Sortim del coll de Bas en sentit nord en direcció a la caseta de serveis de l’antena de comunicacions. Veiem un pal amb un cartell amb indicacions del començament i finalització del sender 26 de la xarxa de senders de la Garrotxa. Veiem també una porta amb un filferro i una ratlla de pintura groga de les d’Itinerànnia. Creuem la porta i passem al altre costat del filferro. Tornem a tancar la porta.
Aquest sender ja comença a pujar i ens porta a una mena de balconada que és un bon mirador. Algú ha fet un banc de fusta per gaudir de les vistes, sobretot del Puigsacalm i la serra de Llancers. De nou en camí cal parar atenció, si és que aneu a seguir el recorregut proposat. El sender pintat per Itinerànnia no ens serveix. Per no agafar-lo, el millor és baixar del mirador pel mateix lloc pel qual s’ha pujat i tornar al camí al mateix lloc on el vam deixar per pujar-hi.
De nou al camí, continuem i deixen el turó a la nostra esquerra. Al cap de poc, el sender es bifurca. Continuem recte i deixem el trencall que se’n va per l’esquerra, com si volgués anar de nou al turó. El nostre sender es fica a la vegetació i fa baixada a la recerca de la llera eixuta del torrent de Marbolenya. El creuem i per un moment ens n’allunyem però al cap de poc, en un lloc una mica perdedor, hem de deixar el clar corriol que puja entre la vegetació per girar a la dreta i anar a trobar de nou el torrent. Ara, des de casa i mentre escric això, penso que el millor que es pot fer és anar directament pel llit del torrent en comptes de creuar-lo, ja que finalment, nosaltres, després de voltar i voltar, van fer això per continuar.
El llit del torrent és de pedra llisa. En cas de ser humit relliscarà molt, però sec, com va ser el nostre cas, és perfecte. És molt net de vegetació ja que és pura roca, i així és fàcil caminar. Pugem així fins que trobem que la vegetació vol complicar la caminada, just quan el riu gira a l’esquerra en sentit nord-oest. En aquest punt cal anar a l’aguait ja que hem de deixar el torrent, i ho fem per l’únic lloc possible. Per la dreta, el bosc s’aclareix i s’arriba a intuir un rastre de corriol i quan som a sobre es veu perfectament que és un sender, possiblement per accedir, els caçadors, a un lloc de caça.
Pocs metres més endavant enllacem amb un corriol que agafem per orientar-nos cap al nord-est. El sender pica fort i ens fa suar de valent. A estones es fa perdedor però del que es tracta és d’anar guanyant metres sempre en pendent positiva. Així arriba un moment que sortim a cel obert i el camí ens dona un respir. Encara en pujada però molt més tranquil·la ens trobem un camí amb senyals d’Itinerànnia.