A la Vall de Bianya hi ha, entre moltes altres, les muntanyes de Sant Valentí i Sant Miquel del Mont que fan de frontera natural entre la Vall de Bianya, al nord, i la vall del Riudaura i Olot, al sud. Entre una i altra muntanya, els turons de Can Passavent, el de la Torre i el puig de Llenties. Aquests, vistos des de la carretera N-260, semblen les piràmides de Keops cobertes amb un mantell verd.
L’objectiu d’aquesta ressenya és el cim de Sant Miquel del Mont, muntanya fàcilment recognoscible des de lluny per tenir, quasi al damunt, una antena d’aquestes de serveis de comunicacions. La seva fisonomia i proximitat a la ciutat d’Olot converteix aquest cim en un lloc molt concorregut. És una muntanya que es pot gaudir en una jornada matinal en família amb recorreguts mancats de dificultat ja que des de la carretera N-260a surt una pista que puja fins al cim pel coll de Bastons.
Com sempre en aquest món del senderisme, les opcions per fer cim són múltiples. Hi ha dos llocs populars a l’hora de triar el punt d’inici del recorregut a fer. Per una banda, atenent a la quantitat d’informació que es pot obtenir a internet, sembla que la majoria opta per la població d’Olot, lògic si tenim en compte el nombre d’habitants de la vil·la. Després hi ha Hostalnou de Bianya, des d’on es poden plantejar recorreguts molt més agosarats i llargs per fer el cim, tant pel seu costat de ponent, com pel llevantí o fins i tot per la directa, com si d’un quilòmetre vertical es tractés. També des d’aquesta població ens podem proveir d’aigua a fonts, una a la mateixa població i altres a diferents llocs del recorregut.
Aquesta ressenya que es publica pretén explicar la meva proposta però només es una més entre moltes. Es tracta d’un recorregut una mica diferent a la resta degut al fet que per pujar primer al turó de Sant Valentí es fa servir un bonic sender que puja de valent remuntant el clot de Fonals i per baixar del cim de Sant Miquel també es fa servir un sender, força pendent al començament, que davalla directe a El Guitart. La resta del recorregut es fa per corriols evidents i fressats, alguns d’ells amb senyals d’Itinerànnia. Només podeu trobar dificultats al pas pel mas Ventolà, a on caldrà estar a l’aguait per trobar el sender correcte.
Un altre ingredient que fa llaminera aquesta proposta és el nombre d’edificis religiosos visitats ja que es passa per Sant Andreu de Socarrats, l’oratori de Sant Valentí, amb espectaculars vistes a la població d’Olot així com a la serra del Corb, Aiats i Puigsacalm, i tota una munió dels volcans de la zona, entre els quals hi ha els més destacats del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Sant Andreu del Coll i el mateix Sant Miquel del Mont, així con Santa Margarida de Bianya.
Si et decideixes per fer aquest recorregut espero que el gaudeixis com jo.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
Punt de pas | Longitut E | Latitut N | Temps parcial | Temps acumulat | Alçària metres | Distància acum. metres |
---|---|---|---|---|---|---|
Aparcament | 2.4546390 | 42.2110830 | 00:00:00 | 00:00:00 | 362 | 0 |
Deixar via verda | 2.4704080 | 42.2100830 | 00:19:57 | 00:19:57 | 353 | 1.350 |
Canova d’en Xandri | 2.4726001 | 42.2080761 | 00:05:04 | 00:25:01 | 363 | 1.688 |
Sant Andreu de Socarrats | 2.4746340 | 42.2079420 | 00:04:49 | 00:29:50 | 370 | 1.873 |
Enllaç pista | 2.4755700 | 42.2024350 | 00:27:27 | 00:57:17 | 553 | 2.899 |
Cal Xai | 2.4795830 | 42.2035800 | 00:10:52 | 01:08:09 | 583 | 3.403 |
Camí Itinerànnia | 2.4816720 | 42.2023879 | 00:05:59 | 01:14:08 | 588 | 3.646 |
Desviament a Sant Valentí | 2.4808690 | 42.2009489 | 00:07:26 | 01:21:34 | 614 | 3.919 |
