L’itinerari circular triat va ser el mateix que va ressenyar a wikiloc l’usuari Bouvier.
Després de fer el cim del pic de Turp, o cogulló de Turp segons la FEEC, em vaig desplaçar fins al llogaret de l’Alzina d’Alinyà per ascendir a la segona proposta del dia, el cim del roc de Galliner. Com que les forces ja escassejaven vaig aparcar el 4×4 directament al coll de la Maçana, en comptes del de Durau. La pista d’accés a aquest coll no crec que permeti el pas a vehicles turismes normals, ja que, tot i que el començament i el final es troben en molt bon estat, al mig hi ha un tram una mica descompost que penso que aquells que tinguin en molta estima el seu vehicle ho poden passar malament. Si el terreny és moll, llavors sí que no passaran. Tampoc cal que el vehicle hagi de ser un 4×4. Un tot camí o furgoneta tipus Kangoo, C-15 o similar sortiran bé del pas. Hi ha dues possibles pistes. Una neix abans d’arribar al veïnat. L’altra surt de la part de dalt del nucli urbà. Totes dues s’ajunten uns pocs centenars de metres més enllà.
La muntanya del roc de Galliner es veu imponent des del punt d’inici d’aquesta proposta i majestuosa segons ens anem acostant. Fa molt bona fila. Tot i que partim de molta alçada i el desnivell que haurem de salvar no és important, la cresta que superarem per fer el recorregut total de la carena és entretinguda, com tota muntanya calcària. Recorrerem tota la cresta, ja que als mapes hi ha discrepància a l’hora d’ubicar el cim. L’editorial Alpina col·loca el cim a la cota 1.632 i l’anomena cap de la Roca de Galliner. L’ICC desplaça aquest cim més a l’est, fins a la cota 1.630. Per a la FEEC sembla que el cim bo és el primer. Com sempre, per sortir de dubtes, els fem tots dos.
Aquesta cresta no és difícil. Ho és més el tram de pujada des de la pista fins a la carena. Aquest tram es fa sense camí definit i per terreny descarnat que fa difícil la progressió. Si es va seguint la traça que el mapa d’Alpina dibuixa potser trobareu, com jo, petites i escadusseres fites que us ajudaran a guanyar la carena. Ja allá… seguiu-la per traces cabreres. De vegades, la majoria, a pura cresta. Molt aèria, però sense problemes per a gent mínimament avesada. Per l’esquerra de la marxa sempre trobarem passos alternatius protegits per vegetació. Per la dreta una bona timba. La vegetació que per l’esquerra ens dóna tranquil·litat, en molts llocs dificulta la progressió. Gent amb vertigen o por a les altures, abstenir-se. També, per a tots, si el terreny és moll, glaçat, a bufa fort vent. Penso que tampoc és una bona idea fer aquest cim a l’estiu, ja que el sol ha de caure a plom en aquestes contrades. D’aigua no en vaig veure enlloc així que és obligat portar-la de casa. Els pantalons llargs i samarretes de màniga llarga també els trobo imprescindibles. La baixada del cim es fa per terreny de molt fort pendent entre matolls i baixa vegetació seguint una mena de traça molt perduda i plena de pedres de diferents formes i grandàries que asseguren més d’una relliscada així que protegir cames i braços serà molt important.
Prop del punt de sortida, al coll Durau, podem visitar les restes d’un dolmen. Es troba molt a prop d’aquest coll. Des del mateix pal indicador es veu un altre pal que assenyala el lloc exacte al qual es troba.
Per últim, el rosari de cims inclosos a la llista de la FEEC que tenim molt a prop: per una banda tenim el pic de Turp, o cogulló de Turp. Una mica més a llevant la FEEC proposa el cim del Roc Sobirà. Una mica més a l’est encara el pic de les Morreres i el Pedró dels Quatre Batlles. De baixa dificultat, a l’altra banda del Segre, a la població d’Organyà, podem assolir la muntanya de Santa Fe, amb la seva ermita i excepcional mirador. Més complicat, però també molt interessant, i important, és el Coscollet. Com sempre, tot un rosari de possibilitats.
Referències aproximades dels punts de pas.
aturades incloses
Punt de pas | Latitut N | Longitut E | Temps | Alçària m | Distància acum. m |
---|---|---|---|---|---|
Coll de Maçana | 42.19755501 | 1.41968703 | 00:00:00 | 1.367 | 0 |
Coll de Durau | 42.20163097 | 1.40877002 | 00:16:39 | 1.459 | 1.177 |
La Masieta | 42.19965099 | 1.40032098 | 00:31:26 | 1.489 | 2.186 |
Cim del roc de Galliner | 42.198257 | 1.40663104 | 01:03:21 | 1.648 | 3.068 |
Cim oriental | 42.19805399 | 1.41096298 | 01:20:36 | 1.637 | 3.513 |
Coll de Maçana | 42.197538 | 1.41967898 | 01:52:46 | 1.367 | 4.576 |
Fitxa tècnica
Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS Garmin Montana 600
- Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
- Punt d’inici: coll de la Maçana
- Itinerari senyalitzat: fites
- Tipus d’activitat: senderisme
- Fonts d’aigua: no
- Dificultat física: baixa
- Altura màxima: 1.648 metres
- Pendent mitjà de pujada: 13,77 %
- Cartografia: ICGC
- Com arribar-hi: veure a Google Maps
- Tipus de terreny: cresta
- Tipus de recorregut: circular
- Temps aturat: 12 min.
