Salga Aguda

La tardor i l’hivern són bones èpoques per descobrir indrets que la nostra obsessió per assolir grans cims o de més renom no ens permet fer-ho en temps de mala meteorologia.
Aquest és el cas de la Saga Aguda, a la serra berguedana de Picancel. D’aquesta serra diu Manel Figuera, al seu llibre “50 ascensions fàcils pel Pirineu català” (Col·lecció Azimut. Cossetània Edicions)…
“La serra de Picancel és una bella alineació trencada per cingleres, solcada per canals i ondulada per cúpules que en dibuixen els cims, certament airosos. Potser d’això en ve el nom”. I afegeixo jo que és veritat. Els cims “pican el cel”. La carena, vista des del cim de la Salga Aguda és espectacular, i les vistes que ens regala, malgrat la seva modesta alçada, de ben segur recompensarà l’esforç de la pujada.
La gent que s’acosti a aquestes muntanyes des de terres gironines potser trien altres possibilitats diferents d’aquesta, ja que són múltiples les ressenyes que es faciliten sortint des de Vilada o Borredà, tant a internet com a guies editades en paper. Jo, continuant amb la meva idea d’acostar al públic altres possibilitats he plantejat altra opció, no per això desconeguda, que opta per fer servir el vessant meridional (de més difícil accés pels gironins) d’aquesta muntanya per conquerir-la, sortint des de l’església romànica, en procés de restauració, de Sant Pere de la Portella.
Des d’aquesta part surten tres itineraris clars per fer l’ascensió. Dos d’ells ho fan pel coll del Tei i l’altre pel coll de la Creu de Salga. Si es vol allargar encara més l’excursió, es poden fer servir altres opcions. Una d’elles passa pel coll del Gavatx, molt a prop dels cingles de la Quar, amb el seu santuari encimbellat, que finalment enllaça amb el camí que porta al coll de la Creu de Salga. Una altra ens donaria la possibilitat de pujar també al cim de serrat de Migdia, però per poder anar després a la Salga Aguda, sense perdre molta alçada fent l’itinerari normal, ens obliga a fer un recorregut carener amb un tram equipat amb escales i graons d’una dificultat contrastada que requereix anar equipat per l’ocasió, segons he llegit a diferents ressenyes. Per últim hi ha una altra possibilitat que consisteix a fer servir un camí que puja molt dret i que parteix de cal Periques, el naixement del qual es veu perfectament des de Sant Pere de la Portella.
Ah!!! M’oblidava. Hi ha una altra opció. La que jo vaig fer. Va ser per casualitat… No, per una errada. Vaig confondre’m de camí per no voler pujar per la pista i vaig anar pujant per carena. Factible, però ja ho explicaré.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAltura metresDistància acum. metres
Monestir de la Portella1.952227142.104031000:00:0000:00:008060
Campdou1.946164942.105425100:15:0200:15:02745841.8
Deixar pista1.947568142.108187900:06:5200:21:547491.188
Roca de la Veu1.944895142.112031000:24:4400:46:389281.782
Coll del Tell1.944630042.115776100:18:4001:05:189792.257
Salga Aguda1.951451142.119243000:47:5801:53:161.1673.228
Creu de Salga1.970284042.118810001:18:3003:11:461.0035.183
Carena de les Comes1.966479042.111489000:25:2203:37:089696.483
Font del Ros1.955817042.106692100:17:5403:55:027657.703
Monestir de la Portella1.952217142.104031000:11:3004:06:328068.262

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia:  la del mapa d’Alpina
  • Punt d’inici:  Sant Pere de la Portella
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:  sense garanties 
  • Dificultat física: moderada
  • Altura màxima:  1.164 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 18,73%                
  • Cartografia: Editorial Alpina
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny:  pistes i senders
  • Tipus de recorregut:  circular
  • Temps aturat:  56 minuts
  • Dificultat d’orientació:  moderada
  • Altura mínima:  728 metres
  • Pendent mitjà de descens: 18,21%           
  • Mapa: Catllaras
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant:  3 hores 11 minuts
  • Dificultat de progressió:  moderada
  • Ascens positiu:  762 metres
  • ibpindex:  83  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 15 de novembre de 2012, data de realització del recorregut.

