Roc de Mallorca

Ja equipats per caminar, començarem a fer-ho abandonant la pista per la qual hem fet l’aproximació i agafem la pista més estreta i pedregosa que surt en direcció nord-oest. Al cap de pocs metres d’haver començat a caminar trobem a l’esquerra un senderó que fa drecera i que podem agafar per fer més curt el recorregut. Continuem per la pista i arribem a una bifurcació amb un cartell que indica la direcció a seguir per dirigir-nos a Majorque, així dit pels vilatans.
El seguim ja que la pista que continua recte és la que farem servir per tornar. Fins aquí hi hem arribat seguint uns senyals de pintura en forma de fletxa vermella. El camí que agafarem d’ara endavant també les tindrà, i cartells de direcció. El primer al Cortal Noell, amagat a la paret. En aquest punt és possible que abandonem el camí marcat amb cartells.
Continuem per camí evident i seguim trobant senyals de pintura amb la forma de fletxa fins que tornem a trobar un altre cartell amb el text “Majorque”, amb la diferència que ara el veiem en sentit contrari, per això dic que hem seguit les fletxes però no el camí marcat amb cartells. Sigui com sigui anem bé, ja que som a la base de la muntanya.
Trenquem a l’esquerra, en sentit sud-oest, caminant en sentit contrari als senyals de pintura llampant i poc temps després tornem a trobar la fletxa vermella que ens acompanya des del començament. Més endavant, ja sense senyals de pintura, es bifurca. Recte i de pla aniríem a sortir uns metres per sobre del coll de la Creu, al camí que l’uneix amb el cim. El camí que vam seguir, però, va ser el de la dreta. En lleugera pujada i per la línia de carena vam sortir a la plana cimera, a la cota 440, als peus d’una paret de pedra. D’allí un sender davalla per l’esquerra, en sentit sud-est i un altre va en sentit nord-oest en direcció al cim. Més enllà d’aquest cim veiem l’ermita de Sant Martí i la població de Camélas.
Seguim aquest sender rocós i al cap de poc som al cim del roc de Mallorca. Després de dedicar un temps a la contemplació i les fotografies, si el temps ha estat generós, comencem el retorn per la pista senyalitzada amb el cartell amb el text “Ste. Colombe”. Seguint aquesta indicació en tot moment arribem, per pista de difícil pèrdua, a l’antiga pedrera de marbre de Santa Coloma, en la qual encara es poden contemplar grans blocs d’aquest material extrets de la muntanya.
Més endavant tornem a trobar un cartell que ens indica la direcció a seguir per anar a Sainte Colombe. Li fem cas. Poc temps després trobem un nus de pistes. Continuem per la que va en orientació nord-est. La de la dreta va a buscar el camí de pujada, a l’alçada del cartell que vam trobar i que semblava posat en sentit contrari. Així arribem a les envistes de la nova pedrera de Santa Coloma.
No hi arribarem ja que abans girarem a la dreta, en sentit sud-est. A mitja baixada deixarem a la dreta un camí que torna a buscar el cortall Noell. La pista per la qual circulem gira a l’esquerra i comença una suau pujada a la recerca d’un altre cartell de direcció a “Ste. Colombe”.
Com sempre seguim les seves instruccions i acabem enllaçant amb el camí de pujada. Ja només resta desfer camí per tornar al punt d’inici de la caminada.