Iniciem la proposta sortint del cementiri de Paüls, per la carretera que surt en sentit sud-oest. Anem fent sempre per la pista més evident i arribem al coll del Guix. Continuem per la mateixa pista, no fent cas del trencall que se’n va per l’esquerra per enfilar-se a dalt d’un petit turó. La pista per la qual anem té ara orientació oest i va girant a poc a poc cap al nord-oest i una mica més endavant cap al sud-est, moment al qual trobem una bifurcació.
Continuarem pel trencall de la dreta, que agafa orientació nord i lleuger pendent positiu, i deixem la branca que va cap a Cal Cocs. La pista que seguim neix amb orientació nord però al cap de poca estona gira en sentit oest i continua sempre en aquesta direcció a la recerca de l’encreuament senyalitzat que mena a la cova del Llop. Continuem en direcció a aquesta cova però quan trobem el desviament que hi mena el deixem a la nostra dreta i seguim a la recerca del coll de l’Avenc.
A partir del coll deixem el camí marcat amb fites i baixem pel dret muntanya avall al pou del Vacarissal on trobem un pal senyalitzador que ofereix diferents possibilitats. Vam veure que aquí connectava, possiblement, el camí marcat amb fites que vàrem deixar al coll de l’Avenc. Vàrem seguir en direcció al coll de Gilaberta agafant el camí més a la dreta que veiem des de l’encreuament de camins.
El camí de l’esquerra sembla que porta directament al coll de Gilaberta, així que si no es vol pujar a la punta de l’Aigua es pot anar per aquest camí. Aquí, però, la proposta es fa passant per aquest cim. Seguint els senyals de PR arribem als peus de la punta de l’Aigua. Deixem el PR i seguint les fites, arribem al cim de la punta de l’Aigua. Per baixar vam fer el mateix. Seguim la carena per l’altre vessant fins que trobem de nou els senyals de pintura vermella i PR que ens van portar fins al coll de Gilaberta, important nus de camins.
Deixem el trencall que per la dreta torna a Paüls i també el de l’esquerra i seguim recte, en sentit nord-oest. Més endavant deixem el PR, ja que girem a la dreta, al coll d’Atans i anem perdent altura de mica en mica, a la recerca de la font de Montsacre d’Horta, salvant per l’esquerra, segons el sentit de la marxa, un petit avenc que ens dificultava el pas. A la font vam trobar un altre pal indicador mostrant-nos el camí que venia del coll de Gilaberta, així que és possible que el PR que vam abandonar al coll d’Atans ens hagués portat fins a la Font. Després d’un petit descans vam seguir en direcció a la font del Montsacre de Paüls, caminant per una bonica pineda, l’ombra de la qual vam agrair, fins al Pla de Ravanal. Prenem una drecera, muntanya amunt, que ens porta a enllaçar amb la pista que puja al tossal d’Engrilló i que neix a la carretera T-333. Una vegada som a la pista, continuem per la nostra esquerra fins al final d’aquesta. Una caseta (refugi dels Bombers, he llegit a una web) antecedeix al cim.
Vèrtex geodèsic, un impressionant precipici i unes vistes superbes, si el dia acompanya. La constitució granítica del cim és espectacular, com també totes les carenes i vessants que es veuen, també llueix majestuosa Horta de Sant Joan i gairebé tota la Terra Alta.
Gaudit el cim, cal tornar a baixar a la caseta d’equipaments i ara, continuar per la pista fins a arribar a l’arbre monumental Teix d’Engrilló, al coll Roig i a la bassa de la Refoia, segons el mapa de l’editorial Piolet. Al coll deixem la pista i girem a la dreta per connectar amb el GR-71 i resseguir el vessant de ponent de la mola Grossa i arribar així a la font del Montsagre de Paüls.
Seguint ja en tot moment els senyals del GR i fent cas de les indicacions de diversos pals de direcció acabarem per trobar, de nou, el cementiri de Paüls, punt final d’aquesta proposta.