Turó de Sant Valentí | 2.4784371 | 42.2018760 | 00:06:45 | 01:28:19 | 679 | 4.216 |
Camí Itinerànnia | 2.4771000 | 42.2007390 | 00:17:19 | 01:45:38 | 639 | 4.430 |
Mas Ventolà | 2.4675641 | 42.1982091 | 00:16:58 | 02:02:36 | 602 | 5.352 |
Sant Andreu del Coll | 2.4588579 | 42.1966581 | 00:27:17 | 02:29:53 | 584 | 6.427 |
Sant Miquel del Mont | 2.4467920 | 42.1977849 | 00:35:13 | 03:05:06 | 764 | 7.765 |
Dreta a El Guitart | 2.4454499 | 42.1992270 | 01:03:29 | 04:08:35 | 712 | 8.448 |
Roure de l’Aigua | 2.4466740 | 42.2053171 | 00:41:18 | 04:49:53 | 436 | 10.170 |
Santa Margarida de Bianya | 2.4447100 | 42.2072240 | 00:10:14 | 05:00:07 | 397 | 10.660 |
Aparcament | 2.4546390 | 42.2110830 | 00:36:02 | 05:36:09 | 362 | 11.820 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes de l’anàlisi d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Anima + i els pendents amb el web IBPindex.
- Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
- Punt d’inici: l’Hostalnou de Bianya
- Itinerari senyalitzat: parcial
- Tipus d’activitat: senderisme
- Fonts d’aigua: sí
- Dificultat física: moderada
- Altura màxima: 769 metres
- Pendent mitjà de pujada: 13,18%
- Cartografia: Editorial Alpina
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: pistes i sendes
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 1 hora 48 minuts
- Dificultat d’orientació: moderada
- Altura mínima: 352 metres
- Pendent mitjà de descens: 10,79%
- Mapa: Garrotxa zona Volcànica
- Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
- Itinerari fet en sentit: horari
- Temps caminant: 3 hores 48 minuts
- Obstacles: forts pendents
- Ascens positiu: 578 metres
- ibpindex: 66 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo el dia 12 de juliol de 2022, data de realització del recorregut.
Recorregut fet en sentit horari. Portem els fulls 74-22 i 75-22 del mapa de l’ICGC a escala 1:25.000 així com el mapa Garrotxa Zona Volcànica de l’Editorial Alpina. Per fer referència als topònims faré servir els que figuren al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.
Del lloc triat per aparcar cal anar a trobar el traçat de la via verda de la Vall de Bianya, en trobar-la, es segueix el seu recorregut en direcció sud-est fins a la rotonda que hi ha al quilòmetre 87,700, al polígon industrial Morrals. En aquest punt deixem la via verda ja que cal travessar la carretera per anar a trobar l’asfalt de la sortida meridional, segons el nostre sentit de la marxa, de la rotonda. Aquest asfalt l’hem de seguir fins a on es bifurca. Per l’esquerra hi ha la porta del Maiol i per l’esquerra podem continuar fins a una altra tanca.
Superem aquesta barrera per una porta per a vianants que cal tornar a tancar. Just a l’altra costat surt per la dreta una pista (que no ha sembla) que també es pot fer servir ja que puja de forma diferent a la carena de la muntanya, però ara el que es fa és anar directament als edificis de la Canova d’en Xandri. Superem l’edifici principal i just quan la pista fa un revolt per tornar al mas, per l’esquerra hi ha un corriol que marxa en sentit oest. Per aquest viarany s’arriba al mas Sovelles i a Sant Andreu de Socarrats.
D’aquí, al costat de la font, neix un sender que puja suau al començament però que de seguida comença a agafar pendent. Un rastre de fites marca el pas per un preciós bosc i fan caminar remuntant l’eixut torrent del clot de Fonals, ara a prop de la llera, ara una mica allunyats. Absorts contemplant el paisatge, quan ens n’adonem ens trobem amb una pista i ens hi incorporem. Continuem en sentit ascendent i orientació sud o sud-est i al cap de poc fem un revolt a l’esquerra per així allunyar-nos, definitivament, del clot.