Es proposa fer el recorregut en el sentit horari. La pujada és més dura, però es fa en un parell de kilòmetres. De l’altra banda la pujada tampoc és que sigui més amable, i ens obliga a fer un constant puja-baixa de quasi 5 kilòmetres.
Se surt del davant de la porta d’entrada de l’església de Sant Pere de la Portella. Ens val també la pista que surt en sentit sud-est just quan trobem la cadena que barra el pas als vehicles al recinte de l’església. Cal que se segueixin els senyals de pintura groga que marquen el camí i que ens portaran a creuar la riera de la Portella i a creuar un antic pont de pedra i pujar un marge per sortir de nou a un encreuament amb un pal indicador, a l’alçada de Campdou.
Es pot fer servir la pista que segueix recte en direcció a Campdou, la qual, una vegada superat el terreny d’aquesta casa, gira també en sentit nord. Aquesta proposta segueix la pista que surt en sentit nord-est en direcció a Vilada. Aquestes dues pistes acaben ajuntant-se aproximadament 1.000 metres més amunt. Aquesta pista ens fa caminar en suau pujada seguint la llera dreta d’un torrent. Just quan l’hem de creuar surt a l’esquerra una antiga pista que ens provoca per a seguir-la, evitant així anar per pista.
Jo ho vaig fer. És factible i es pot seguir mitjanament bé, ja que, tot i que en molts moments es perd el rastre del camí, aquest s’intueix prou bé, fins al collet del Romaní. Hi ha un únic punt que pot crear problemes seriosos depenent de la perícia de l’individu, o de les condicions meteorològiques o del terreny. Estic parlant de la roca de la Veu, just després del collet del Romaní. Aquesta roca es pot flanquejar pels costats, però també ens deixa desgrimpar-la si anem amb confiança i seny. Si no es volen complicacions, o no tenim ganes de superar situacions adrenalítiques, el millor és seguir per la pista. Si el que es vol és viure una petita, molt petita aventura, trieu aquesta antiga pista. Per un costat o per l’altre s’arriba al coll del Tei.
A l’esquerra hi ha els Gira-sols. Una possibilitat. Recte, en baixada per l’interior del bosc, hi ha el camí que s’ha de seguir. Per la dreta surt un corriol que potser porta també a la carena que puja en direcció a la Salga Aguda. No el vaig seguir. Vaig preferir seguir pel sender “oficial”. A la poca estona d’anar perdent alçada, i just en arribar a un punt en el qual es veu una bona vista de Vilada, surt a la dreta un sender senyalitzat que comença a pujar en direcció a la carena. Aquest sender ha esdevingut gairebé una petita pista americana per la gran quantitat d’arbres caiguts que fan que la pujada sigui més dura i feixuga del que en temps passats era. Quan som a la carena només ens resta continuar pujant i pujant per terreny de conglomerat fins a arribar al cim de la Salga Aguda.
Si es té la sort de tenir un dia clar, les vistes faran que desapareguin de cop les penúries de la pujada.
L’excursió continua fent carena en sentit nord-est. Per això s’ha de fer primer una bona desgrimpada per baixar del cim. No és complicada, però potser impressiona una mica vist des de dalt. Es baixa bé, com sempre posant tots els sentits. Una vegada s’és avall, el camí va apareixent i desapareixent com el Guadiana. S’ha d’anar perdent una mica d’alçada en sentit nord-oest, per corriol suficientment fressat, per girar bruscament en sentit oest i perdre el camí. Es tracta d’anar en aquest mateix sentit fins a arribar de nou a la carena. I ja està.
Fent carena passarem primer pel collet de la Portelleta i el serrat dels Teixons contemplant belles vistes dels cingles meridionals de la serra de Picancel, per arribar finalment a la casa enrunada de Salga. Aquí hem de parar atenció, ja que el corriol acaba per perdre’s del tot. L’hem d’anar a trobar a la nostra esquerra, just per sobre del terreny que hi ha darrere dels arbres que tapen la vista en aquella direcció. Allà neix de nou una nova carena de conglomerat que hem de seguir sempre en baixada.
Quan es vulgui, o es vegi clar, cal passar a l’altre costat de la carena i seguir un corriol que es veu uns metres per sota d’aquesta carena. Al final se surt a un sender molt més marcat que ens baixarà fins al coll de la Creu de Salga, punt en el qual enllaçarem amb el Camí de Sant Jaume i amb els senyals de pintura que marquen aquest camí. Ara es tracta d’anar seguint aquest camí, en sentit sud, baixant en fort pendent fins a sortir a una pista molt més ampla. També hi ha senyals del Camí de Sant Jaume així que les anem seguint, en pujada, fins que trobem, quan la pista planeja, s’aclareix i fa un revolt a l’esquerra, una pista secundària que en sentit sud-oest segueix la carena de les Comes.
Hem de seguir aquesta pista fins al seu acabament. Aquesta pista comença a baixar de forma moderada o normal, però acaba de forma vertiginosa quan arriba al rec del coll de Gavatx, punt al qual retrobem els senyals del Camí de Sant Jaume. Ja només ens resta seguir aquest rec fins a la font del Ros. Aquí s’ha de seguir la pista que, per l’esquerra i en pujada, ens tornarà de nou a Sant Pere de la Portella, després d’haver fet, si es vol, una bona refrescada a la font de l’Abat.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar. 

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies