Roca Corbatera

Excursió feta en el sentit contrari a les agulles del rellotge per fer així de pujada els graons equipats del grau dels 3 esglaons.
Crec que d’aquesta proposta no escriuré gran cosa, ja que penso que no sabré transcriure les sensacions que aquesta excursió m’ha proporcionat. Aquest parc natural del Montsant és inenarrable. El conglomerat d’aquestes muntanyes potser ens fan pensar en Montserrat, però res a veure. Els barrancs que solquen aquest indret, les cingleres interminables i la gran quantitat de coves i balmes que trobem al recorregut proposat fan que aquest hagi sigut un dels més espectaculars que he fet. El que sí que aconsello, si no teniu pensat llegir tota aquesta literatura, és que doneu un cop d’ull als comentaris que faig al final d’aquest text. És molt important, sobretot, el segon d’ells.
Tot i la seva llargada i el temps de caminada (més de sis hores amb molt poques parades), crec que aquesta proposta és la millor per a conèixer el parc natural del Montsant. Ja des de bon començament l’excursió se’ns presenta com una aventura. És com si haguéssim d’assaltar la fortalesa que tenim al davant i de fet ho hem de fer grimpant pels esglaons equipats que trobarem pel camí. Cap problema però, tret potser, del tercer d’ells, que em va semblar una mica més tècnic. Ja al cim de la roca Corbatera les vistes s’obren a 360°. Si el dia ho permet, segur que fan que us oblideu de l’esforç fet. També segur que us farà repensar el fer o no la totalitat de la proposta, ja que des del cim es pot apreciar gairebé la totalitat del recorregut que s’ha de fer per completar l’itinerari circular.
Com sempre a la muntanya, les possibilitats de recórrer-la en són múltiples. En aquest cas es camina la major part del temps per senders prou evidents. Fins i tot senyalitzats al començament, ja que des de la sortida se segueixen senyals de pintura groga i blava fins al cim de la roca Corbatera i fins al collet del Parral us acompanyaran els senyals del GR171. El recorregut fins a aquest punt és un dels clàssics així que a Internet trobareu moltes ressenyes que us ajudaran. A partir d’allà però ja no hi ha senyals, només fites que no s’han de perdre de vista si es vol arribar a temps a l’acabament de la sortida.
De camí a la punta Pericana, es proposa acostar-s’hi a diferents cims, com poden ser la punta del Peret i un altre punt just al davant de la punta Pericana, després d’haver passat per la cova del Caterí, un altre dels punts emblemàtics d’aquestes contrades. I així s’arriba a la punta Pericana. Si des de la roca Corbatera les vistes eren espectaculars, que dir de les que s’obtenen des de la punta Pericana. Inexplicables. Majestuoses. Peró al mateix temps fan por… Per on s’ha de tornar?
Des d’aquest punt, si es té temps, es pot fer una molt bona classe d’interpretació de mapes i d’orientació. I com que segons el mapa s’ha de baixar… Encara que sembli impossible, la tornada es fa per vials prou clars i ben senyalitzats amb fites, tret del recorregut fins al proper i pròxim coll de la Mola, visible a simple vista des de la base i punt en el qual es troba la cadena que permet l’ascens i descens des del cim.
No explicaré aquí la ressenya, ja que això ho faig més endavant a l’apartat corresponent. Només diré que seguint l’evident rastre de fites de pedres es baixa al camí de la vorada d’en Franc i que després s’ha d’anar a trobar el camí que, per l’esquerra del barranc de la Bruixa, puja a la Serra Major.
Queden un parell de comentaris.
Primer: Baixant de la serra Major es pot passar per la Santa Cova. Es pot entrar a dins i té prou alçada per a posar-se dret. Cal entrar arrossegant-se, però crec que val la pena. Porteu llums.
Segon: Des de la Cova Santa aconsello no seguir la meva traça, així no us recordareu de mi ni de ningú dels meus parents. Per descomptat que tothom és lliure de fer el que vulgui i pot mirar de fer les coses diferents del que fa la majoria, com a mi m’agrada fer, però per això em passen coses com aquestes. Suposo que vaig perdre el camí, o potser aquest no hi és. El cas és que, després de tantes hores caminant, baixar com vaig haver de baixar és un risc molt gran. Resteu avisats.

