El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter és un lloc idoni per fer passejades matinals familiars recorrent muntanyes de no gaire alçada i escassa dificultat que, al trobar-se en mig de les dues planes empordaneses, ens permetran gaudir d’unes vistes panoràmiques excel·lents que van des de la Mediterrània fins als Pirineus.
El patrimoni cultural que ha deixat la petjada de l’home en aquest territori és extraordinari. Tant és així que hi ha la Ruta del Vent, que fa un recorregut temàtic i senyalitzat amb cartells explicatius d’allò que podrem anar veient mentre fem la passejada.
Si es fa el recorregut tal com proposo, el primer cim al qual es pujarà és el de roca Maura. La vista que ens ofereix de les illes Medes, la badia, els aiguamolls i les pinedes del parc natural fa que no tinguem en compte les antenes que enlletgeixen el cim. Uns metres més a l’oest ja albirem el proper destí. La torre Moratxa. A dalt del cim es troba una petita torre circular que ens diu l’interès estratègic que aquest punt tenia en temps de pirates. Els altres cims que es pugen ja no tenen gaire interès excursionista, ja que es estan totalment envoltats de vegetació i, per tant, manquen de vistes. Bé, no és del tot cert ja que el puig Torró sí que en té, però es limiten a roca Maura i la torre Moratxa. Tot i això es troben incloses dins el catàleg de cims d’aquest sector i, per tant, hi he pujat.
Explico per sobre els detalls del recorregut.
Es fa majorment per pistes i camins en estat satisfactori per caminar, tot i que la pedra calcària del Montgrí fa acte de presència molt sovint. La senyalització no és que sigui bona. Tan sols trobarem senyals de GR en algun tros del recorregut i en altres senyals de sender local molt velles. Malgrat això el recorregut és senzill i suficientment fressat. No crec que hi hagi pèrdua. Només hi haurà dificultats a l’hora d’accedir als cims del tossal Gros, al tossal Petit i al puig de la Reina. Menys dificultats al primer i a l’últim i algunes més al tossal Petit. S’ha de tenir en compte que per guanyar aquests petits turons no hi ha camí fressat ja que la vegetació, sobretot garrics, s’ha ensenyorit del territori degut a l’escàs trànsit excursionista, però això fa més interessant pujar-hi. Bé, de pujar res ja que parlem de punts que no s’eleven més de 5 metres de la pista o camí principal, ni estan a més de 50 metres de distància del camí. També es pot fer el recorregut sense pujar-hi, així com escurçar-lo ja que hi han molts camins i senders que així ho permeten.
Bé. No sé què més dir. No puc explicar el recorregut pam a pam ja que és llarg i té moltes possibles variants, així que el millor és que cadascú s’ho faci a la seva mida, bé seguint aquest track tal qual o bé fent-ho amb el mapa a la mà i traçant el recorregut que es cregui més adient. Crec que un bon mapa de la zona és el que es pot descarregar de l’Institut Cartogràfic de Catalunya pertanyent al quadrant de l’Estartit.
Que us vagi de gust.