Una vegada sortim del santuari, tornem uns metres enrere per la pista que indica direcció a Maçanet de Cabrenys fins a trobar una petita cova. A la dreta d’aquesta cova surt un corriol, senyalitzat com a “Travessa fins al Corral”. Anirem pujant, sense problemes per seguir el camí, fins a arribar al coll dels Pous. Creuarem un filat, que fa de pas fronterer, que tenim davant nostre, i deixem a la nostra esquerra la pista formigonada que puja al Moixer. Som a França.
Al cap de pocs metres trobem un cartell que ens indica que a l’esquerra surt un corriol amb marques de GR (GR10) que mena cap a Montalbà. Agafem aquest camí i deixem la pista més ampla que baixa. Ens endinsem, guanyant desnivell, en una bonica fageda i deixem a la nostra esquerra un camí senyalitzat amb marques vermelles. Al cap d’una estona trobem un encreuament que ens ofereix dues possibilitats.
El camí de l’esquerra, amb marques vermelles, és una drecera del que segueix recte en lleugera baixada. Això vol dir que tots dos són bons. El marcat com a GR arriba uns centenars de metres més endavant fins a una cruïlla, a la dreta el camí baixa cap a Amélie les Bains i, girant a l’esquerra, es retroba amb la drecera. Després d’uns 10 o 15 minuts arribem al coll de Sant Martí.
Tot just en sortir de la fageda trobem un camí que gira cap a la nostra esquerra. Nosaltres continuem recte. Tornem a endinsar-nos al bosc i passem una tanca. Al cap de poca estona trobem un encreuament, senyalitzat amb un cartell que mena cap al coll Cerdà i Montalbà. Nosaltres abandonem aquest camí, que també porta al roc de Sant Salvador, i seguim el marcat amb pintura groga que segueix a la nostra esquerra.
Anem a buscar la carena per trobar el camí que ens farà arribar al roc de la Campana. Després de fer les fotos de rigor, reculem fins a retrobar el camí que havíem deixat abans. Ara anem a la dreta per trobar una altra vegada la tanca i el camí que havíem deixat abans al coll de Sant Martí. A l’encreuament agafarem el sender que va recte en lleugera pujada marcat amb pintura groga i també, de tant en tant, blava, que ens portarà fins al roc de Frausa.
Havent pujat al roc, baixarem fins a trobar de nou el sender que, seguint-lo cap a la nostra dreta, ens portarà fins al roc del Comptador, destí principal d’aquesta sortida. Continuarem transitant pel camí, en sentit est, per passar pel Moixer, també denominat el Repetidor per les instal·lacions de comunicacions que trobem a dalt.
Per tornar al lloc de sortida, baixarem per la pista formigonada fins al coll dels Pous. Aquí podem baixar per on hem pujat, o continuar per la pista. En el nostre cas, aquesta va ser l’opció triada. Així doncs, anem per la pista, fent ziga-zagues, fins a trobar a la nostra dreta, al marge de la pista, les restes d’una edificació que va pertànyer a les antigues mines de talc de la zona. Continuem descendint per la pista fins a trobar una forta corba cap a la dreta.
Aquí hem de vigilar, ja que, just al mig de la corba, veiem un corriol, sense senyalitzar i molt precari, que s’endinsa al bosc. L’agafem i, perdent altura girant lleugerament a la nostra esquerra, arribarem a veure entre les branques dels arbres (a la tardor, a la primavera ho dubto) el santuari de la Mare de Déu de les Salines i la pista que ens portarà a destí.
Si no volguéssim complicar-nos la vida, seguint la pista enllaçaríem amb el final. Allà, girant a l’esquerra, també arribaríem a destí, però fent una mica més de volta.