Sant Patllari

Sortim del coll de Pujarnol i agafem el sender senyalitzat amb un pal de fusta amb una fletxa groga i un cartell de plàstic amb el text “Porqueres, camins a peu. Itinerari 3”. El sender, molt evident i fressat, va seguint a una certa alçada el traçat d’un tallafocs que segueix la llera del Matamors, sempre en sentit est o sud-est, primer de forma planera i posteriorment en lleugera baixada, fins que connectem amb un desviament.
Allà un nou pal ens diu que per tal de continuar l’itinerari previst hem d’anar per l’esquerra, en fort revolt, per agafar orientació nord-oest, primer, i nord-est, després, per creuar la llera eixuta del Matamors.
Sortim al pla de Pujarnol i anem trobant pals de fusta. Al cap de poc pugem a un altre encreuament. El pal, en aquesta ocasió, té senyals diferents. Per una banda, la ja coneguda fletxa groga, per l’altra, una fletxa blava. Seguim el senyal blau perquè el groc surt a la carretera i no ens interessa fer asfalt.
El sender que agafem ens porta, en sentit nord-est, a trobar el Mas de la Torre de Pujarnol i al darrere l’església de Sant Cebrià de Pujarnol. Llocs que valen una visita tranquil·la. Unes quantes fotos, un lleuger descans i continuem el camí. A la paret de la tanca nord-est de la finca hi ha un petit cartell que diu que allà neix un sender que porta a Banyoles, així que el seguim.
El sender, senyalitzat ara amb petites columnes de formigó amb un punt vermell, va perdent desnivell per voltar el Mas de les Oliveres. Tenim sempre a l’esquerra una línia de filferro. En un moment donat trobem que el sender més evident fa un revolt a la dreta i veiem també que hi ha la possibilitat de passar a l’altra banda del filferro. Totes dues possibilitats tenen diferents senyals de pintura.
Optem per seguir per l’altra banda dels fils i deixar el sender que baixa en direcció a Banyoles. A partir d’aquest moment anem una mica a la babalà, buscant la manera de progressar pel mig de camps, mirant d’orientar-nos cap al nord-est, a fi d’evitar al màxim possible l’asfalt de la carretera.
Ens en vam sortir, ja que finalment trobem l’asfalt just al punt al qual hi ha la pista que, senyalitzada amb un cartell de carreteres, puja a Sant Patllari. Per una pista ampla, anem caminant còmodament i passem a la vora d’una tanca de fusta que barra el pas a un camí que porta al Mas Puig. Continuem per la pista i fem un gir a l’esquerra seguit d’un altre a la dreta i ens dirigim a Can Camós. A la porta d’accés a la finca trobem un rètol que ens indica el camí a seguir per anar a Sant Patllari.
El camí planeja voltant la finca i quan hem passat un gir a l’esquerra trobem una altra pista que se’n va per l’esquerra. Fem un revolt de 180° i anem per aquesta nova pista. Recte també aniríem bé però agafem la nova pista, de nou senyalitzada amb pals de fusta amb una fletxa groga. Aquests senyals ens porten al mirador de Sant Patllari, amb pobres vistes a l’estany però no així a altres llocs.
Tornem de nou al sender, anem per la dreta i acabem trobant una pista. Ens hi incorporem i la seguim en ascens, per l’esquerra. Deixem dos trencalls a l’esquerra i arribem al corriol que ens porta a la pedra de la Mà de Déu. Un petit cartell de plàstic ens ho marca. Un cop visitada la pedra tornem de nou a la pista i al cap de poc arribem al cim.
El descens.
Ens acostem al marge sud del cim i baixem per un sender que surt. Quan som al replà de sota el cim ens hem de fixar en un corriol que davalla molt pendent al bosc que tenim a la dreta a mesura que anàvem baixant. Si ens hi fixem, hem de veure als arbres uns quadradets de plàstic amb la ja famosa fletxa. Ja tan sols ens caldrà anar seguint-los, tot el camí ja està senyalitzat, per baixar, en un llarg i maco recorregut, de vegades entretingut pel que fa als pendents, fins a sortir a la carretera GIV-5247, a l’alçada del collet de Pujarnol i punt final del recorregut d’avui.