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLongitut ELatitut NTemps h:m:sAltura metresDistància acum. metres
Sant Joan de Codolar0.887730041.280607908:57:497410
Roca Corbatera0.891228041.288572109:59:181.1581.403
Mare de Déu del Montsant0.891483041.294537010:24:341.0222.997
Portell del Peret0.877337041.300277110:49:219954.503
Collet del Parral0.866217141.302817911:06:471.0215.715
Punta Pericana0.854317941.296484911:56:351.0467.949
La Mola0.848687041.296710112:14:329808.843
Barranc de la Bruixa0.862135141.291918012:46:1689610.661
Sant Crist de la Sang0.877978041.284577913:42:571.10513.483
Santa Cova0.876636941.282130114:09:291.07613.917
Sant Joan de Codolar0.887730041.280607915:01:2274116.050

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin MAP 60 CSX

  • Toponímia:   la del mapa de Piolet
  • Punt d’inici:  Sant Joan de Codolar
  • Itinerari senyalitzat: pintura
  • Tipus d’activitat: muntanyisme
  • Fonts d’aigua:  sense garanties
  • Dificultat física:  moderada
  • Altura màxima: 1.146 metres
  • Pendent mitjà de pujada: 11,62%
  • Cartografia: Editorial Piolet
  • Com arribar-hi: itinerari Google Maps
  • Tipus de terreny:   senders i pistes
  • Tipus de recorregut: circular
  • Temps aturat: 1 hora 1 minut
  • Dificultat d’orientació:  moderada
  • Altura mínima:   740 metres
  • Pendent mitjà de descens:  11,46%           
  • Mapa: Montsant
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  antihorari
  • Temps caminant:  5 hores
  • Dificultat de progressió:  alta
  • Ascens positiu:  893 metres
  • ibpindex:   84  consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 29 de febrer de 2012, data de realització del recorregut.

