Salga Aguda

Es proposa fer el recorregut en el sentit horari. La pujada és més dura, però es d’un parell de quilòmetres. Per l’altra banda la pujada tampoc és que sigui més amable, i ens obliga a fer un constant puja-baixa de quasi 5 quilòmetres.
Se surt del davant de la porta d’entrada de l’església de Sant Pere de la Portella. Ens val també la pista que surt en sentit sud-est just quan trobem la cadena que barra el pas als vehicles al recinte de l’església. Cal que se segueixin els senyals de pintura groga que marquen el camí i que ens portaran a creuar la riera de la Portella i a creuar un antic pont de pedra i pujar un marge per sortir de nou a un encreuament amb un pal indicador, a l’alçada de Campdou.
Es pot fer servir la pista que segueix recte en direcció a Campdou, la qual, una vegada superat el terreny d’aquesta casa, gira també en sentit nord. Aquesta proposta segueix la pista que surt en sentit nord-est en direcció a Vilada. Aquestes dues pistes acaben ajuntant-se aproximadament 1.000 metres més amunt. Aquesta pista ens fa caminar en suau pujada seguint la llera dreta d’un torrent. Just quan l’hem de creuar surt a l’esquerra una antiga pista que ens provocaperquè la seguimi evitem així anar per pista.
Jo ho vaig fer. És factible i es pot seguir mitjanament bé, ja que, tot i que en molts moments es perd el rastre del camí, aquest s’intueix prou bé, fins al collet del Romaní. Hi ha un únic punt que pot crear problemes seriosos, depenent de la perícia de l’individu, o de les condicions meteorològiques o del terreny. Estic parlant de la roca de la Veu, just després del collet del Romaní. Aquesta roca es pot flanquejar pels costats, però també ens deixa desgrimpar-la si anem amb seny i tenim confiança. Si no es volen complicacions, o no tenim ganes de superar situacions adrenalítiques, el millor és seguir per la pista. Si el que es vol és viure una petita, molt petita, aventura, trieu aquesta antiga pista. Per un costat o per l’altre s’arriba al coll del Tei.
A l’esquerra hi ha els Gira-sols. Una possibilitat. Recte, en baixada per l’interior del bosc, hi ha el camí que s’ha de seguir. Per la dreta surt un corriol que potser porta també a la carena que puja en direcció a la Salga Aguda. No el vaig seguir. Vaig preferir seguir pel sender “oficial”. A la poca estona d’anar perdent alçada, i just en arribar a un punt en el qual es veu una bona vista de Vilada, surt a la dreta un sender senyalitzat que comença a pujar en direcció a la carena. Aquest sender ha esdevingut gairebé una petita pista americana per la gran quantitat d’arbres caiguts que fan que la pujada sigui més dura i feixuga del que en temps passats era. Quan som a la carena només ens resta continuar pujant i pujant per terreny de conglomerat fins a arribar al cim de la Salga Aguda.
Si es té la sort de tenir un dia clar, les vistes faran que desapareguin de cop les penúries de la pujada.
L’excursió continua fent carena en sentit nord-est. Per això s’ha de fer primer una bona desgrimpada per baixar del cim. No és complicada, però potser impressiona una mica vista des de dalt. Es baixa bé, com sempre posant-hi tots els sentits. Una vegada s’és a baix, el camí va apareixent i desapareixent com el Guadiana. S’ha d’anar perdent una mica d’alçada en sentit nord-oest, per un corriol suficientment fressat, per girar bruscament en sentit oest i perdre el camí. Es tracta d’anar en aquest mateix sentit fins a arribar de nou a la carena. I ja està.
Fent carena passarem primer pel collet de la Portelleta i el serrat dels Teixons, on contemplarem belles vistes dels cingles meridionals de la serra de Picancel, per arribar finalment a la casa enrunada de Salga. Aquí hem de parar atenció, ja que el corriol acaba per perdre’s del tot. L’hem d’anar a trobar a la nostra esquerra, just per sobre del terreny que hi ha darrere dels arbres que tapen la vista en aquella direcció. Allà neix de nou una nova carena de conglomerat que hem de seguir sempre en baixada.
Quan es vulgui, o es vegi clar, cal passar a l’altre costat de la carena i seguir un corriol que es veu uns metres per sota. Al final se surt a un sender molt més marcat que ens baixarà fins al coll de la Creu de Salga, punt en el qual enllaçarem amb el Camí de Sant Jaume i amb els senyals de pintura que marquen aquest camí. Ara es tracta d’anar seguint aquest camí, en sentit sud, baixant en fort pendent fins a sortir a una pista molt més ampla. També hi ha senyals del Camí de Sant Jaume, així que les anem seguint, en pujada, fins que trobem, quan la pista planeja, s’aclareix i fa un revolt a l’esquerra, una pista secundària que en sentit sud-oest segueix la carena de les Comes.
Hem de seguir-la fins al seu acabament. Aquesta pista comença a baixar de forma moderada o normal, però acaba fent-ho de forma vertiginosa quan arriba al rec del coll de Gavatx, punt al qual retrobem els senyals del Camí de Sant Jaume. Ja només ens resta seguir aquest rec fins a la font del Ros. Aquí s’ha de seguir la pista que, per l’esquerra i en pujada, ens tornarà de nou a Sant Pere de la Portella, després d’haver fet, si es vol, una bona refrescada a la font de l’Abat.