- Dificultat d’orientació: baixa
- Altura mínima: 1.359 metres
- Pendent mitjà de descens: 18,82 %
- Mapa: full 271-87 e:1/5000
- Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle 4×4 per pista de terra
- Itinerari fet en sentit: antihorari
- Temps caminant: 1 h 41 min.
- Dificultat de progressió: tram de cresta (F)
- Ascens positiu: 333 metres
- ibpindex: 50 consultar document
Ressenya del recorregut
Així ho vaig viure jo el dia 13 de gener de 2016, data de realització del recorregut.
Comencem a caminar al coll de la Maçana seguint la pista per la qual hem arribat al punt d’aparcament.
Aquesta pista no permet confusió però tot i així trobarem, molt allunats els uns dels altres, senyals de pintura groga. Aquesta pista ens acosta al coll Durau. Un pal indicador ens ensenya, cap al nord el camí que cal seguir per treure el nas al dolmen de Can Durau. Està a tocar així que no costa gens anar-hi.
Tornem a la pista i la seguim de nou en sentit sud-est. Podem seguir tota la pista fins als peus del tossal del serrat Gros, seguint el camí senyalitzat o podem fer drecera prenent un corriol que ens convida. Per un costat o per l’altre arribarem a allò que l’editorial Alpina anomena la Masieta.
Aquí som a un vell camp de cultiu. Més o menys al mig hi veiem un pal i un monticle de terra coronat amb un munt de pedres. Ens hi acostem travessant el camp sense camí, ja que es perd. Es tracta d’una antiga construcció que antany es feia servir per emmagatzemar patates. Al pal hi figura la inscripció «Clot de patates».
Mirant i mirant es troba una fita de pedres que ens mena a pujar un marge. Ja no trobo més fites però el mapa em diu que per la dreta segueix el camí senyalitzat. Se surt al vessant de la muntanya i s’albira la carena d’accés al cim.
Sense camí evident però fàcil es comença a enfilar en direcció a la carena. Amb sort acabarem trobant minses fites que ens aniran portant. Quan som a la carena una mena de rastre cabrer ens ajudarà a progressar entre els rocs. Sempre que es pugui és millor caminar a fil de cresta, sempre prenent tot tipus de precaucions i mirant molt bé on posem els peus per evitar les entrebancades, molt perilloses en aquest terreny.
En la major part trobarem prou superfície. Quan això no sigui possible, o tinguem dubtes, per l’esquerra, en el nostre sentit de marxa, podrem progressar. Així, després d’una molt entretinguda travessa, arribem a un primer cim. Cap detall que ho assenyali. Com que penso que aquesta és la cota que demana la FEEC podríem recular i desfer camí, però tant per tant ja ens acostem a la següent prominència, que tenim a tocar.
Més cresta i més escapaments fins a pujar-hi, però el GPS no enganya. Aquest no és el cim que diu l’ICC. És encara una mica més lluny, i cal tornar a fer un puja i baixa per la cresta. A aquestes alçades ja ho tenim superat, això de crestejar. Hi arribem en un tres i no res.
En aquest punt ja no surt a compte desfer camí. Ho tenim més fàcil si continuem pel fil. Anem-hi. Comencem un fort descens protegits per tot tipus de vegetació. Aquesta tant ajuda com dificulta la progressió. Cal anar a poc a poc. Fent aquest descens endevinarem com de bons som seguint camins aperduats. Es fa bé el descens però penso que alguna relliscada es patirà. Al meu cas foren un parell, amb rampes de bessons incloses, una a cada cama.
Quan som a la zona de bosc el pendent es redreça i caminar es torna plaent. Seguim sense camí, però el sotabosc és net (gener de 2016) i la separació entre arbres es gran, així que caminar és molt fàcil, tan sols una petita franja de boixos ens enterboliran el pas per arribar definitivament a l’aparcament.
Mapa amb la traça i el perfil del recorregut
Altres informacions d'interès
Vols fer un comentari?
Informació sobre protecció de dades:
- Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
- Finalitat: respondre al teu comentari.
- Legitimació: el teu consentiment.
- Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
- Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
- Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
- Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
- Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.