Punta del Curull

Punta del Curull
Punta del Curull

Excursió molt fàcil i còmoda que es pot fer en una matinal. És perfecta per fer juntament amb altres cims propers, com per exemple el tossal de la Baltasana, com vam fer nosaltres.
Per guanyar el cim no trobarem cap complicació ja que tot el recorregut es troba perfectament senyalitzat amb pintura de PR i uns senyals de pintura groga en forma d’U invertida. Potser tindrem problemes per començar.
Una vegada hem arribat a l’església haurem de pujar pel carrer dels Cups. Al principi sembla que anem per un solar amb runa, però al final trobarem un sender ben fressat que ens portarà a la carena de la muntanya. Com que el cim és ben visible des de totes les posicions, no tindrem problemes per arribar-hi.
Uns metres abans del cim trobarem que el sender es bifurca. Un ramal se’n va per l’esquerra. Aquest serà el sender que farem servir per tornar a l’aparcament.
Una curiositat.
Segons el Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya, aquest cim té dues denominacions, tenint en compte la comarca a la qual assignem la seva ubicació.
Per un costat tenim la Conca de Barberà i la població de referència de Vilanova de Prades. Aquí, el cim figura com Punta del Curull.
Per altra banda tenim la comarca de les Garrigues i la població del Vilosell. Ara el nom és la Tossa, o tossa d’en Quico segons l’ajuntament d’aquesta població.
Tot i que sembla ser el mateix cim, si fem cas d’aquestes denominacions, el sostre comarcal de les Garrigues hauria de ser l’últim, ja que la denominació Punta del Curull, denominació que tothom prenem com sostre comarcal, s’assigna a la comarca de la Conca de Barberà, i en aquesta el sostre comarcal és el tossal de la Baltasana.
Sembla que aquestes dues comarques, en aquest sector fronterer, hagin tingut assumptes sense resoldre en el temps. Aquesta discrepància de topònims també es produeix entre les poblacions de Vilanova de Prades i la Pobla de Cérvoles, també lindanes amb el Vilosell.
Resulta que cap nom de cim és el mateix en aquesta part del país. El cim que per a uns és la punta del Marc per als altres és la punta del Moliner. El mateix passa amb la penya Alta i Penalta. Sort que amb el coll de les Marradetes tots s’han posat d’acord.
Valga’m Déu!

Referències aproximades dels punts de pas.

aturades incloses

Punt de pasLatitud NLongitud ETempsAlçària mDistància acum. m
Ermita de Sant Antoni41.3488030.95993600:00:008900
Carrer dels Cups41.3481170.95561200:06:11888476
Senyals de PR41.3488470.95473200:14:04923650
Els Solans41.3505240.9554700:17:37943939
Pista a antenes i cim41.3536920.95648500:27:511.0121.465
Deixar pista principal41.3549170.95909900:30:511.0071.727
Punta del Curull41.3552650.96437500:39:021.0272.226
Camí de Vilosell a Vilanova41.3585430.96640200:50:119352.862
La Torre41.3537940.96334600:59:519263.629
Desviament41.3519210.9605101:04:279153.993
Ermita de Sant Antoni41.3487740.95995901:11:198904.440

Fitxa tècnica

Dades obtingudes de l’anàlisi Ibpindex d’una traça gravada amb un GPS TwoNav Sportiva

  • Toponímia: Nomenclàtor of. Catalunya
  • Punt d’inici: Vilanova de Prades
  • Itinerari senyalitzat: sí
  • Tipus d’activitat: senderisme
  • Fonts d’aigua:  no
  • Dificultat física:   baixa
  • Altura màxima  1.027 metres
  • Pendent mitjà de pujada:  9,82%
  • Cartografia: ICGC
  • Com arribar-hi: veure a Google Maps
  • Tipus de terreny:  senders i pistes
  • Tipus de recorregut:  circular
  • Temps aturat:  8 minuts
  • Dificultat d’orientació: fàcil
  • Altura mínima:  885 metres
  • Pendent mitjà de descens:   8,37%
  • Mapa: full 65-32 e/1:25.000
  • Accessibilitat: s’hi arriba amb vehicle normal per carretera asfaltada
  • Itinerari fet en sentit:  horari
  • Temps caminant:  1 hora 3 minuts
  • Dificultat de progressió: baixa   
  • Ascens positiu:  166 metres
  • ibpindex:   28 consultar document

Ressenya del recorregut

Així ho vaig viure jo el dia 13 de gener de 2011, data de realització del recorregut.

