Roca Gelera

Ruta circular feta en el sentit contrari a les busques del rellotge.

Roca Gelera, o Roc Jalére pels vilatans, és una muntanya de 1110 metres d’altitud amb un característic cim granític que el dóna una certa personalitat. Tota la muntanya està solcada d’aquests blocs de pedra amb formes curioses que les fan mereixedores de tenir nom propi. Aquest és el cas de la Roca Dreta o el Roc Cornut, el primer a la mateixa ruta a peu i el segon a molt poca distància, a la mateixa carretera D619. També en aquesta carretera, uns quants centenars de metres més al nord-est i visible des d’aquesta, hi ha un dolmen en estat tan perfecte que sembla reconstruït.
La proposta de recorregut és molt curta, d’uns 5 km, així que el dia es pot arrodonir amb altres ascensions properes, com pot ser Força Real, o com en el meu cas, el Roc de Mallorca. També es té a tocar el Roc de Madres. Per descomptat, si no es vol fer més exercici, es pot acabar fent turisme perquè la zona està plena de llocs d’interès.
Eus és un poble amb una imatge captivadora, relliscant muntanya avall. Molitg-les-Bains i les seves termes també fan patxoca. La carretera D619, en direcció a Sóurnia és molt maca. Al poc de sortir d’aquesta població en direcció a Ille-sur-Têt seguint per la carretera D619, en una corba molt tancada, en sortir d’aquesta, a l’esquerra, hi ha una cova, amb diverses imatges de la Verge, al mapa figura com Capilla del Mene. Molts més quilòmetres més endavant, ja per la carretera D2 arribem a Montalba-le-Château, que fa molt bona pinta. Finalment, ja a les portes d’Ille-sur-Têt, hi ha el paratge dels Orgues, format per muntanyes de molt curioses estructures. Per descomptat tenim també la població de Prades.
Però si no es vol marxar de la muntanya tan ràpidament, es pot allargar la passejada proposta i així tenir més temps per contemplar, si el dia ho permet, la impressionant vista que el Pirineu ens ofereix, amb el Canigó com a màxim exponent.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps parcialTemps acumulatAltura metresDistància acum. metres
Cortal Roussel2.437113642.692743400:00:0000:00:008910
Bas de la Coume2.432740942.687833100:18:1200:18:12984914
Roc Jalère2.437528942.685034200:25:1200:43:241.1071.577
La Peyre Drete2.449577042.686306200:53:4001:37:049003.004
Las Mouillères2.443133242.691922400:18:0401:55:088614.031
Cortal Roussel2.437113642.692743400:11:3802:06:468914.738

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600

  • Toponímia: IGN France
  • Punt d’inici:  Cortal Roussel
  • Itinerari senyalitzat: no
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física:  baixa
  • Altura màxima: 1.103 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 12,24%
  • Cartografia: IGN Top 25 ET Série Bleue
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny: pistes
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 44 minuts
  • Dificultat d’orientació: baixa
  • Altura mínima: 862 metres
  • Pendent mitjà de descens: 10,69%
  • Mapa: 2348 ET Prades
  • Accessibilitat: S’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  antihorari
  • Temps caminant: 1 hora 23 minuts
  • Dificultat de progressió: baixa
  • Ascens positiu: 272 metres
  • ibpindex: 36  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 27 de desembre de 2013, data de realització del recorregut.