Una vegada equipat amb tots els estris vaig cap a l’ermita de Sant Joan de Codolar. A la part de darrere de l’edifici surt el sender senyalitzat amb pintura groga i blava. Hi ha també una font. Al cap de poc trobo un cartell que senyala el camí que puja cap a la Mare de Déu del Montsant. He fet poques passes i trobo un cartell rovellat. En aquest punt giro en sentit nord per dirigir-me a la cerca de la roca Corbatera per sender pintat amb pintura groga i blava.
Vaig en pujada i sentit nord-est, acompanyat dels senyals de pintura. Supero, fàcil, els dos primers esglaons del grau dels Tres Esglaons. Supero també, aquest amb una mica més de dificultat, el tercer, i acabo la pujada quan arribo a la carena de la serra. De nou haig de localitzar els senyals de pintura i seguir-los en sentit nord-est, per la meva dreta, per coronar el cim. Ja sóc al primer cim del dia. Les vistes des de dalt són, com no podia ser d’una altra manera, molt extenses. Com que no conec aquesta part del país, m’estic una llarga estona admirant el paisatge. També m’adono de tot el que falta per arribar al següent objectiu del dia, la punta Pericana. Es veu ben esvelta des d’aquesta posició.
Surto del cim pel sender que mena a l’Albarca i que em porta a enllaçar amb el GR 171. M’incorporo i el segueixo en sentit nord-oest per adreçar-me a l’ermita de la Mare de Déu del Montsant. Sempre pel GR arribo a la dita ermita, segueixo amb la mateixa orientació a la recerca de la cova de l’Abella i finalment arribo a un trencall senyalitzat amb un pal. Segueixo igualment pel GR, ara en cerca del pi de la Carabasseta i arribo al portell del Peret, un altre important nus de camins.
Deixo tot allò que no sigui el GR i continuo pel que mena al pi de la Carabasseta, marcat amb pintura vermella i blanca. Passo, sense adonar-me, per les coves Raconeres i arribo finalment al collet del Parral. Una fita em fa deixar el GR per prendre el sender que, en sentit sud-oest primer i sud-est després, em fa pujar a la punta del Peret. El camí, fitat i majorment en baixada, em porta a la cova del Caterí, una gran i important balma.
Fotos de rigor i continuo el recorregut mirant de no perdre el rastre de fites. La punta Pericana ja és a prop. Per pujar a dalt de tot s’ha de fer servir la via equipada que facilita l’ascens. És una talaia de primer ordre i des de dalt es pot imaginar el camí que hem de fer per continuar amb la proposta. El primer de tot és desgrimpar per tornar a la base de la roca. El mateix camí, ara en sentit sud-est, fa baixada per anar al coll de la Mola. Ja que hi sóc, continuo en sentit oest per fer també el cim de la Mola.
Cal tornar al coll per continuar amb l’itinerari previst. Un sender en sentit sud-est permet progressar, seguint escadusseres fites i desfent sense gran dificultat un parell de curtes canals, per connectar amb el camí de la Vorada d’en Franc. Aquest camí enllaça amb una pista que baixa de l’ermita de la Mare de Déu del Montsant. La segueixo per la dreta, en sentit sud-est per travessar el barranc de la Bruixa. Més endavant, quan la pista agafa orientació oest, la deixo per anar per l’esquerra, en cerca de la serra Major.
Començo a remuntar les aigües del barranc de la Bruixa i passo a tocar d’unes balmes. A una d’elles es pot agafar aigua. Més endavant, després d’una bona caminada, arribo a un desviament. Un cartell m’ajuda a prendre decisions. Em crida molt un roc que el mapa de l’editorial Piolet anomena cap de Gos, però segueixo el camí principal en direcció a la serra Major. El pendent es fa més fort i acaba quan sóc a la creu del Sant Crist de la Sang.
Una vegada recuperat l’alè, continuo pel sender que baixa en sentit sud-est, en direcció a la Santa Cova. L’entrada a la cova és una mica incòmoda, ja que s’ha d’entrar arrossegant-se per terra, però val la pena perquè l’interior sembla que és molt maco. Jo no vaig entrar-hi. Vaig continuar el recorregut seguint el GR fins que vaig agafar el trencall que, per l’esquerra i en sentit est, surt en cerca dels cingles de Sant Joan.
Aquest camí, segons el mapa de l’ICGC, acaba al pla del Moliner, però segons el mapa de l’editorial Piolet, del Montsant, baixa en sentit sud pel grau de la Montserrat. El sender, ara a casa, crec recordar que es segueix força bé mentre va en sentit nord-est. La cosa canvia quan gira en sentit sud. O jo no vaig saber seguir-lo o es perd. El cas és que finalment vaig haver de baixar sense camí, per una mena de torrentera envaïda per la vegetació, que en molts trams va dificultar força la progressió, per acabar sortint a terreny ja conegut molt més a dalt del desitjat, per sort sense cap mal.
Com ja dic més a dalt, a l’apartat de comentaris, millor seguir el GR i baixar pel grau del Tomaset.

Print Friendly and PDF Imprimeix (Del document previ que s'obtengui s'haurà d'eliminar tot allò que no interessi, sobretot les fotografies.)

Perfil

Mapa amb el recorregut

Mapa con Leaflet

En aquest enllaç hi ha la traça, per si te la vols descarregar.

Visor d'imatges


Notice: Undefined property: stdClass::$access_token in /home/marmitako/public_html/wp-content/plugins/photonic/extensions/Photonic_Picasa_Processor.php on line 515

Notice: Undefined property: stdClass::$token_type in /home/marmitako/public_html/wp-content/plugins/photonic/extensions/Photonic_Picasa_Processor.php on line 516

Notice: Undefined property: stdClass::$expires_in in /home/marmitako/public_html/wp-content/plugins/photonic/extensions/Photonic_Picasa_Processor.php on line 518
 
Failed to get data. Error:
Start tag expected, '<' not found

Data returned by Google:
The Picasa API is deprecated. See https://developers.google.com/picasa-web/ for more details and the migration guide.

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies