Rocigalgo

Dades GPS Valoració segons M.I.D.E.
Icona DescripcióValorIcona DescripcióValor
Horari sense aturades6 hores 20 minutsDificultat medi natural2
Severitat del medi natural

1. El medi no és exent de riscos
2. Hi ha més d'un factor de risc
3. Hi ha uns quants factors de risc
4. Hi ha bastants factors de risc
5. Hi ha molts factors de risc

Desnivell positiu905 metresDificultat orientació2
Orientació en l’itinerari

1. Camins i encreuaments ben senyalitzats
2. Hi ha traça clara de camí i senyalització
3. Exigeix la identificació d'accidents geogràfics i punts cardinals
4. Exigeix tècniques d'orientació i caminar fora de traça
5. El camí és tallat per obstacles que s'han de voltar

Desnivell negatiu922 metresDificultat desplaçament3
Dificultat en el desplaçament

1. Marxa per superfície llisa
2. Marxa per camins de ferradura
3. Marxa per senders esglaonats o terrenys irregulars
4. És necessari l'us de les mans per a mantenir l'equilibri
5. Hi ha passos d'escalada

Distància 21 km 500 metresEsforç necessari4
Quantitat d'esforç necessari

1. Fins a una hora de marxa efectiva
2. D'una a tres hores de marxa efectiva
3. De tres a sis hores de marxa efectiva
4. De sis a deu hores de marxa efectiva
5. Més de deu hores de marxa efectiva

Tipus de recorregutCircularVisualitzar document85
Alçàries segons topografia oficial I.G.N.
El punt més alt es troba a 1.449 metresEl punt més baix es troba a 731 metres
CartografiaMapa topogràfic IGN col·lecció MTN 25 quadrícula nombre 0683-IV

Es podria dir que el Rocigalgo, Pico Rocigalgo o Corocho de Rocigalgo, noms amb els quals es coneix aquesta muntanya, és un cim amb règim de visites limitades. Si es vol ser formal, l’única opció d’accés, diguem-ne, permesa, és la que ofereix el Parc Nacional de Cabañeros i sempre sense sortir del camí marcat. Qualsevol altra opció suposa bé la invasió de propietat privada, bé caminar per senders restringits. De la vigilància del parc no en puc parlar, però de la vigilància de les finques privades sí que puc fer-ho atès que tinc constància que es fan rondes per controlar els punts en els quals el salt de la tanca és possible.
Hi ha reflectides a Internet ressenyes que pugen al cim per la llera del riu Estena. Vaig poder contactar amb el propietari del terreny (finca Las Muelas) per la qual transcorre aquest rierol i em va comentar que sí que és cert que es pot pujar lliurement per aquesta llera, i de fet ell ho permet, però a l’arribar a la collada del Castañuelo s’acaba la llibertat i l’accés al cim està tallat per les tanques de tres finques diferents. Segons ell, per allà és impossible accedir al cim. Ara a casa, havent fet ja cim, em consta que en un tram entre la carena de la serra i la pista que puja de la vall del riu Estena, la tanca està tombada, de manera que camp a través l’accés al cim és possible.
En dates prèvies al dia de l’ascens desconeixia aquesta dada, així que com volia anar de formal, no em va quedar altre remei que planificar l’ascens per l’únic lloc que m’assegurava no cometre cap “malifeta”, vaig programar el recorregut per la ruta del Chorro i ja veuria per on feia el descens, ja que tenia tres possibilitats: tornar pel mateix lloc, fer-ho per Las Tejadillas i el camí de la Arañosa, que em consta que no està permès, o fer-ho per l’altre sender habilitat pel parc, la ruta del Rocigalgo.
L’opció recomanada pel personal del parc és la primera, anar i tornar per la ruta del Chorro. Això dona la possibilitat de visitar les dues cascades que té aquest rierol, el salt del Chorro i la Chorrera Chica. En aquesta proposta que presento no passo per aquestes cascades ja que pensava visitar-les de baixada, però hi va haver canvi de plans i no vaig veure aquests punts d’interès. Els desviaments de la ruta són curts ja que els cartells indicatius assenyalen que són a cinc minuts, així que no suposarà perdre gaire temps per fer la visita, també va influir en la meva decisió de no visitar-les el fet que la riera portava poca aigua.
Com a al·licients de la ruta feta, he de comentar que hi ha els dos salts d’aigua esmentats i entre ells las Cornises. També des del parc es dona molta importància a la vegetació, típicament mediterrània, tot i les latituds en què es troba el parc. Es parla d’estepa, bruc, alzinar, freixes, salzes, bedolls, castanyers, rebolls i fins i tot de teixos. En l’aspecte geològic destaquen els pedregars, típics de les muntanyes de Toledo, que entre altres coses, ajuden a mantenir la humitat.
Tot el camí recorregut està totalment i perfectament senyalitzat, incloent-hi els camins d’accés restringit, així que no hi ha lloc a l’equívoc. A la pista forestal que és la d’accés al punt d’informació del parc i punt d’inici de la gran majoria de propostes d’ascens al cim, tres quilòmetres abans d’arribar a l’aparcament, just quan es passa pel pont del riu Pusa, hi ha un berenador, el “merendero de Las Becerras”, un lloc, excel·lent per ombrívol, per recuperar forces després de l’esforç fet.

Ressenya del recorregut

Per a arribar al punt d’inici d’aquesta proposta s’ha de conduir uns 5,5 km aproximadament per una pista de terra en bones condicions. Deixo més avall , al peu del mapa físic, un enllaç al track d’aproximació al lloc d’aparcament i caseta d’informació del Parc Nacional.
Començo a caminar des de la caseta d’informació del Parc Nacional. Els primers passos els faig per una pista forestal clara, a la qual accedeixo després de passar una barrera. Més endavant deixo a la dreta una altra pista que es dirigeix a la Encina, tal com resa un cartell indicatiu, i després d’un trajecte en lleuger descens travesso la riera de l’Arañosa, moment en què es comença a apreciar la vegetació de ribera que m’acompanyarà durant gran part del recorregut.
A mesura que vaig guanyant alçada, comencen a treure el cap, per la dreta segons el sentit de la marxa, les crestes de la Sierra de las Tejadillas. Més endavant travesso per primera vegada la riera del Chorro i després d’una bona caminada arribo a la fi de la pista i a un lloc anomenat la Toma de Agua, punt que sembla ser d’una gran importància botànica, degut a la gran varietat d’espècies que hi ha al lloc.
A partir d’aquest punt s’acaba la pista i neix, per l’esquerra, un sender esglaonat amb graons de fusta, senyalitzat, que comença a guanyar alçada de forma decidida. Quan el pendent es suavitza començo a caminar entre rebollars i alzinars, alternant plans i pendents, i arribo a la desviació del salt del Chorro. El camí que hi porta se’n va per la dreta i ens demandarà cinc minuts de desplaçament. Jo ho deixo córrer. Segueixo sender amunt.
El camí continua dret, així que es guanya alçada de forma decidida. Si ens girem d’esquena s’observa una estupenda vista de la vall. Més endavant passo per diversos pedregars i per unes cornises que segons algunes fonts servien d’aixopluc a animals i cabrers. Es tracta d’un dels passos més espectaculars de tot el recorregut, no comporta perill excepte en èpoques humides ja que el sòl relliscós pot donar sorpreses desagradables. Hi ha una cadena per assegurar el pas de les persones més insegures.
Poca distància em separa de la Chorrera Chica, l’altre punt destacable del recorregut, encara que de nou passo de llarg, tot i tenir el mateix desplaçament que a l’altre salt. Per arribar a la collada, que és l’objectiu següent, s’ha de superar una excel·lent roureda, ja amb el pendent més atenuat i el camí encara més estret degut a la gran quantitat de roures en gestació.
I per fi arribo a la collada. Una pista clara, senyalitzada amb el ja conegut cartell informatiu, neix per l’esquerra, de fet és una pista que segueix tot el cordal i puja fins al cim del Rocigalgo, així que giro a l’esquerra per tornar a guanyar alçada, de nou decididament, a la recerca del cim. Pel camí, ja gairebé al mateix cim, deixo primer un desviament que va a buscar el camí de retorn per la ruta del Rocigalgo i més endavant encara deixo el camí marcat per enfilar-me a un promontori rocós coronat per una gran fita de pedres, ja que penso que es tracta d’una cota similar o superior al mateix cim.
Baixo i torno al camí correcte per acostar-me al mirador, lloc en el qual trobo un pilar quadrat que se suposa que és el vèrtex geodèsic. El mirador, segons el GPS és el punt més alt de la zona, de manera que dono per fet que soc al cim. No hi ha ningú, en aquell moment, a la província de Toledo a més alçada que jo. Veig la vall del riu Estena i el Collado del Castañuelo així com les diferents pistes que hi arriben. L’horitzó és ampli i regala bones vistes. No obstant això, una mica apartat de la meva posició, cap al nord-oest, observo una altra carena de roques que sembla d’una altura similar, així que decideixo anar-hi.
