Sant Salvador

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades1 hora 17 minutsSeveritat del medi natural 1
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu 118 metresOrientació en l'itinerari3
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu 117 metresDificultat en el desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 5 km 470 metresQuantitat d'esforç necessari2
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document26
Alçàries segons cartografia topogràfica de l'ICGC
El punt més alt es troba a 845 metresEl punt més baix es troba a 800 metres
Perfil de l'ascens a Sant Salvador
CartografiaMapa topogràfic ICGC full 272-102 e/1:5.000

Ja fa uns quants anys vaig anar al disseminat de Montargull, pertanyent al municipi de Llorac per a pujar al que en aquella època estava convençut era el cim comarcal de la Segarra, el turó del Galutxo o del Calixto. Aquesta convicció es sustentava en el fet que segons l’ICC (encara no era ICGC) i el Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya (per a aquest document encara avui en dia) el cim pertanyia als municipis de Llora a la Conca de Barbera, i a Talavera a la Segarra.
Sembla que aquesta informació, ara per ara, ja no és vàlida però torno a dir que si l’ICGC té raó, la informació que facilita el Nomenclàtor s’hauria d’actualitzar. Al llibre imprès no ho he comprovat, però a internet encara diu que al municipi de Talavera hi ha el turó del Galutxo i al de Llorac hi ha el turó del Calixto.
Ara he conegut un web que es diu mirador.cat que m’ha fet repensar aquest tema del sostre comarcal de la Segarra i d’altres que també estan afectats, com són els del Moianès i les Garrigues. Resulta que segons aquest web el sostre comarcal de la Segarra és Sant Salvador, ja que l’anteriorment considerat es troba totalment integrat en la comarca de la Conca de Barberà. Al seu dia, el visor cartogràfic de l’ICC mostrava aquest cim a límit dels municipis a dalt esmentats. En l’actualitat, aquest cim ja no figura a la partió sinó molt separat d’aquesta línia i pertany exclusivament a la població de Llorac amb el que el turó del Galutxo ja no compta. Segons dades actuals, s’ha de considerar a Sant Salvador com a sostre comarcal de la Segarra.
Aquesta contrada té una particularitat, dit amb totes les precaucions. El visor cartogràfic de l’ICGC mostra la cota més alta amb 854 m en l’escala 1:50.000 i si s’amplia aquesta al nivell 1:5.000 passa a ser-hi de 845,9 m. Aquestes mesures corresponen al lloc on hi ha el vèrtex geodèsic, ubicat íntegrament en territori de Llobera al Solsonès, però l’ermita que dona nom al cim, Sant Salvador, hi és dins del terme municipal de Torà. Just a tocar de la paret sud-est de l’ermita hi ha un promontori que el meu GPS va mesurar un metre més alt que el lloc a on hi ha el vèrtex geodèsic així que entenc que la cota que marca l’ICGC al seu visor no és la més alta, ja que com dic, a l’altra banda de la «frontera» hi ha una cota un metre més alta.
Bé, deixant de banda totes aquestes consideracions, he fet allò que s’acostuma a fer en aquests casos, hi pujo també aquest cim i així segur que he sigut al sostre comarcal, mentre no aparegui un altre que els superi en alçària.
Fer cim és molt fàcil. Poder el més complicat sigui fer-lo sense trepitjar asfalt o evitar travessar camps de cultiu. Jo quasi ho aconsegueixo però al final, abans d’arribar a Torra (La Torre per l’ICGC), ja a menys d’un km de l’ermita, vaig fer drecera trepitjant un parell de camps aprofitant que no eren llaurats encara, fins i tot vaig trobar una fita entre els camps. L’asfalt arriba fins a 700 metres de l’ermita i aquesta es troba rodejada per infinitat de camps agrícoles en molts metres, o poder quilòmetres, al voltant. La imatge en Google Earth ben ho mostra.
Més detalls. No hi vaig veure cap font. Tampoc hi ha, per on jo vaig anar, cap senyalització. Vaig fer sempre per pista pública i de terra, sense ficar-me a cap propietat, tret del tram fet pels dos camps, evitable si es continua per la pista fins a Torra i el trencall que gira en direcció a l’ermita, i també a poc més de 100 metres del final, que hi vaig passar per Soler d’Avall i asfalt.
Aquest recorregut que ressenyo és perfecte per a fer en família i també amb mainada que comenci a tastar el món de la bicicleta de muntanya, ja que les pistes per les quals vaig caminar es troben en perfecte estat, fins i tot, tret d’algun tram puntual, aptes per a fer amb vehicle normal.

Ressenya del recorregut

He aparcat el cotxe, un turisme normal, a Soler d’Avall (ICGC) o Soledevall, segons els cartells de la zona, a on he arribat per pista asfaltada. A tocar del primer edifici que veiem hi ha lloc per aparcar un parell de vehicles, tres a molt estirar. Uns 100 metres abans, a una granja de vaques, també hi ha lloc per deixar els cotxes.
Començo a caminar, per asfalt, en sentit nord-oest, però de seguida deixo aquest ferm per començar a caminar per pista de terra en girar a l’esquerra per agafar orientació sud-oest. La pista fa baixada de manera suau i vaig fent còmodament entre camps de cultiu i vorejant una jove roureda, espectacular en aquesta època de l’any. Així arribo a una intersecció en la qual trobo la pista de terra que ve de la carretera LV-3005, de Torà a l’Hostal Nou, així que penso que aquest pot ser també un bon lloc per a començar a caminar.
M’incorporo a aquesta pista, ara molt i molt ampla, en sentit de pujada. El mapa de l’ICGC anomena a aquesta pista Camí de Sisquella. Una ràpida pujadeta em deixa a la plana del Clot, a on se suposen vistes que jo no gaudeixo per culpa de la boira que m’acompanya. De la plana, el camí comença a baixar en direcció a Sisquella. Just abans d’arribar-hi trenco a l’esquerra, en sentit est, per una pista que sembla es dirigeix a un camp de cultiu. Sí que ho fa, però la pista segueix el marge per a permetre continuar. A la dreta deixem el mas, que sembla abandonat.
La pista ara perd qualitat pel pas dels vehicles agrícoles. Més endavant deixo a l’esquerra un trencall que es fica al camp de la plana de la Vinya i finalment enllaço amb una pista transversal que prendré, en girar en sentit nord-est i així iniciar el que es pot dir camí de tornada, ja que si fins ara he caminat cap al sud, ara ho faré cap al nord.
Sempre per la pista més evident i en lleugera pujada vaig abandonant desviaments que indefectiblement porten a camps de cultiu. Passo a tocar d’una bassa que no es veu des del camí en restar amagada al darrere d’un marge a la zona del Planot. Més endavant la pista agafa orientació nord-est i començo a albirar el Mas Torra o La Torre, per l’ICGC. Quan la pista s’encara directament al mas canvio de plans.
La idea era seguir per aquesta pista per a enllaçar amb asfalt i seguir-lo fins al trencall que es desvia a l’ermita i fer un anar a tornar fins al cim. Aquesta era la idea, però per la dreta, al mapa de l’ICGC i sobre el terreny, hi veig un vell rastre de pista amb una orientació que interessa. Hi veig al mapa que més enllà hi ha una altra pista que surt de l’ermita. Aquestes pistes no tenen connexió entre elles, però decideixo provar. Resulta que es poden connectar. Entre els camps hi ha una zona arbrada. Arribo a ella travessant (no està encara treballat) un camp en sentit sud-est, en clara direcció a un marge amb el terra remogut.
En arribar trobo una fita a sobre d’un roc i em dirigeixo. M’ensenya un escadusser rastre que em fa pujar a dalt d’una altra pedra, a on trobo una altra fita. M’animo pensant que ja ho tinc. El rastre segueix en forma d’herba remoguda, però força clar. El que passa és que em porta a un extrem d’un altre camp. Hi veig una pila de possibles camins, però decideixo voltar el camp, uns 7 o 8 metres, i seguir per la traça que continua en el mateix sentit de la marxa. Em rep un altre camp. De nou continuo pel marge de la dreta i hi passo a un altre camp, sense treballar, que hi ha a l’altre marge del camp. Ressegueixo aquest marge, ja que a l’altra banda del camp tinc la pista que ve de l’ermita. Ara sí que ho tinc fet, m’he sortit. He aconseguit estalviar-me l’asfalt i el fet d’anar i tornar al cim. Faré així una mena de circular.
I ja soc al cim. A tocar de l’ermita hi ha un promontori que sembla el punt més alt de la zona. El GPS, cosa rara, em marca la mateixa alçària que marca el mapa topogràfic, amb la diferència que, segons el mapa, la cota més alta es troba més al nord d’on soc jo. Volto l’ermita, faig un parell de fotografies i com que no hi ha vistes, surto de nou a la pista. Em distrec amb les vistes que s’obren en sentit oest i finalment reprenc la marxa. Camino els 700 metres que em separen de l’asfalt i quan arribo m’adono que he deixat de banda el vèrtex geodèsic. Penso a tornar, però finalment decideixo continuar a la recerca del final del recorregut.
Travesso la carretera i per pista de terra baixo a les envistes de Soler d’Avall. Passo pel davant de la casa i agafo l’asfalt que m’acaba per portar al cotxe, evitant baixar directament pel marge de la carretera. Ja al cotxe decideixo portar-lo fins a l’ermita per visitar així el pilar del vèrtex geodèsic, que em tenia una mica amoïnat.
El cilindre del vèrtex es troba sobre un pilar, tan alt que necessita dues estructures d’amplada diferent per suportar-lo. Fa una mica de respecte, però em surt la vena valenta i decideixo pujar-hi. Hi ha dos trams d’escales. El primer se’n puja bé, però quan agafo el segon, es desprèn del formigó i tot i que no cau perquè encara s’aguanta enganxat a la part de dalt en fa fer marxa endarrere i deixar-lo estar.
Torno al cotxe i final de la història.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

41.8902754ºN 1.451792ºE

 

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

FITXA TÈCNICA

Mapa utilitzat
Mapa topogràfic ICGC.
Full 270-118 e/1:5.000
CONCEPTE DADA
Distància 5 km 740 metres
Desnivell 118 metres
Altitut Màxima 847 metres
Mínima 739 metres
Temps (1) 1 hora 17 minuts
Senyalització no
Punt d'inici Soler d'Avall (Llobera)

(1) sense aturades

Valoració MIDE
1 3 3 2

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.