Es comença a caminar per la pista que té el disc de direcció prohibida i el text “Camí privat, sense sortida”. La pista es va eixamplant a mesura que es va guanyant alçària, en successius revolts. Així s’arriba a una segona placa de camí privat i una cadena de plàstic. Més enllà d’aquesta cadena es passa a tocar del Mas d’Arçós i molt més amunt encara al Mas d’en Taix, a on es pot arribar sempre per pista, més assenyat, o per una drecera. Al mas s’acaba la pista. Cal continuar per un sender que passa per la banda sud-oest del mas (esquerra segons el sentit de la marxa).
Sempre en pujada, primer en sentit nord-oest i després en sentit sud-oest, s’arriba a un punt a on cal deixar la pista que en sentit sud-oest continua en direcció al serrat Palater, lloc per on es passarà a la baixada. Continuem per la pista que puja, en sentit oest primer i nord-oest més endavant. Finalment, la pista esdevé sender i comença a allunyar-se del cim destí. Hi ha diverses dreceres. El sender s’acosta a la roca Durena, fins a on es pot anar, o mirar d’anar a la carena per qualsevol de les aperduades traces que s’hi dirigeixen.
A la carena, el sender es fa una mica més clar. Es pot pujar, o no, al puig Sobirà, i més endavant al cim de Santa Anna dels Quatre Termes. Les restes de l’ermita són a dins d’un recinte barrat amb tanques. És millor saltar la tanca tal com la trobem, però al costat sud-est, de difícil accés, hi ha un parell de portes. Hi ha també un parell de taules d’orientació. Les vistes, des del cim, són superbes, amb el massís del Canigó sobresortint sobre la resta.
La baixada, fàcil, es pot plantejar pel sender PR que baixa al coll de Montportell, o també es pot intentar localitzar el corriol que baixa des d’un lloc entre el cim de Santa Anna i el puig Sobirà. En aquesta proposta em refio de la vista aèria de Google i miro de baixar, sense camí, a trobar la pista que es veu al serrat Palater. Els primers 150 o 180 metres són una mica caòtics, per culpa del bruc, però després aquest arbust desapareix i es baixa una mica millor, encara que sense camí. No prenc la decisió correcta en un moment determinat, perquè baixo sense camí quan en realitat hi ha una pista, una mica més a l’esquerra del lloc per on baixo. El cas és que finalment, després de saltar un filferro, se surt a la dita pista.
A partir d’aquí fins al final del recorregut, tot serà pista. N’hi ha tantes que caldrà anar atents al GPS.