Hem aparcat, amb sort ara que hi penso, just a l’entrada del veïnat, a un espai amb una barana de fusta i banc. Sortim de l’aparcament i anem a la recerca del carrer Major, que deixem al cap de poc perquè ens desviem en sentit nord-oest per passar al costat de l’església de Sant Antoni. Continuem carrer amunt, amb el terra d’herba, i sortim al camí de Miravall a Berén.
Pocs metres més endavant ens trobem amb la font del Gos, lloc on deixem el camí per fer pel dret, per corriol, a la recerca de les restes de Sant Martí. Després de les fotos de rigor, tornem al camí, una mena d’antiga canyada que evita caminar per la pista, uns pocs metres per sota del camí. Finalment acabem a la pista, just al llau dels Esplanters.
Despengem un filferro i ens enfilem pel sender que es fica a una agradable roureda. Així arribem a una bifurcació, senyalitzada amb un pal i un parell de cartells. A l’esquerra hi ha un parell de roures de dimensions considerables. En aquest encreuament decidim fer el recorregut en sentit antihorari i continuem en direcció a Miravall, pel sender senyalitzat amb pintura groga. Sempre acompanyats amb fites i pintura arribem al coll de Berén.
Ara deixem la pista senyalitzada, que continua cap a Miravall, i girem a l’esquerra, a la recerca de Santalís, un petit turó que assolim sense esforç. D’aquí, ja amb excel·lents vistes cap a la vall i cap al cim, així com cap a d’altres direccions, baixem a la plaça de Sant Quiri, fins on sembla que es podria arribar amb un turisme normal.
A la plaça ens reben tres alternatives. La de més a l’esquerra no ho sé, però la central i la de la dreta acaben a un clar on hi ha una taula de pícnic, al costat esquerre de la qual hi ha el cartell que mostra el sender que cal agafar per pujar al cim. Comença una costeruda pujada que demana fer-la amb calma. A partir d’ara cal superar un fort desnivell per assolir el cim. El camí és força clar i evident i, per si de cas, a un encreuament que hi ha sota l’edifici de l’ermita, hi ha un cartell indicador.
En el meu cas passo de llarg l’ermita i pujo directament al cim, on em rep una esvelta creu de ferro, i unes impressionants vistes arreu. Són tants els adjectius que es poden fer servir que no trobo els més adients. Després d’una estona al cim, que la majoria de les vegades resulta insuficient, baixo a l’ermita i després surto a un grup de rocs que hi ha a la façana de darrere de l’edifici, on gaudeixo de nou d’unes espectaculars vistes en direcció a la vall del Segre, on destaquen el Puigmal i el Cadí i fins i tot comença a despuntar el Pedraforca.
La baixada fins a la plaça de Sant Quiri la fem pel mateix camí. Allà deixem la pista per la qual hem arribat i prenem el camí senyalitzat com a Ronda de Sant Quiri. Al cap de poc cal anar a l’aguait. Arribem a una bifurcació, on cal deixar el sender que baixa per la dreta i continuar recte, de pla, en sentit est.
Ja no hi ha lloc per més dubtes, primer un pal amb el capçal groc i després escadusseres fites, ens porten a la bifurcació on hi ha els dos roures i el cartell. Ja no cal res més que desfer el camí fet de pujada, ara per la pista, per tornar al lloc d’inici d’aquest recorregut.