Per això em dirigeixo a un pal de direccions que veig i agafo la ruta del Rocigalgo, de manera que rebutjo tornar per on he vingut o per la Sierra de las Tejadillas. Continuo pel sender que em porta a trobar la pista que per la dreta, en sentit oest primer i sud-oest després, em porta a iniciar un lleuger descens. La pista gira al nord i comença un lleuger ascens per anar a trobar les roques que semblaven més altes que el mirador del Rocigalgo. No ho són. El GPS indica una alçada inferior, 1 metre menys d’alçada.
Veig uns metres vessant avall que la tanca és a terra i que muntanya a través és possible l’accés al punt en què em trobo si es ve de la collada del Castañuelo, de manera que l’accés al cim del Rocigalgo és factible, pujant pel riu Estena. Queda per a altres lectors, mentre no arreglin la tanca.
Continuo per la pista habilitada, la qual en diferents trams està pavimentada en ambdós costats i deixa tan sols el centre en estat natural. Aquest tram del recorregut es fa bastant pesat a hores d’ara. Es tracta d’un continu puja i baixa per la corda de la muntanya que em fa baixar definitivament a una mena de collet des del qual haig de remuntar, per un sender zigzaguejant, el vessant sud de la Sierra Fría. Uns 110 metres més de desnivell a la motxilla, que en aquest punt de la caminada poden arribar a ennuegar més d’un, i més quan la formalitat d’un, així com l’esgotament, fan que no es facin dreceres per minorar la distància a recórrer, atès que a la fi, la volta que s’ha de fer per completar el trajecte és considerable.
Bé, el cas és que ja hem superat la carena de la Sierra Fría i estic allunyant-me’n, quan arribo a una cruïlla de camins. Recte tinc el pas restringit, així que segueixo per l’altre ramal per encarar de nou els cingles de la Sierra Fría. El camí em porta de nou a les roques d’aquesta serra. Pensant en la volta més «tonta» que m’ha fet donar la pista em trobo seguint la serra en sentit nord-oest i iniciant el que resultarà ser un descens llarg, molt llarg, i pendent, molt pendent.
Passo per un mirador el nom del qual ara no recordo i continuo perdent alçada de manera constant i forta. Al cap de 5 km perdo uns 600 metres. El sender, perfectament traçat, visible, acotat, amb diferents cartells de flora i fauna i amb bancs de fusta per al repòs en diferents punts, m’apropa a un punt del vessant des d’on veig, allà mateix ja, el punt d’informació del parc, però la pista encara em regala un parell més de quilòmetres de recorregut per arribar a destinació.
Abans, una passarel·la de fusta em permet travessar el llit del riu Pusa, després del qual, un últim repetjó per àmplia pista em porta definitivament a la caseta d’informació del parc i a la fi d’aquest extenuant recorregut.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Localització del lloc d'inici

Coordenades (lat/long; graus decimals; WGS 84) del lloc a on vaig aparcar i iniciar la caminada:

 39.574766ºN 4.66002ºW

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar. En aquest enllaç hi tens la traça d’aproximació al lloc d’aparcament i inici de la caminada, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.