Punta de Barrina

Comencem a caminar per la pista de terra que agafa primer orientació oest i de seguida nord-oest. Anem guanyant altura de mica en mica fins que connectem amb una altra pista, que és un GR. Continuem per la dreta, ara en sentit nord-est fins que la traça comença a girar cap al nord-oest i a perdre altura de forma lleugera. De nou ens trobem que el terreny fa pujada i arribem al Mas del Cisterer, en estat d’abandonament, en la data d’aquest recorregut.
Deixem el GR, que se’n va en sentit nord-est i anem per la pista de l’esquerra, que puja en sentit oest. Caminem poc més de 500 metres per aquesta pista fins que la deixem per agafar un corriol fitat que surt per l’esquerra de la pista i fa drecera, ja que si es continua per la pista farem més llarg però arribarem al mateix lloc.
El cas és que el corriol ens puja a trobar de nou la pista, la qual hem de creuer i continuar la pujada per sender, ara en sentit oest, per seguir guanyant metres, a la recerca del collet del Jaume, ja als peus del cim de la punta de Barrina. Més endavant trobem que el sender es bifurca. Pot ser que la branca de la dreta es dirigeixi a la cova de la Bruixa. En el nostre cas continuem per l’esquerra i seguim pujant fins que trobem un nus de diversos camins.
Ara deixem tots els traçats que se’n van per la dreta, fins i tot el més evident que es dirigeix al portell de la Cova de la Bruixa, i anem per la traça que va fent un revolt de 180º, guanyant metres a la recerca del cim. El camí és força perdedor, així que cal prestar atenció al terreny i seguir la traça més evident, també trobarem de tant en tant escadusseres fites.
I ja som al cim. S’ha d’anar una mica més enllà del cim per obtenir alguna vista. És un bon lloc per descansar i recuperar-se de l’esforç.
Per continuar amb la proposta cal desfer camí fins a l’important nus de camins anterior. Quan hi hem arribat, deixem per la dreta el camí pel qual hem fet la pujada i anem recte en sentit nord-est. Potser encara hi ha a terra una pedra amb marques de pintura blava, molt vella i difuminada, que assenyala la direcció a la Foradada. Més endavant passem per sota de la punta de Moliner i atenyem el portell de l’Abellera i baixem pel portell fins als peus del cingle de l’Abellera, el qual resseguim en tota la seva extensió.
Anem seguint senyals de pintura groga, molt espaiats entre ells, així que costa de veure’ls, que ens porten per sota de los Cinglets i arribem a la Foradada. Passem per sota l’arc natural i deixem per la dreta un altre sender que fa baixada i és pintat amb la creu de camí incorrecte. Potser aquest camí baixa més dret al Bosquet però això ho desconec.
Caminem pel sender pintat, en baixada i orientació est fins que el deixem quan gira en sentit nord-oest. Nosaltres anem pel camí que es dibuixa arrambat a la paret que tenim a la dreta, segons el nostre sentit de la marxa. Al cap de poc seguim perdent altura caminant en sentit nord-est i arribem a un altre desviament. No fem cas del trencall fitat que se’n va per l’esquerra i així acabem al portell del Bosquetà.
En aquest punt agafem el sender de la dreta i girem en sentit sud-oest. Aquest camí, en poc més de 800 metres, ens fa trobar el Bosquet. Recorrem el seu únic carrer asfaltat, que és el GR, sortim de la població i connectem amb la carretera TV-7045, a l’alçada de la font del Bosquet.
Travessem la carretera i continuem per la pista que es fica entre camps d’avellaners. Més endavant girem a la dreta per anar en direcció a l’Aixàviga. Passem a tocar d’un dipòsit d’aigua i anem caminant ja paral·lels a la carretera. Quan trobem un nou desviament, deixem la branca que es dirigeix a l’Aixàviga i girem a la dreta per acabar al punt en el qual tenim el cotxe aparcat.