de temporada prohibida d’escalada a la zona.
El sender continua sense pèrdua, amb una sostinguda pujada, que ens fa anar voltant la muntanya. Quan sortim a l’altre vessant la vista s’emplena de paisatge i ens obliga a fer una aturada, que s’agraeix després del camí fet. També es veu per on continua el camí, que comença a ser espectacular.
Quan s’acaba una diagonal molt maca que s’ha de superar, s’accedeix a una zona plana i ampla amb xiprers. Aquí s’ha de deixar el sender que segueix recte per girar a la dreta per un terreny pedregós senyalitzat amb fites que porta fins al cim de la muntanya.
Ja som a les ruïnes del cim. Aquest és el punt més alt, pel que diuen. Ho faig constar perquè sembla que més endavant, a l’últim lloc al qual es pot arribar, on hi ha una creu de ferro, fa pinta de ser més alt. Jo no ho vaig comprovar. Per accedir-hi s’ha de fer un pas una mica aeri, sense problemes en dies normals però que en el nostre cas no va poder ser. La prudència ens va aconsellar donar per bones les veus que diuen que les runes marquen el punt més alt. El dia que nosaltres vam pujar bufava un fort vent ratxat que ens va fer anar endarrere als més valents.
Fet el cim, per tornar s’ha de desfer camí fins als xiprers anteriors. Us proposo un exercici d’atenció. Pel camí, a l’espai que hi ha baixant del cim, al tros de camí que planeja i abans que aquest giri i baixi a l’altre costat de la muntanya, hi ha una pedra amb els fòssils de dues petxines. És fàcil de veure si es va mirant a terra.
Bé, quan sou de nou al camí pel qual s’ha pujat s’ha de girar a la dreta per anar seguint el sender que, en constant baixada per terreny mig atarterat, descompost i en fort pendent, porta, sense grans dificultats, però posant la màxima atenció, de nou, a Sant Salvador d’Horta.
Una excursió molt maca.