Roc de Madres

Es comença a caminar per pista fins al refugi (abandonat?) de Callau. En aquest punt deixem el camí que porta al coll de Tour i enllaça amb el camí senyalitzat que és el tour du Coronat i continuem per la traça de la dreta, que puja pel camí senyalitzat que porta al cim de Madres.
Més endavant el camí senyalitzat segueix en sentit nord-oest, a la cerca de les antigues mines de talc que hi havia a la zona de la Rouquette. En el nostre cas no hi anem. Una petita fita a l’esquerra del camí mostra un corriol que surt en sentit sud-oest. Ens hi fiquem i iniciem una sostinguda pujada que ens porta a trobar de nou la pista abans abandonada. La seguim en sentit sud-est, per la nostra esquerra.
De manera suau i confortable anem fent camí, primer en sentit sud-est i més endavant sud-oest, fins que travessem el còrrec de Conrec, moment en què deixem la pista, ja que aquesta ens portaria de nou al coll de Tour.
Aquí s’acaba la bona vida. Comença un tram de forta pujada fins a assolir la carena de la muntanya. Una vegada som a dalt ja tenim referències visuals. Ja veiem el coll del Pertús, el llac d’Évol i la vall a la qual hem de baixar, també sense camí, tot i que durant una estona caminarem per una bona senda, per sobre del pla del Mig. Flanquegem el roc dels Miquelets, passem pels Pelats i trobem el camí quan som entre el pla del Mig i el pla d’Amunt. Aquest camí és el que puja del coll del Pertús i del refugi de la Molina. El seguim en sentit nord-oest i arribem al gorg Estelat.
Travessem la sortida d’aigües en sentit sud-oest i trobem la bifurcació que en sentit sud permet la pujada al gorg Negre i al refugi de la Perdiu. Continuem, però en sentit sud-oest, voltant el gorg Estelat per la riba de migdia. Al final del llac iniciem una forta pujada, per camí precari però força evident i acompanyats de fites, que ens fa passar uns metres per sobre del gorg Blau. Tenim parets verticals per tots costats, tret del de ponent, així que anem per aquella banda, muntanya amunt, seguint el rastre de fites, per atènyer la carena i el camí senyalitzat que, en sentit nord-est ens permet assolir el roc Negre, bé per camí senyalitzat, bé pel dret muntanya amunt.
Com que aquest no és el nostre objectiu continuem la caminada en sentit nord-oest, seguint el camí marcat que passa pel clot Tort i a continuació al Madres, o roc de Madres. Hi ha una cabana de pastors que serveix d’aixopluc en cas de necessitat. Hi ha bones vistes i l’estada acostuma a ser molt agradable així que es pot gaudir, normalment en total solitud, del paisatge. Fotos per deixar constància de la fita aconseguida i continuem el recorregut.
Per tal de tancar la trilogia de cims ens cal atacar a continuació el cim del pic del Bernat Salvatge. Per fer-lo, deixem primer el camí que davalla fort al fons de la vall de la Castellane i el que segueix en sentit nord-oest i que és la variant del tour du Capcir. Sense camí, però amb el cim perfectament visible, ens dirigim en sentit nord-oest per fer l’últim esforç del dia i pujar l’últim cim. Les vistes no són gaire diferents de tot el ja observat, així que continuem el recorregut sense perdre gaire temps.
Per continuar-lo ho tindrem fàcil. Seguir la carena sempre que es pugui. Per això creuarem la porta que veiem al tancat que hi ha a la base del cim i ens arrambarem com paparres al caire de la muntanya. Així, sense apartar-nos-en, arribarem a l’alçada d’una altra porta de ferro. No la creuarem, ja que ara seguirem la tanca que tindrem sempre a la nostra dreta. Així, anant sempre tan a prop de la tanca com el terreny ens permeti, arribarem al lloc anomenat la Glèbe. Aquí és millor passar a l’altre costat perquè el terreny és més net, però haurem d’anar amb compte.
Uns metres més endavant ens serà impossible continuar, ja que trobarem un bon estimball. Haurem de trobar, uns metres (quatre o cinc) abans del final de la tanca, a la nostra dreta, a l’altre costat, un petit clar d’uns dos metres quadrats. En aquest punt, entre la vegetació, surt un corriol que ens permet fer un flanqueig fins a una zona boscosa. Aquest corriol es va fent més clar a mesura que anem avançant. En un moment donat hem de tornar a anar en orientació nord-est per tornar a trobar de nou el tancat.
Ara ja per bon camí arribarem a sortir a camí senyalitzat amb pintura de color groc. El seguirem, sempre en descens, fins que perdem aquests senyals i en trobem uns altres, ara consistents en un rectangle blanc amb una franja de color vermell i un cartell de “Chaise garde” de Mosset. Aquí s’haurà de fer un petit volt vorejant els arbres, cap a la nostra dreta, per anar a trobar de nou un altre senyal d’aquestes característiques. Una vegada l’hem trobat (potser costa una mica) ja no tindrem problemes per seguir el camí fins a trobar de nou la pista on hem aparcat.
Si després de tota aquesta caminada encara teniu forces, podeu aprofitar per fer una visita a la població de Mosset i el seu nucli medieval, amb la torre dels Perfums com a monument més important.