Sant Miquel de Solterra

Al mateix aparcament localitzarem els senyals de pintura del GR. Es tracta de prendre el sender que inicia un lleuger descens, deixant de banda el cridaner sender que planeja. Anem doncs baixant en sentit E i més endavant NE, perdent alçada, seguint sempre els senyals del GR. Un descens molt més fort ens porta a una palanca de fusta que ens permet passar en sec el torrent de la font del Gavatx.
Superat el curs de les aigües, arribem a un encreuament de pistes. La que prenem, orientació NE, la deixarem per fer la tornada així que agafem el trencall que gira a l’esquerra i prenem orientació NO. Ens incorporem ja a la ruta de les Fonts. Al cap de poc ja trobem la primera. Encara raja, tot i que minsament. És la font del Vern, a peu de pista. Seguim per la pista, acompanyant les aigües del torrent de la font del Gavatx en el seu recorregut a la cerca de la riera d’Osor, de la qual és tributari. No triguem gaire a trobar la següent font, la del Gavatx. La pista per la qual transitem ens portarà encara a una tercera font, la de la Formiga. Aquesta resta una mica amagada en un sot, amb accés perfectament senyalitzat des de la mateixa pista. Com que no raja, no hi baixem.
Seguim per la pista, ara marcada com a pista de BTT amb el número 11. Aquests senyals ens portaran a les proximitats del mas del Soler. No hi arribarem ja que poc abans d’arribar-hi prendrem una pista que marxa en sentit SO, en lleugera pujada. Un llarg recorregut, fent dues llargues llaçades i sempre en ascens, ens porta a les ruïnes d’un antic mas. És el Borrell. En aquest lloc hem de parar atenció i fer una pausa en el camí. Es pot aprofitar per fer un descans. Quan som a les envistes del mas, veiem clarament una pista que passa a tocar de les parets que encara resten en peu. Aquesta no és la que farem servir per a atacar el cim. Per l’esquerra nostra, abans d’arribar al mas, veurem una altra pista, més aperduada. Aquesta és la bona. La seguirem, en sentit NE, uns quants metres, fins a trobar una fita a la nostra dreta que ensenya el començament d’un corriol que s’enfila bosc amunt. Si ens fixem en la pista, veurem també una creu de pintura vermella indicant que més endavant anirem per camí erroni. Deixem doncs la pista i ens fiquem de ple entre alzines, seguint el clar corriol, perfectament senyalitzat amb fites. Aquest corriol ens porta a creuar un parell de pistes, més o menys aperduades, per accedir finalment a la carena cimera. Quan hi som, tan sols ens caldrà caminar uns pocs metres fins assolir el cim. Els més valents poden fer una petita grimpada per a impressionar, o acompanyar, els més petits fins al cim. La resta pot fer servir el sender que hi puja.
La baixada la plantegem pel vessant contrari de la muntanya. Per això desfem camí fins al punt en el qual hem sortit a la carena. Uns metres més endavant veurem un altre desviament, senyalitzat amb pintura vermella. Aquest sender inicia un descens en sentit N i deixa la carena de la muntanya. Sense deixar els senyals, el camí fa un fort gir en sentit SE i ja no deixa aquesta orientació fins a connectar amb una pista. Tenim un pal indicador i tenim a la vista la font de sa Guarda. Ens incorporem a la pista i la seguim sempre en direcció a Sant Hilari Sacalm, seguint els senyals de GR, al qual ja ens hem incorporat. Després de molt caminar arribem al coll de Llevanyes. Aquí el sender que ens interessa, el GR, senyalitzat també amb un pal de direcció, deixa la pista per la qual caminem i inicia un descens per una nova pista, una mica més precària. Aquesta ens porta a trobar el sender marcat com a ruta de les Fonts. Ja ens trobem en camí conegut, així que ara toca desfer-lo per tornar al punt d’inici i aparcament.