Aparcats al lloc proposat, en el qual hi ha espai suficient per a uns 10 o 12 vehicles i una zona de pícnic amb grans pedres com taules i cadires, començarem a caminar en sentit nord-oest seguint l’asfalt. Al mapa de l’IGN francès surt un camí que retalla el recorregut evitant l’asfalt, però jo no el vaig saber trobar. A uns 300 metres del començament s’ha de deixar l’asfalt i agafar una pista herbada que segueix en sentit sud-oest primer i sud després, iniciant una suau pujada per passar al costat d’una edificació. La pista acaba perdent-se entre la vegetació i es fa difícil de seguir. Del que es tracta és d’anar acostant-se al rierol que tenim a la dreta.
Així començarem a veure la traça d’un sender que s’anirà aclarint de mica en mica. Uns metres abans d’arribar al rierol girarem a l’esquerra per un nou sender ja definitivament clar i fressat. Com ajuda diré que en cap moment hem de creuar el rierol, ja que el tindrem sempre a la nostra dreta i caminarem uns metres apartats d’ell. Val a dir que el camí és clar i franc i no té cap complicació seguir-ho.
Així, i quan portem un bon tros caminat, trobem els primers senyals de pintura. Primer una lletra “P” de color verd a un roc. Més endavant uns punts vells de pintura taronja que, seguint-los, ens deixaran a una pista, ja a la plana cimera de la muntanya i als peus dels rocs granítics que conformen el cim.
Per accedir-hi continuarem per la pista, en sentit sud-est fins que poc temps després trobem a la nostra esquerra un grup de pedres, antiga fita ara desmuntada, que ensenyen una traça de caminoi que, entre la baixa vegetació, permet arribar fàcil al cim. Si es vol pujar al més alt de tot, caldrà fer una fàcil grimpada. Per descomptat que la desgrimpada s’ha de fer amb una mica més d’atenció.
Fins aquí ha anat tot molt bé i ha sigut fàcil. Per seguir amb el recorregut caldrà tornar de nou a la pista i seguir-la en sentit sud-est uns quants metres, fins que aquesta fa un revolt a l’esquerra. Uns metres més endavant podem seguir per la pista o fer servir una drecera que ens estalvia un revolt a la dreta. El punt de sortida de la drecera coincideix amb el naixement d’una altra drecera. No cal seguir-la perquè no porta enlloc. Mor a un grup de rocs uns metres més avall. Seguim per la pista i arribem a una mena de coll “decorat” amb una barrera.
S’ha de creuar aquesta i seguir uns pocs metres per la pista que se’n va en sentit nord però ràpidament l’abandonem per seguir en descens en el mateix sentit nord, ara per una pista precària que, s’intueix, es complicarà més endavant. I certament es complica. No com per fer molest el trànsit, però si com per anar sense camí apartant vegetació al nostre pas. Les falgueres s’ho han menjat tot. El pas de la gent ha fet un rastre, però es fa complicat seguir-lo. Tot i això no hi ha possibilitat d’error. “To tieso p’abajo”. Aquest camí, perquè hi ha camí, va seguint les aigües d’un rierol amagat entre la vegetació. Si no el creuem mai, anirem trobant i perdent, alternativament, el camí. No són molts metres així que finalment sortirem a la carretera D619.
Si ja tenim prou de caminar, podem seguir l’asfalt en sentit nord-oest i tornarem fàcil al cotxe. Si volem un mica més d’aventures, farem el contrari. Continuarem uns metres per asfalt en sentit sud-est fins a trobar una antiga pista, a la nostra esquerra, amb una mena de tanca que barra el pas a vehicles i persones. Pel costat de la nostra dreta podrem creuar a l’altre costat.
De nou a pista iniciem el descens en sentit nord-est, i després planer en sentit est. Així ens introduirem en el bosc i caminarem per sender planer fins a desembocar als peus de la Pedra Dreta a on cal girar a l’esquerra, en descens i sentit nord-oest, per continuar per pista de recent creació que, de moment, no surt als mapes. Caminarem majorment orientats al nord-oest. Trobarem un desviament a la dreta que no hem de prendre, ja que no té sortida. Més endavant la pista fa un gir a nord-est. Avantzarem en aquest sentit i deixem una altra pista, en pujada, a la nostra esquerra. Prendrem la pista per voltar, en lleuger descens, un petit turó que tenim a l’esquerra i acabem enllaçant amb la pista que bé de Palmes.
Continuarem ara en sentit sud-est i, sense abandonar ja aquesta pista, acabar al lloc al qual hem deixat el cotxe.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

En aquest enllaç tens la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.