Comencem a caminar en sentit sud-oest i passem per la plaça de la Diputació per creuar al carrer de Sant Antoni. Seguirem tot aquest carrer, que al cap de poc passa a ser el carrer Major. Arribem així a la plaça de l’Església, consagrada a Sant Salvador. No arribem a la seva porta d’entrada ja que girem a la dreta, en sentit nord, pel carrer del Cups. Aquest carrer ens porta fora dels dominis construïts del municipi i a connectar amb un sender amb senyals de pintura de PR. Aquest sender, en pujada, ens fa voltar la roca del Sentinella, i més endavant ens trobem amb una pista transversal, al sector dels Solans. La creuem i ens enfilem en sentit nord-oest pel camí que es dirigeix a la zona de cingleres que tenim al davant i que hem de superar per acostar-nos a les antenes de comunicacions que es veuen a la carena de la muntanya. Passarem a tocar de les coves del Nano i de Bigues, que no visitarem, i finalment sortirem a la pista d’accés a la zona d’antenes.
Nosaltres no hi anem ja que girem a la dreta, en sentit nord-est, en sentit contrari a aquestes. Caminem planejant per la pista, contemplant les vistes que la plana ens ofereix, i arribem a un encreuament. Hem de deixar la pista principal i prendre el trencall de la dreta, que en sentit sud-est continua pel caire de la serra de la Llena, fins a arribar al cim.
Un pessebre i un cartell amb el nom del cim ens reben. La muntanya pot presumir de prominència, així que les vistes són magnífiques. La plana, el Prepirineu, el mateix Pirineu i, fins i tot, la serralada prelitoral, així que ens estem una bona estona a dalt.
Per fer el descens ens cal recular uns pocs metres per a anar a trobar un sender que, a prop del cim, es desvia per la dreta, en sentit nord-oest, i que al cap de pocs metres enllaça amb un altre sender que ho fa en sentit nord-est. Aquest corriol baixa ja amb una mica més de decisió i ens duu, travessant el pla del Pepet, a trobar el barranc de la coma de n’Alda. El que ens trobem unes desenes de metres més endavant és la pista d’accés a les antenes. Ens incorporem a aquesta i la seguim en descens, deixant a la nostra esquena el barranc.
Més endavant la pista fa un fort revolt a la dreta i així prenem el camí de Vilanova de Prades al Vilosell. Seguint sempre per aquesta pista, i una vegada hem passat pels sectors de la Torre i les Portelles, arribarem de nou a Sant Antoni, lloc en el qual hem començat aquesta caminada.

Pots triar imprimir o capturar un document PDF

Mapa amb la traça i el perfil del recorregut

Altres informacions d'interès

Visor d'imatges

Si ho prefereixes, pots accedir a l’àlbum fotogràfic

Vols fer un comentari?

Informació sobre protecció de dades:

  1. Responsable: Héctor Ugalde Rojo.
  2. Finalitat: respondre al teu comentari.
  3. Legitimació: el teu consentiment.
  4. Temps d’emmagatzematge: fins que el titular ho demani.
  5. Comunicació de les dades: no es comunicaran dades a ningú excepte per obligació legal.
  6. Els teus drets: Informació, Accés, Oposició, Rectificació, Oblit, Portabilitat, Limitar, No ser objecte de decisions individualitzades i Presentar una reclamació davant l’autoritat de control.
  7. Contacte: admin@reptesmuntanyencs.cat
  8. Informació addicional: Més informació a la pàgina de política de privacitat.