De moment continuem per pista en clar ascens. Més amunt deixem per la dreta un sender que també puja a la carena, però que si el fem servir no ens permetria passar per la muntanya de Sant Valentí. Continuem, doncs, per la pista i de pla, i fins i tot amb alguna petita i curta davallada, arribem a les ruïnes de Cal Xai. A partir d’aquest punt, el sender es nota que no és gaire transitat ja que la vegetació comença a guanyar terreny tot i que encara no dificulta en excés el pas. Per aquest senderó arribem a l’encontre de camí més fressat i amb pintura groga d’Itinerànnia.
Seguim aquests senyals fins a un punt a on els deixem per agafar un corriol amb traçat costerut i amb fort pendent per pujar al cim de la muntanya de Sant Valentí. Al cim ens rep un oratori i unes increïbles vistes cap a la Vall d’en Bas, el Puigsacalm i el pla d’Aiats, la serra del Corb i un bon catàleg dels volcans de la zona així com la ciutat d’Olot, als nostres peus. Recuperats de la fatiga i amb l’esperit reconfortat reprenem la marxa. Ho fem amb un sostingut descens que ens baixa a retrobar la ruta d’Itinerànnia. El camí, pista desfermada, ens fa perdre alçària fins al mas Ventolà.
En arribar a aquest mas, el camí amb senyals fa una gran marrada per fer passar al caminant pel castell del Coll però no vam fer això. Vam voltar per aquí i per allà fins a trobar un sender que permet retallar camí en sortir més de dret unes desenes de metres més enllà del castell. Comencem a trobar cartells de fusta, i de nou pintura groga, que ens van ensenyant el camí per arribar a Sant Andreu del Coll, ermita romànica en perfecte estat, molt ben restaurada.
D’aquí també fem servir els senders marcats que menen a Sant Miquel. Passem primer per la font de Saiols, eixuta, i de nou el sender ens fa suar de valent en pujar fort i molt pendent, fins a assolir la carena de la muntanya. A dalt el sender ens permet una curta estona de relaxació ja que de nou fa pendent amunt per guanyar els últims metres de desnivell que ens separen de Sant Miquel del Mont.
Al cim ens rep l’ermita, un panell informatiu, el vèrtex geodèsic i uns metres per sota l’antena tant visible des de tot arreu. Les vistes són esplèndides a 360º i abastem molt més territori que les de Sant Valentí, el dia es calorós i la calima enterboleixen una mica l’horitzó però tot i així podem estar-nos una bona estona entretinguts. També aprofitem l’ombra de l’ermita per descansar i recuperar forces.
Recompostos tornem a caminar. Ho fem per sender pintat i no per les escales, cridaneres, que baixen directes a l’antena i la caseta d’equipaments. El camí ens porta a tocar de Cal Menut. Els senyals de pintura s’hi adrecen però nosaltres continuem per la pista, en baixada, en sentit nord-est. Més avall la pista gira en sentit oest i continua en descens. Al cap de pocs metres un cartell, cridaner, ens assenyala el naixement d’un sender que baixa al Guitart, la nostra propera destinació.
Deixem la pista i el sender, amb marques de pintura blanca, ens baixa, sense pèrdua, per una zona boscosa molt maca amb faigs interessants a la vora d’un torrent eixut. Cal anar molt atents a la pintura blanca ja que si la seguim ens podem saltar el pas pel roure de l’Aigua, un interessant exemplar d’aquesta espècie arrelat al bosc de Can Guitart.
Contemplat l’arbre, la pintura ens porta al Guitart. Aquí ja agafem asfalt i, al cap de poc, arribem a la Ferreria i a l’església de Santa Margarida de Bianya, un altre bon lloc per descansar, amb font inclosa. De la Ferreria sortim de nou per asfalt, en sentit oest, en direcció a l’Hostalnou de Bianya. Passem de llarg el riu Cantarell, el trencall que es dirigeix al Pujalts i deixem l’asfalt per continuar amb els senyals de pintura d’Itinerànnia, les quals ens porten a creuar de nou el Cantarell, ja als carrers de la població.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.