Aparquem al final de la carretera BV-4602, just al lloc a on, per la dreta, tenim la pista per la qual vindrem de tornada, i per l’esquerra el vial que es dirigeix a Puigví. Agafem aquesta pista però no la seguim en direcció al mas, ja que ho fem en sentit sud-est, cap a la teuleria de Puigví. Al cap de poc deixem la pista, ja de terra, que continua en direcció a la riera de Sorreig, i ens enfilem per un estret sender que ens fa passar per sobre d’un tancat de cavalls.
Per aquest sender, sense problemes, sortim al PR-C 49. Continuem en sentit nord-oest per voltar les granges d’Angelats, que no veiem per la boira que ens envolta, i arribem a un pal de direccions. Girem a l’esquerra, en sentit nord-oest i fem cas de la bandera que mena a Santa Perpètua i creuem així, per primera vegada, la llera de la riera de Sorreig.
A l’altra banda deixem per l’esquerra un desviament i continuem en sentit nord-oest, més endavant la pista la trobem totalment anegada, fet que deu ser normal ja que s’ha acabat de fer un pas alternatiu pel mig de la vegetació. Aquest pas acaba per creuar de nou l’aigua per tornar una altra vegada a la pista.
Més endavant, ara sense risc de mullar-nos les botes, tornem a creuar el Sorreig per un passadís formigonat. La pista comença a enfilar-se amb força i arribem a un lloc a on veiem una fita a terra, a la dreta de la pista. Marca l’inici del sender, senyalitzat amb uns cartells de fusta a un arbre, que mena a la gorga Blava i al gorg Negre.
El descens ens deixa als peus del cingle, es tracta d’un sender estret que corre uns metres per sobre de la riera. Al lloc més estret, antigament, hi havia un cable que ara no vam veure, així que cal passar amb calma. Així arribem a la font de la gorga Blava i salt de la Cabrida. A l’altra banda de la riera hi ha un senyal de pintura blanca a un arbre. Cap allà ens dirigim. Si la riera baixa cabalosa us mullareu els peus ja que no hi ha, des de la font, cap manera d’evitar l’aigua.
Ens trobem al lloc a on farem un anar i tornar. Primer continuem en sentit nord-oest, ja per sender boscós i encaixat entre altes parets. El sender acaba en un cul-de-sac, en trobar el gorg Negre, lloc a on no es veu sortida possible. Una lleixa en la paret sud del cingle permet, als aventurers, anar al baixant d’aigua. El lloc és encisador i molt fotogènic, sobretot si el salt descarrega aigua, encara que si en baixa molta els passos a gual de la riera seran més complicats. Reculem fins a la font de la gorga Blava.
Ara no travessem la riera ja que continuem en sentit nord-est per creuar a gual el torrent de l’Infern per començar a remuntar pendent. El camí té un parell de punts a on cal anar a l’aguait ja que fem un dreta-esquerra molt seguit. Una vegada a la pista bona arribem a la balma dels Lladres, encara que al mapa de l’ICGC figura en una altra localització, molt allunyada del lloc a on la col·loquen diferents tracks.
Més endavant tornem a creuar un torrent, eixut, tributari del torrent de l’Infern i girem 180º per arribar a un encreuament senyalitzat amb un petit cartell de fusta. Deixem la branca que continua en sentit sud-oest i es dirigeix a Guspineda i continuem en sentit nord-est, a la recerca de Can Gil. Ens trobem de nou amb el torrent anterior, moment en el qual la pista gira al sud-est per continuar amb un flanqueig per Solanes del Grau. Superem tres aiguavessos i finalment la pista gira al nord-est i arribem a Can Gil i, una mica més amunt, a una pista molt ampla sobre una bassa artificial. Fem un curt recorregut per la pista, en sentit nord-est ja que al cap de poc agafem el sender que baixa a la font de l’Ase. El sender és clar i als llocs a on hi pot haver dubtes hi ha cartells de fusta amb indicacions. Finalment arribem a la font de l’Ase.
A la font ens deixem portar pel track del GPS que anàvem seguint però crec necessari informar a qui m’estigui llegint i es plantegi fer aquest recorregut que l’itinerari que vam fer nosaltres no és el millor. Aconsello que es torni uns metres enrere i s’agafi el sender que acompanya el torrent del Grau, a l’esquerra de la marxa i així enllaçar amb el PR-C 49. Dit això, nosaltres ens vam embolicar amb un corriol aperduat i emboscat, amb el torrent del grau a la nostra dreta, per sortir al mateix PR que, ho torno a dir, s’agafa més còmodament des de la font, tornant enrere.
Ja al PR del que es tracta és d’anar seguint els seus senyals de pintura per passar pel barranc de la Foranca de Baulenes, el cingle de Puigpelat i la Casa Nova de Dalt. Aquí enllacem amb el GR 3, que seguim en direcció a Sant Martí Xic. Passem per la font de la Casa Nova de Dalt i el coll de Sant Martí i finalment, per diferents corriols o senders, són diverses les alternatives possibles, arribem a Sant Martí Xic i després al castell de Voltregà.
El conjunt és preciós però el millor de la contrada són les vistes, si la boira ho permet, encara que aquest element, si és molt compacte, també dona un aspecte especial al paisatge.
Del castell baixem de nou a l’esplanada de l’ermita i pel camí que volta el castell per llevant arribem al desviament que baixa en direcció a la Gleva (pal de direccions). De nou anem acompanyats amb els senyals de PR, així que les seguim fins que baixem a la pista d’accés al Racó i al Clos. Continuem per aquesta pista en sentit sud-est i arribem a l’asfalt, que seguim fins a uns metres abans d’arribar a la Cabana de Gallissans, ja que deixem l’asfalt en agafar una mena de pista, roderes, que en sentit nord-oest primer i sud-oest després, ens porta novament al lloc a on hem començat a caminar.