Roca Roja

Un cop aparcat el cotxe al coll de Comiols, comencem a caminar pel sender senyalitzat que s’enfila en sentit NE. Al cap de poc deixem a l’esquerra una traça desdibuixada de camí i seguim pel camí pel qual transitem, ara una mica més encarats al NE i que és el camí del cap de la Serra, que ens ha de portar fins a Sant Miquel. Passat aquest desviament al poc temps se’ns incorpora por la dreta una altra pista. Més endavant el camí, pedregós, ja amb l’antena de Sant Miquel a la vista, sembla que ens invita a acostar-nos al caire, just en un punt en el qual la vegetació de la nostre esquerra ens ofereix un espai obert senyalitzat pel que sembla, o tal vegada ho sigui, una fita de pedres.
Per l’esquerra, sense camí definit per terreny conglomerat, es pot baixar a buscar una torreta elèctrica que es troba al mig del que penso que és el grau d’Escóms. Jo baixo a comprovar la viabilitat del trajecte. Sí que s’hi pot baixar. Una vegada a la torreta s’enllaça amb el camí que ressegueix tota la cinglera de la muntanya per sota.
Aquest no és el meu itinerari així que torno a pujar, però vull deixar constància del fet que aquest trajecte és factible amb lo qual es pot plantejar en un altre recorregut. Com és lògic, no cal fer-ho per anar al cim si volem fer el trajecte normal.
Per clara pista desfermada arribem a Sant Miquel. Es pot continuar en direcció al cim per la pista o arrambats al caire de la muntanya. El terreny i la vegetació ho permeten.
Baixem al punt en el qual trobem el grau Curt. Ara ho deixem córrer. Seguim per la pista però es pot seguir perfectament per fora, encarats rectes al cim, des de fa temps visible.
Deixant altres pistes o opcions, seguint pel caire a la cerca dels altres graus, arribo al cim sense trobar-los. Una gran antena i vèrtex geodèsic. Magnífiques vistes a tot arreu, però no és un lloc que inciti a llargues estades. Com que hi he arribat fora de camí torno ara per la pista que hauria d’haver fet servir.
Hi camino fins que trobo el primer trencall. Continuo en sentit SE, també per pista. Ja no deixaré aquest tipus d’infraestructura gairebé fins al final del recorregut.
Seguim en sentit SE fins més enllà de la cabana de la Crica seguint el camí de la Garriga. Al cap de poc la pista gira 180º i deixem a l’esquerra una altra pista que segueix en sentit NE. Caminem doncs en sentit NO encarats a la cabana del Batllés. Un altre revolt de 180º i travessem una pista transversal que porta a aquella cabana.
Ara caminem en sentit SE fins que toca fer un altre revolt pronunciat, al qual tornem a deixar una altra pista, ara a la dreta. De nou canvi d’orientació i de nou anem deixant desviaments a dreta i esquerra fins que enllacem amb la pista que baixa de Sant Miquel, per la nostra dreta.
En aquest punt s’ajunten les pistes i prenen orientació SO i ens acosten a una línia d’alta tensió. No hi arribarem a passar per sota seguint per la pista ja que la deixem uns metres abans. Hem de localitzar un trencall, ben visible, que deixa la pista i ens fa desviar-nos en sentit NO. Al mapa de l’ICGC escala 1/10.000 de la zona surt dibuixat un camí. Sobre el terreny existeix però també es pot fer drecera, travessant camps abandonats.
Així ens anem acostant a la carretera, el soroll de la qual sentim ja molt a prop. No tenim per què sortir-hi ja que en tot moment trobarem bé camí, bé traces del pas de gent que ha fet aquest trajecte abans que nosaltres. Seguint-les acabem al peu del pal indicador al qual hem començat el recorregut. També es pot sortir a la carretera si no es veu clar el camí.